El vi català i el pollastre Pota Blava a Joc de Cartes

Emès el segon capítol de Joc de Cartes on surt el vi com a element a valorar en el concurs. En aquesta segona entrega hi ha hagut alguna millora respecte al primer programa. Hem pogut sentir una "veu en off" que ens diu això: "Aquest any els restauradors hauran de puntuar la categoria del vi, caldrà que es fixin en el gust, l'olfacte, la temperatura, l'emmagatzematge i el maridatge dels vins de DO's catalanes que se serveixin a taula. La nota farà mitjana amb la resta de puntuacions de la llibreta".

D'aquesta manera el teleespectador sap realment què es valora i el perquè d'algunes imatges que no es van entendre a la primera entrega. Tot i això, el desastre va ser considerable. En cap restaurant s'ha pogut veure l'obertura de les ampolles del vi, possiblement perquè la productora ha considerat millor estalviar-nos unes imatges feridores.

Aquest cop, el fornit cuiner buscar la millor recepta de pollastre pota blava, visitant 4 establiments:

Masia Sanchez-Casal

El cambrer els recomana per començar un vi de la zona, de Tarragona, i serveix una garnatxa de terra alta. Amb els segons plats el cambrer pregunta si els vindria de gust un vi negre, un del Segre, de Lèrida diu. Ni es veu com s'ha servit el vi.

Restaurant Can Guitart vell

Trobem una nevera de vins al menjador, amb porrons. En seure a la taula tenen servida una copa de cava de benvinguda, i novetat, el cambrer ofereix la carta de vins. Serveixen un vi negre del Penedès obert a l'aire, garnatxa i Shiraz amb vuit mesos de bóta.
Segon vi un Petit Pissarra, un priorat garnatxa i samsó, serà més potentet diu, el cambrer. El cuiner forçut, diu que aquest vi sense menjar suposo que estarà més... no? Un vi que segons un comensal diu que lliga molt bé amb la llar de foc (??!), i que és una ampolla que té més anys, més cos i és més complex.

Cèntric gastro

La cambrera recomana un vi blanc do Alella ecològic, pansa blanca amb macabeu, un vi blanc que porta una mica de "barrica de Manzanilla". Un vi que ha agradat molt als comensals, que entre molt bé, diuen. Als segons plats veiem a la taula unes copes d'un vi negre, que ni s'ha vist obrir, ni presentar ni servir.

Cafè l'artesà

A la sala del restaurant podem veure una nevera de vins per a guardar els vins a la temperatura correcta. El primer vi, la cambrera ens diu que el vi és un Terra Alta. Ni presentació, ni obertura ni res. Els comensals diuen que entra molt bé. Pels segons proposen massís del Garraf, que és una garnatxa negra, diu. No veiem ni l'obertura ni el servei.

I ja està.

El trist resultat és aquest. Tot i els esforços que em consta que s'han fet des de l'INCAVI, fent arribar a la productora i a tots els restaurants participants el Manual per a la Restauració (editat l'any passat), que vindria a ser un llibre d'estil amb consells pràctics i didàctics sobre el servei del vi a la taula del restaurant. Llibre, que com hem pogut comprovar, no s'han llegit, a la vista està.

El que veiem en aquest programa, que no deixa de ser un "reality show", és precisament això: la realitat. L'espectacle de la realitat.
Una realitat que ens mostra que en general els restauradors desconeixen totalment el vi, i que el personal de servei a la sala, molt sovint fan la simple funció de mers passa plats.

Fins que no hi hagi un veritable interès per part dels propietaris dels locals, fins que el personal de sala no tingui una bona formació, fins que el vi no sigui vist simplement com a un líquid que pot decorar un armari climatitzat (que t'ha regalat un celler),i fins que el sector de la restauració de base no el percebi com a qüestió cultural a tenir en compte, a valorar i a respectar, a cada programa veurem escenes igual de vergonyants.

Però bé, quan veus que el cuiner arrancapins és tan poc original que ha passat de dir brutal!, a dir "Oh, mamma" (que és una expressió manllevada del presentador del programa de TV "La Resistencia")... doncs ja pots intuir que anem pel camí del pedregar.