Manolo Gómez (Morón de la Frontera, 1967) és un artista de projecció internacional que pinta mitjançant signes, representant gestos enlloc de formes. Com deia Aurelio Torrente "en les cultures antigues, com la gitana, la “casta”, que es manifesta en la seva bellesa i arrogància física els indueix a no sotmetre’s als ferris amarres que priven de singularitat a les pobres masses domesticades per la por. Així el seu art sorgeix en tot el seu dramatisme i bellesa. El cant és un crit expressat per mil veus que sorgeixen més de l’inconscient i de l’emoció que de la raó (...) Enfront al principi del plaer, Freud oposava el principi de la realitat. O sigui, la realitat enfront al sotmetiment. Aquesta llibertat que emana d’aquests quadres com una comunicació vital de l’home abstracte”.
El 2017 ens trobem amb un Manolo Gómez madur, consistent, ple de facultats i amb una sensibilitat afinada. El seu compromís vital es vessa en una obra complexa i resolta amb mestria en expressions d'una fondària i d’un dramatisme aclaparadors. Sensible, compromès, consistent, profund... Aquelles taques de calç sobre un carrer d'Andalusia s'estan estenent i prometen gitanitzar el món. La redempció és possible.
El proper 25 de març serà l’obertura de portes -a les 17 h- i la festa serà gratuïta i oberta a tothom. Hi haurà un tast de vins, amb pans, olis, xocolates i sals, i algunes sorpreses musicals.