1. Els vins, com més vells, més bons són
Fals. Hi ha vins
pensats per prendre joves. És a dir, que estan concebuts (i elaborats) per ser consumits ràpidament. Aquests vins no els podrem guardar molt de temps perquè es faran malbé. També hi ha vins suposadament de "guarda" que tampoc envelleixen bé. A grans trets,
dependrà dels raïms utilitzats (la vinya vella tendeix a donar millor qualitat de raïm i més possibilitat de guarda), i
dels objectius i la destresa de l'enòleg. Si us agraden els vins vells, amb molta criança, pregunteu al vostre botiguer de confiança i us aconsellarà perfectament.
2. No hi ha vins 'Black Friday'
Desconfieu generalment d'un vi que estigui rebaixat. Probablement, és perquè no correspon a l'anyada actual, s'ha de vendre ràpidament i potser no aguantarà massa temps. Tingueu en compte que no sempre els vins cars són els més bons. Si el preu està rebaixat, pregunteu sempre el perquè.
3. Jo només bec vins naturals
Tots els vins són naturals.
No hi ha cap segell que ens indiqui que es tracta d'un vi natural, com sí que en tenim per parlar de
vins ecològics (segell CCPAE) o de
vins biodinàmics (segell Demeter). Un vi "natural" és un vi sense sulfits afegits -SO2-, també denominat (més correctament) de
'mínima intervenció'. Són vins on no es duen a terme correccions, ni se'ls addiciona productes d'origen químic, i normalment, ni es filtren ni es clarifiquen. En aquest
article en recomanàvem cinc, perquè compte, hi ha vins 'naturals' bons i d'altres realment dolents.
4. Confia en les denominacions d'origen
Tenim a
Catalunya onze denominacions d'origen, moltes d'elles força homogènies, amb cellers que elaboren vins que podrem identificar ràpidament de quina zona són. Ens passa amb un vi negre de la DOQ Priorat (garnatxa i carinyena), amb un del Bages (picapoll, mandó), un de la Conca de Barberà (trepat), un vi dolç empordanès (garnatxa) o un xarel·lo del Penedès. I podríem seguir així fins a posar onze exemples. Cada denominació té unes varietats de raïm que ens ajuden a saber quines són les nostres preferències i quin tipus de vins ens agraden més. Com sempre, pregunteu a la botiga.
5. Els vins amb olor de cartró mullat o suro estan mal fets
A vegades ens pot passar que destapem un vi i fa una
olor desagradable de cartró mullat. Això vol dir que el suro s'ha contaminat amb una molècula, TCA (tricloroanisol), i l'olor no marxarà per molt que oxigenem el vi. A la
indústria surera catalana (que n'hi ha molta i molt potent) no li agrada que en diguem olor a suro perquè el suro té unes olors molt agradables, i el TCA no. Hem de deixar clar que els vins amb aquesta olor de cartró mullat desagradable no són perjudicials per a la salut, són totalment innocus, però les sensacions que transmeten no són agradables. Farem bé en substituir l'ampolla al restaurant o botiga per una altra de la mateixa marca i anyada. Segur que aquella ja serà tan perfecta com la nostra tria.