El vi es deslliura de la pandèmia amb Barcelona de rerefons

Gairebé com si res hagués passat en els darrers dos anys, el vi ha reprès el camí interromput per la pandèmia i de nou ha convertit Barcelona en el seu gran punt de trobada. La ciutat ha acollit la segona edició de la Barcelona Wine Week (BWW) i mitja dotzena de fires i esdeveniments professionals més que han mostrat la capacitat de resistència del sector vitivinícola malgrat el coronavirus. Entre totes les fires s'ha pogut gaudir de les diferents maneres de concebre com ha de ser el vi: des d'opcions més comercials fins als naturals més extrems. Durant cinc dies s'ha percebut un aire d'optimisme i de retrobament, en un ambient caracteritzat especialment per un ús molt relaxat de la mascareta, i també amb algunes reivindicacions de fons, com ara posar fi als preus irrisoris del raïm.
 
El sector vitivinícola aporta l'1,6% al PIB de Catalunya i genera més de 61.350 llocs de treball, segons un estudi que s'ha presentat a la BWW, que ha exercit de pal de paller d'aquests dies amb la participació de 650 cellers espanyols, 210 dels quals, catalans. Ara bé, coincidint amb la BWW també s'han celebrat a la capital catalana o voltants d'altres fires, algunes de les quals amb assistència de cellers internacionals: Vella Terra, centrada en els denominats vins naturals o de mínima intervenció, així com d'altres de petit format -Off the Record, feta en un interior d'illa de l'Eixample barceloní, i Natrus, d'Oriol Artigas-, el centenari de l'elaboració d'escumosos del celler Gramona, la G-Night -la Gran Nit de les Garnatxes, on s'ha tingut un record per Ucraïna davant la invasió russa- i el tast de vins del col·lectiu Mujeres del Vino, que posa punt final a l'agenda d'aquests dies.
 
Per al president de la BWW, Javier Pagés, un dels principals reptes era contribuir a fer negoci. Segons Fira de Barcelona, per la BWW han passat més de 18.000 visitants professionals, un 20% dels quals procedents de 79 països estrangers, sobretot europeus i estatunidencs, i s'han fet unes 6.000 reunions de negocis. És prematur saber si la fira ha contribuït realment a firmar contractes, perquè poden tancar-se a posteriori. En tot cas, a peu d'estand la sensació que han compartit diversos cellers és que ha acudit més públic català i de la resta de l'Estat que a la primera edició de la fira, però alhora que, si s'havien treballat els contactes amb antelació, els cellers han pogut tenir una nodrida agenda de treball amb importadors internacionals.
 
A Vella Terra s'ha fet molt visible aquesta presència internacional, mentre que en d'altres, com Off the Record, el públic ha estat més heterogeni i s'hi ha donat més cabuda a altres perfils, com el dels joves amants del vi.

La pandèmia va obligar a ajornar l'edició d'aquest any de la BWW fins ara a l'abril, i possiblement la seva coincidència amb Alimentaria més la proximitat en el calendari d'altres fires, com la Prowein, ha fet que hi hagi molts assistents locals. Així i tot, quan no es portava ni mitja edició d'enguany, Pagés no amagava la seva satisfacció, que ha acabat reiterant quan s'ha acabat la fira: "Hem complert el nostre objectiu de consolidar-nos com el millor punt de trobada per als professionals del vi a Espanya, des d'on projectar l'excel·lència i la diversitat del vi espanyol de qualitat en el mercat internacional". La BWW vol ser de caràcter anual i la pròxima edició ja té data, del 6 al 8 de febrer del 2023. "Ha de ser la primera fira del calendari internacional de fires", va subratllar a mitja fira amb Pagés el director de la Federación Española del Vino, José Luis Benítez. La voluntat el 2023, més que ampliar espai, és atreure més cellers de renom.

Ingent tasca de recuperació de varietats

Un dels eixos que s'ha tractat amb més profunditat a la BWW ha estat la recuperació de varietats tradicionals o ancestrals. A vegades està directament vinculada amb l'aparició de nous cellers que volen deixar de vendre raïm a d'altres més grans a preus irrisoris -Unió de Pagesos ha protagonitzat una concentració a la porta de la BWW en el seu primer dia davant d'imports que poden ser de 30 cèntims al quilo o molt inferiors en cooperatives-, mentre que en altres casos hi ha al darrere cellers que fa anys que experimenten o les mateixes administracions públiques, a les quals l'enòloga Pilar Salillas, del celler Lagravera, ha reclamat reduir traves per legalitzar varietats que si no es recuperen podrien haver desaparegut. "Necessitem que ens ajudin a fer que siguin varietats legals", ha demanat.

