Un vi per degustar el ric patrimoni vinícola del Bages

Un vi com es feia abans, però posat al dia i que obre la porta a descobrir la història vitivinícola del nostre entorn. El celler Abadal (DO Pla de Bages) ha tret per primer cop al mercat el vi Arboset, nascut d'una de les finques més singulars de Catalunya.

S'elabora amb les 10 varietats de raïm plantades a la vinya, que també té la particularitat d'acollir una tina que hi ha a l'interior d'una barraca de pedra seca i on el vi fermenta. Beure-se'l és una manera d'endinsar-se en el vast patrimoni vinícola del Bages, que va viure la seva màxima esplendor a finals del segle XIX abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera.

L'elaboració de l'Arboset es va començar a gestar fa més d'una dècada, després que Abadal, amb seu a Horta d'Avinyó, s'enamorés d'una vinya a una vintena de quilòmetres de distància i perduda entre les muntanyes de Rocafort. Se n'havia ocupat un pagès que ja era molt gran i estava en procés d'abandonament. El celler es va tornar a cuidar de la vinya -els ceps originaris tenen uns 80 anys-, va reparar la tina i des del 2013 ha experimentat amb el vi. Alguna ampolla ja s'havia pogut tastar en un parell de restaurants, però no ha estat fins ara que s'ha atrevit a comercialitzar-lo.

La primera anyada disponible és la del 2017, i és l'escollida per mostrar com el vi es manté fresc malgrat que aquell va ser un any sec.
Al capdavant del celler hi ha Ramon Roqueta, el qual considera que l'Arboset "destil·la l'essència d'Abadal", segons ha afirmat aquest dimecres a Barcelona, on ha presentat el vi en un acte que s'ha celebrat al Petit Celler. Roqueta ha explicat que continuen la tasca iniciada amb la recuperació de les varietats tradicionals de picapoll blanc i mandó, ambdues presents a l'Arboset. També ha reivindicat que el nou vi sorgeix d'una "vinya-bosc", o "un jardí dins del bosc", que conté també oliveres centenàries i una barraca de pedra seca del segle XIX, amb tina interior de ceràmica vidriada, una construcció característica del patrimoni vinícola del Bages.
  La finca de l'Arboset té prop d'una hectàrea i té uns 2.700 ceps, alguns dels quals són joves perquè s'ha aprofitat per omplir els espais buits que s'havien deixat en el seu dia perquè hi passés el tractor en l'època que es va mecanitzar el camp. Les varietats principals que hi ha plantades -n'hi ha de blanques i de negres- són mandó, sumoll i picapoll, però també s'hi poden trobar exemplars de punxó fort, cap pelat, cua de moltó, malvasia de Manresa, pansera, fumat i cap negre. Amb tots aquests raïms s'elabora el vi Arboset, que ha sortit al mercat a un PVP d'uns 46 euros l'ampolla i sota l'empara de la DO Pla de Bages. D'aquesta primera anyada del 2017 que s'ha comercialitzat, l'elaboració s'ha limitat a 936 ampolles.
 

Com s'elabora el vi a peu de vinya

En el passat, es van construir les tines a peu de vinya al Bages perquè s'havia arribat a plantar tant a muntanya amunt que resultava més pràctic fer el vi allà mateix que carretejar el raïm fins a cotes més baixes, i amb l'Arboset s'ha recuperat aquella tradició elaboradora que s'havia perdut amb l'abandonament progressiu de bona part de les vinyes. Totes les varietats es veremen conjuntament a l'octubre. A la tina de la finca, s'hi fermenta el raïm -un 30% amb rapa per dotar-lo d'estructura-, després es fa pigeage manual -es remou de tant en tant- fins que es deixa de fer perquè amb les pells i la rapa creïn una mena de barret sobre el vi que el protegeixen de l'oxidació o de la possibilitat d'una alteració microbiana.
 
El vi s'està unes sis setmanes a la tina, d'on s'extreu mitjançant una boixa -fa la funció d'aixeta- i es porta al celler, on fa la fermentació malolàctica i després 12 mesos de criança, el 60% en àmfora d'argila i el 40% en bota de roure. L'enòleg Miquel Palau, que és el director tècnic d'Abadal, ha detallat que la criança en àmfora és una manera de "tancar el cercle", ja que la vinya està en un terreny argilós i les parets són de ceràmica vidriada. El resultat que es pot percebre a la copa és, segons ha destacat l'enòleg, "una clara expressió del paisatge", cosa que es manifesta amb notes balsàmiques que recorden al bosc.
 

Pas per boca fresc i persistent alhora

També n'apareixen a fruita, regalèssia i algun toc cítric, si bé sobresurt especialment pel seu pas en boca: lleuger i fresc, però alhora persistent i que fa salivar. Palau ho ha atribuït al fet que, malgrat que la vinya està sota la influència mediterrània, probablement hi tenen més repercussió encara els aires continentals més freds que li arriben del Prepirineu. És per això que, en un tast a cegues, l'enòleg ha comentat que probablement es podria confondre amb un vi d'un altre lloc, fins i tot d'algun punt del nord d'Itàlia o del sud de França.
 
En tot cas, Palau ha defensat que la vinya de l'Arboset és una bona aliada contra el canvi climàtic, perquè hi ha plantades varietats de cicle llarg. Això significa que tarden més a madurar, i aquestes són les que habitualment es comporten millor quan hi ha onades de calor perquè es demostren més resistents. D'altra banda, a més de servir per palpar una mostra viva de la història vinícola del Bages, la presència de la barraca també fa que aquest indret sigui un bon exponent de la tècnica constructiva de la pedra seca, que està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.