​La fosca història de com Donald Trump va adquirir l’actual celler Trump

Diuen de Donald Trump que no pren cervesa, ni whisky, ni vi, ni cap mena de beguda alcohòlica. Tot i així, l’any 2011 va comprar un celler situat a la costa est dels Estats Units. I sí, potser no beu vi, però en ven. O més aviat, qui el ven és Eric Trump, el seu fill, que és qui consta com a gerent del celler. En qualsevol cas, el negoci queda entre els Trump i el vi que porta el seu nom. Vi blanc, negre, rosat i també vi escumós, per un preu que oscil·la entre els 15 i els 50 dòlars. 

El magnat va adquirir la propietat on hi ha ubicat l’actual celler Trump, una superfície de més de 526 hectàrees (a Charlottesville, a l'estat de Virgínia), per una desena part del seu valor real. La seva anterior propietària era Patricia Kluge, exdona del multimilionari John Kluge i gerent de la Kluge Estate Winery and Vineyards. Però, com ho va fer Trump per aconseguir pagar tan poc? 

Segons la revista Forbes, l’any 1985, els Kluge van construir Abermarle House, una mansió que encara hi ha dins d’aquesta propietat. El 1999, Patricia Kluge i el seu tercer marit, William Moses (es va divorciar de John Kluge el 1990), van establir el seu celler The Kluge State Winery and Vineyard, prop de Abermale House. Més tard, del 2007 al 2011, el matrimoni va invertir grans quantitats de diners amb la intenció d’expandir la producció de vi.

A més d’abocar-hi tota la seva fortuna per poder dur a terme els seus plans d’expansió, també van demanar crèdits als bancs. Però finalment van arruïnar-se, van deixar de pagar els préstecs i, per tant, van perdre la mansió que gairebé de manera automàtica va anar a parar a mans del Bank of America. Només la mansió, perquè una part del perímetre, la va adquirir Trump de manera ben silenciosa, poc temps abans, a través d’un tracte (fideïcomís) amb el fill de Patricia i per menys de 500.000 dòlars. 

Després Trump va seguir amb la seva estratègia: va comprar les vinyes de 314 hectàrees per 6’2 milions de dòlars, més 1’7 milions més per tot l’equipament.  Llavors va farcir tots aquells terrenys amb cartells de prohibit el pas: “No trespassing. This land is owned by Trump Virgina Acquisitions LLC”, i va deixar que hi creixés la vegetació de manera descontrolada, amb la finalitat d’allunyar als compradors potencials i donar l'aparença que ell tenia accés exclusiu a la propietat (tot i que el banc, per llei, tenia dret a pas).

El valor de la mansió es va devaluar moltíssim i finalment Donald Trump, l’octubre de 2012, va comprar-la al banc per 6’7 milions de dòlars, completant així la compra de tota la propietat. Un descompte prou significatiu si tenim en compte els 100 milions que Kluge havia posat com a preu de sortida el primer any.

Escac i mat. Finalment, el celler va reobrir les portes com a Trump Winery, però qui figura com a director general és el seu fill, Eric Trump. De fet el web del celler ho vol deixar ben clar: “Trump winery és una marca registrada que pertany a Eric Trump Wine Manufacturing LLC, i no és propietat ni està dirigida ni relacionada amb Donald J. Trump, ni a la seva organització o afiliats.” 

Fa uns mesos, en un míting a Dallas, Obama va posar els vins del celler Trump en el punt de mira: “vostès saben que aquell vi és com el de cinc dòlars. Li enganxen una etiqueta, et cobren 50 dòlars i et diuen que és el millor vi que ha existit mai”. 




De fet, els crítics nord-americans no acostumen a donar notes gaire altes als vins Trump. La puntuació de Wine Spectator, per exemple, no passa de 84. A The Wine Advocate són més generosos, arriben fins als 91 punts, però també puntuen el seu Meritage de 2013 amb uns escassos 85 punts.  La puntuació de Wine Enthusiast es mou més pels extrems: 91 punts per al Brut Reserva de 2009, o 89 per al Blanc de Blancs, per baixar altra vegada a un 81 per al Rosé de 2011. N’hi ha d’altres, com  Steve Heimoff, reconegut crític nord-americà, que ho tenen molt clar: “Si compreu un vi de Trump, no espereu res especial”.