​Una cruïlla de Barcelona amb esperit de vi

Viladomat-Aragó és per a la majoria de mortals una cantonada anodina de Barcelona, sense un edifici, local o comerç reconeixible, però per als amants del vi aquesta cruïlla té des de fa pocs anys una significació especial. “L’enòleg Joan Rubió és un dels meus referents. Al seu projecte personal de vins li’n diu Cal Tiques. Quan rumiava el nom que hauria de tenir el meu, vaig tenir clar que havia de ser el de casa. I clar, de nit, jo dormo a Viladomat-Aragó”.

Ho explica entre somriures, amb desimboltura i passió, el periodista i vinater Gerard Maristany. És així com presenta el seu projecte personal de vins orgànics, recollint el llegat de l’avi matern – Llorenç Badell Roig -  i amb la voluntat decidida d’enaltir i donar joc a les varietats autòctones del Penedès: xarel·lo i macabeu. És un projecte coral, probablement per això ha fugit de posar-hi el seu nom propi. Insisteix en què ha estat possible gràcies a mestres i amics; cita el mateix Joan Rubió, Ton Mata (Recaredo/ Celler Credo), Martí Torrallardona (Vins La Fita) i l’enòloga mallorquina Bàrbara Mesquida (Mesquida Mora) amb qui va fer les primeres passes. “Si no hagués estat per ella, això no hauria tirat endavant. És la inspiradora del projecte. Fer vi era alguna cosa a la qual tenia molt de respecte, però vaig decidir-me a fer el salt. Els primers assajos els faig el 2018, trencant la màgia de les fermentacions. Vam fer 100 ampolles. Ho vaig trobar tant difícil...”, reconeixerà.  
Durant molts anys, Gerard Maristany s’ha dedicat a la comunicació, però el 2010 circumstàncies personals el tornen a vincular a la vinya, amb una estada de cinc anys a Califòrnia primer i després cinc més al Penedès. La família mai es va desprendre de les vinyes de l’avi, a la masia Porroig, als afores de Vilafranca, on hi va fer vi fins l’any 1982. “Jo recullo l’herència de l’oncle matern. Ell va covar el projecte. Avui ho treballa una parceria. Vaig fer la conversió a ecològic amb en Joan Rubió. En el fons hi ha una gran estima pel paisatge central del Penedès, aquell que es troba en la línia de xoc entre el món rural i l’urbà. Moltes vinyes que treballem resisteixen, heroiques, al creixement dels polígons industrials, les autopistes i fins i tot els embats de la història”, explicarà el periodista i ara també vinater. Per això els noms dels vins hi fan referència. Tot oblit està ple de memòria, va deixar escrit Neruda. “Viladomat-Aragó és el meu playground, són vins fets des de la reflexió i la calma. Cada any vull fer els vins que m’encurioseixin o m’agradin. Abracem els atzars de l’anyada, aspirem la bellesa i li posem una il·lusió enorme”, sentenciarà Maristany.
 
La base és l’ecologia, la selecció de finques i parcel·les que cultiven viticultors “meticulosos” matisa, com en Lluís Carsi al Garraf amb Vins de Foresta) lgnasi Seguí a Pacs del Penedès amb Vinyes Singulars i Francesc Pascual a Gelida amb Can Pascual. “Partim sempre de raïm de cultiu orgànic, collit a mà i premsat amb molta delicadesa. M’agrada l’oxidació controlada. Les fermentacions són espontànies i les intervencions, mínimes”, resumirà per explicar l’enologia. La base és a la vinya i com a bon comunicador té clar que “cada una, amaga una història. Cada dia hi passen coses, i totes elles les anem compartint a través dels nostres canals per entendre després l’esdevenir dels vins”.  El resultat són vins francs i elegants, amb una acidesa marcada i capacitat d’envelliment. “Alguns poden ser consumits joves però n’hi ha d’altres que demanen ser afinats durant anys en ampolla. Creixen i sorprenen”. El temps ho acabarà de confirmar però la primera anyada de Pla Parcial, la 2019, és ara quan sorprèn per a bé.
 
No es tanca a res, però de moment Gerard Maristany té clar que Viladomat- Aragó s’empeltarà amb els vins blancs. Vol explorar a fons la versatilitat, el caràcter i el comportament del xarel·lo i el macabeu en diferents tipologies de sòls penedesenques, des de les més argiloses a les més calcàries, i emprar estils de vinificació diversos, fent criança amb bótes de 500 litres de castanyer, acàcia i roure francès, i introduint el ciment. A Vins de Foresta, projecte del qual també n’és soci, ja experimenta i s’atreveix amb els vins negres i amb varietats de caràcter mediterrani singulars i úniques com  el sumoll o el marselan.