L'esforç per recuperar-les s'ha visibilitzat en diversos tastos de la BWW on s'han degustat molts vins que ni estan al mercat. Família Torres ha exhibit la seva tasca en aquesta línia i ha permès degustar varietats que romanen en fase estrictament d'experimentació, com la Cua Negra i les també negres 40 i 54. El seu comú denominador, una elevada acidesa que pot ser una gran aliada contra el canvi climàtic, i el celler insisteix a dir que vol que altres viticultors les plantin, com ja està passant amb la forcada i la moneu. "Tenim un potencial enorme en tot el país; també amb varietats que estan per descobrir", ha reivindicat la directora d'innovació, Mireia Torres, si bé el seu tast, un dels primers de la fira, és només la punta de l'iceberg d'una tasca ingent en múltiples cellers i denominacions per recuperar varietats, aprendre a vinificar-les i seduir de la necessitat de prosseguir en aquesta línia.
 
Un dels comuns denominadors ha estat mostrar que, amb varietats autòctones, també es poden elaborar vins frescos i amb bona acidesa al Mediterrani. Ho han defensat des de l'associació Terra de Garnatxes, amb un tast de garnatxa i a la G-Night -on la directora de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Alba Balcells, ha convidat també consumir aquesta varietat i ha afirmat que els pagesos han de rebre "uns preus justos i dignes per allò que fan"-, però també des dels cellers Abadal (DO Pla de Bages) i del Roure (DO València) amb la mandó, o bé la tasca que fa Pepe Mendoza a la DO Alacant amb la moscatell i la giró. A més, s'han pogut tastar vins únics i amb caràcter experimental, com ara de picapoll roig i de la negra X80 del celler lleidatà Lagravera, o tres que formen part del projecte d'abast estatal Minorvin, però cultivades a Catalunya amb la implicació de l'Incavi: l'albana, que és blanca, la carinyena roja i la sanguina, que és negra.

Vins i escumosos que surten al mercat

Els estands de les fires també han estat un bon aparador de novetats: algunes acabades de sortir, mentre que d'altres s'havien pogut mostrar ben poc per la pandèmia. Per posar un exemple, en el celler Oller del Mas (DO Pla de Bages) s'hi reuneixen les dues casuístiques: ha presentat un nou monovarietal de carinyena negra, quelcom inèdit al Bages, i el seu exclusiu brisat de malvasia manresana, que ja fa un any que està disponible.

Lagravera, un blanc de garnatxa blanca amb el que aspira a demostrar que es pot vinificar sense sulfits afegits; Parés Baltà (DO Penedès), un sumoll de gra gros que té un atractiu color rogenc, i Josep Grau Viticultor (DO Montsant), Les Casetes, de garnatxa negra, i d'un estil que podria recordar a un vi de Borgonya. Per part seva, el celler Pardas, el seu primer escumós, l'Hermós 2018, de xarel·lo i sumoll, i que forma part de Corpinnat. A més, Can-vi, un dels nous projectes catalans de vi en llauna, ha presentat un escumós ancestral de parellada i macabeu, quelcom inèdit en llauna, almenys a les nostres contrades.

Les bombolles segueixen en constant moviment per trobar la fórmula d'arribar al consumidor. A la BWW, la DO Cava ha ofert un tast de set caves d'entre 10 i 20 anys de criança, i a la cartelleria dels seus estands ja s'ha vist la nova zonificació (Comtats de Barcelona). Per altra banda, Freixenet ha participat per primer cop a la fira amb un gran estand, on s'ha pogut degustar com ha repensat la gamma Elyssia de cava brut, dotant-la de menys criança (ara té entre 9 i 12-13 mesos en funció de si és el blanc o rosat) i alhora abaratint-ne el preu (els ha posat a 9,99 euros) per fer-la més accessible a tothom, segons expliquen des del celler.

Això coincideix en un moment on molts altres cellers reconeixen que, tard o d'hora, si no ho han fet ja, hauran d'apujar preus de les ampolles pel seu increment generalitzat. Freixenet també ha refet la gamma d'escumosos sense alcohol (0,0) per disminuir-ne el sucre afegit (serien com un cava semi sec) i, de passada, les calories, i són vegans. Més enllà del cava o ampolles que volen recordar-hi, l'enòleg Roc Gramona ha fet un tast sobre ancestrals, una categoria d'escumós que cada cop s'incorpora en més cellers.

Visions diverses a la "gran setmana del vi"

Hi ha hagut elaboradors que han estat presents en més d'una fira. AT Roca ha estat a la BWW, a Vella Terra i al centenari dels escumosos de Gramona. En el cas de Vella Terra, amb Anima Mundi, el projecte més personal d'Agustí Torelló fill, el qual ressalta que Barcelona ha celebrat "com la setmana gran del vi". Segons Torelló, "en una setmana es condensen moltes sensibilitats del món del vi, des del més clàssic al més alternatiu, i això només ho pot fer una ciutat com aquesta", i subratlla el fet que la capital catalana és una ciutat de tendències i amb obertura de mires que torna a caminar postpandèmia.
 
En el cas de Vella Terra, que ha apujat l'entrada fins als 25 euros per dia, hi ha hagut molt públic internacional, i alguns elaboradors han aplaudit la mesura perquè és la manera de fer negoci, garantint que acudeix qui realment està interessat en els vins i no barrejar-ho amb qui més aviat aspira només a fer una copa de vi rere una altra. En tot cas, els vins naturals continuen sent un dels aspectes que més debat suscita, a la BWW inclosa.Família Torres s'ha atrevit a deixar tastar durant el seu tast d'ancestrals experimentals el vi de moneu en versió sense sulfits afegits, però ha marcat distàncies respecte a aquesta manera d'elaborar.

El crític de vins Andrés Proensa ha indicat en una altra sessió de la BWW que el dissabte havia estat "a una fira de vins hippies -referint-se a Vella Terra- on hi havia volàtils d'un gram i d'un gram i mig", i ha ironitzat que va entrar a la fira amb pèl i en va sortir sense. Aquestes paraules han tingut rèplica de José Peñín, un altre crític veterà, el qual ha dit que molts vins d'avui formen part de l'òrbita dels ecològics i s'hi poden trobar defectes, però que poden estar "harmonitzats amb les virtuts". Amb tot, Peñín veu fonamental que hi hagi "equilibri i expressió", una idea que segurament reuniria moltes sensibilitats del sector.

Aprenentatges i joves amb molta cosa a dir

Vella Terra ha estat la fira que ha encetat el calendari a l'Estació del Nord durant el passat cap de setmana. En aquesta cita, els elaboradors acostumen a tenir les idees molt clares sobre la voluntat de fer vins amb la mínima intervenció, però la realitat pot obligar a introduir certs matisos, com ha constatat aquesta darrera anyada Jordi Esteve, del celler empordanès RIM. El 2021 ha estat difícil per a la fermentació dels vins, de manera que, per a ell, ha estat "un any d'inflexió", cosa que resumeix dient que aposta per "la mínima intervenció, però que n'hi hagi".

Esteve i altres elaboradors han lluït durant Vella Terra un cartell del col·lectiu de Vinyataires Lliures, que reclama que s'escoltin més veus en el sector vitivinícola i una flexibilització de certes normatives. En tot cas, hi ha viticultors joves que reivindiquen amb la seva feina una altra manera de fer les coses, com Ferran Lacruz, un enòleg de 27 anys del projecte penedesenc Bodega Clandestina. Ve de família de pagesos, però ell compra raïm per dignificar-lo i evitar que acabi malvenut a preus irrisoris. "M'estimo molt el Penedès, és la meva terra, però tenim un model que força els pagesos a haver de produir molt perquè el preu del raïm és una merda", reflexiona. Quan se li planteja com s'imagina d'aquí a uns anys, no dubta gens: "M'agradaria ser feliç amb el que faig i sentir que soc coherent i que tinc qualitat de vida". Diu que no es vol fer ric fent vi, però sí tenir vida.