“Més endavant no descarto vinificar moscatell, que sempre m’ha agradat molt i n’hem tingut a casa. Observo com el treballen enòlegs referents com Pepe Mendoza a Casa Agrícola. I també m’agradaria entrar en el món dels ancestrals, en paral·lel a Vins de Foresta, però de moment no està a l’agenda més immediata”, dirà. “El que més em motiva és fer blancs com he après a Califòrnia i també aquí al Penedès on he tingut la sort de treballar en grans projectes; Observo que el vi creix i canvia després d’un repòs de dos anys mínim en ampolla”, advertirà. És probablement la sort reflexionada del seu vi Pla Parcial 2019, un xarel·lo de vinya vella de Porroig, que fermenta en roure francès (500 litres) i inox i que durant 20 mesos es reserva a temperatura del celler, després de l’embotellat. És una vinya plantada per l’avi l’any 1965. Després del premsat, s’obté el rendiment d’un 50% del raïm. 800 litres de 1.600 quilos. S’empra únicament el most flor. “És un vi de paisatge, un vi de comiat d’una vinya perquè des de l’any 2010 existeix un pla urbanístic que contempla l’expansió de polígon de Sant Pere Molanta i farà desaparèixer la vinya”, es lamenta Gerard Maristany. Aprofita per reconèixer el paper de Llorenç Badell Roig a qui rellegeix aquests dies d’estiu per actualitzar els seus coneixements enològics. L’avi va ser cap de viticultura de la Generalitat republicana i ja evangelitzava a principis del segle XXI sobre els vins escumosos; diferents tractats escrits en donen fe.
 
Pla Parcial és el vi més emblemàtic de Viladomat-Aragó. És no obstant un vi de garatge i fora de denominació d’origen. Les altres tres referències no tenen res a envejar-li. Cadascuna persegueix un objectiu i Maristany i Torrallardona ho aconsegueixen, i amb escreix. Són vins honestos, molt nets, que mostren l’autenticitat de la varietat i el lloc d’origen: les diferents localitzacions d’un Penedès a vegades ocult i indòmit. Es vinifiquen tots tres a La Xarmada, un dels vivers de celleristes del Penedès, ubicat a Pacs, on no només comparteixen maquinària amb altres elaboradors sinó també coneixements i il·lusions.
 
Petit Viladomat 2020 és un cupatge de xarel·lo (90%) i macabeu (10%). S’elabora amb inox i un 20% passa per bóta de roure de segon any. Vi de cultiu ecològic que es beu sol. Amb un pH baix i una acidesa marcadíssima, amb un treball deliberat en contacte amb l’oxigen. “M’agrada que sigui així, perquè el vi evoluciona a poc a poc i té un recorregut estratosfèric”, dirà Maristany.

Camp d’Aviació 2020 és un monovarietal de macabeu plantat a Pacs del Penedès, d’una parcel·la única de 45 anys, plantada en vas i cultivada per Ignasi Seguí. El seu nom consta a l’etiqueta en un gest de reconèixer el valor de la viticultura. Fermentació amb les pells durant 7 dies per guanyar amplitud d’aromes i textura més envolvent. Repòs en formigó i acer inoxidable; s’embotella un any després. El nom li ve d’una plana emblemàtica que va tenir un paper destacat durant la Guerra civil espanyola, ja que va ser aeròdrom. “Envellirà més i millor. És un vi parcel·lari d’agricultura regenerativa. Els mostos són molt nets, m’agraden hiperoxidats, evitem la maceració llarga. Ens agrada jugar entre l’acidesa i l’amargor, de fet és el binomi entre el que es mouen els vins del Penedès”, puntualitzarà Gerard Maristany.

L’esperit de l’AP-7 2020 és “el cupatge central de Viladomat-Aragó, elaborat amb una selecció de parcel·les de xarel·lo i macabeu, predominantment calcàries”, comenta el vinater. “És un blanc amb ambició d’evolucionar i desenvolupar-se aromàticament en els propers anys després del repòs en ampolla. Cada parcel·la s’elabora per separat i utilitzem dipòsits de roure francès, acàcia, castanyer i formigó. S’embotella un any després i descansa un any més abans de sortir al mercat”. Les vinyes són a Porroig i les treballa Lluís Carsi. “L’autopista també va prendre’ns part del patrimoni vegetal i d’aquí el nom del vi. Neix al rovell del projecte familiar, al mas, a tocar de Vilafranca, una zona de terra bona i capacitat productiva, on es poden fer també elaboracions més delicades”, afegeix Gerard Maristany.
 
La seva faceta de periodista es manifesta en els comentaris i en les intencions. Cuida el gest i la paraula i al valor enològic del vi hi suma el del relat. Gerard Maristany és  capaç de liderar i de bressolar un equip plural i divers i els seus agraïments són infinits. Comencen amb l’avi i s’estenen a la família, a la Laura, el Sergi i el Roc que “m’ajuden cada any, a l’inici de verema, en els  primers peus de cup”. També aplaudeix el paper decisiu de Mariona Garcia, professora de disseny a les escoles Elisava i Bau, que és “la mare del logotip i de les etiquetes”. Sense la seva força i originalitat, s’entendria menys el que hi ha a dins, que és vi bo  amb una visió molt clara i envejable del que significa l’ofici.