Joc de Cartes
Joc de Cartes i els (mal servits) vins empordanesos
La cristalleria que hem pogut veure en el parament dels restaurants, unes copes de Duralex rònec que haurien d’estar prohibides pel TDEH...
Joc de Cartes TV3
I ja hem tingut el tercer capítol del programa joc de cartes on apareix el vi com a element a valorar. En aquesta edició es valorava la millor cuina empordanesa... maridada amb vins catalans. El panorama és esglaiador, sobretot per les persones que com jo tenim una estima considerable al vi.
En aquest episodi hem pogut tornar a veure un servei del vi de suspens, de MD (molt deficient que puntuaven els professors de la meva època), però com manen els cànons de la correcció política actual, ara s’ha de dir allò de necessita millorar. Deixarem per un altre dia la valoració de la qualitat de la cristalleria que hem pogut veure en el parament dels restaurants, unes copes de Duralex rònec que haurien d’estar prohibides pel TDEH (si no sabeu que és TDEH ho busqueu a google, que ja sou grans), pel crim a la humanitat que suposen.
Mas Molí
Trobem a la sala del restaurant una àmplia nevera de vins amb un bon assortit de vins. Bé. El primer vi servit és un DO Empordà, 100% chardonnay amb 5 mesos de barrica, ens diu la cambrera. En realitat el vi era un 70% chardonnay i un 30% de carinyena blanca. La càpsula de l’ampolla està relativament ben tallada, però no es veu l’obertura de l’ampolla. L’únic que es comenta del vi, és que el vi els agrada i està bo. El segon vi que es presenta és un vi negre de Vilamaniscle (que es veu que és el nom d’un poble), a prop de l’Albera, parc natural, un vi de segons ens diu la cambrera, de carinyana negre, garnatxa negre i Sirac (el que al Vallès en diem Shiraz). L’ampolla, com ja és la tònica dels darrers programes, és oberta a l’aire sense recolzar en taula. Els comensals diuen que és un vi massa potent, fort. De fet després es reafirmen en què és un vi massa potent.
El Fau restaurant
El cambrer ens presenta un vi blanc, DO Empordà, un vi de garnatxa, suau i aromàtic, ens diu. Obertura es realitza amb l’ampolla recolzada a la taula (gràcies a Déu!!), però amb la càpsula de l’ampolla mal tallada. El cambrer omple les copes (unes copes d’un vidre gruixut com dels vidres del cotxe blindat d’en Joe Biden) fins a gairebé vessar, amb el consegüent perill de luxació pels delicats canells dels comensals, que no del guaixat cuiner. El comensal més sensible apunta que troba el vi poc fi, un vi per tenir en un menú. Remata dient que el vi marida perfectament amb casera. El cambrer recomana pels segons un vi DO Empordà, 100% carinyena, un vi molt fi i suau al paladar, segons ell. Aquest cop, serveix menys quantitat de vi (cosa que els desllorigats canells dels concursants agraeixen) en unes copes igual de calamitoses que les primeres. El concursant sensible diu que és un vi de menú, alcohòlic. Peleon diu, un altre.
Els Caçadors
La cambrera presenta un vi DO Empordà, de garnatxa blanca, garnatxa gris i macabeu, de gust exòtic i fresquet, diu. El comensal sensible diu que d’aroma és bo. Tots assenteixen.
Un cop han menjat diuen que és un vi que acompanya bé el menjar. Pels segons plats la cambrera presenta un vi negre DO Empordà, de Cabernet Sauvignon, Samsó i garnatxa, un vi que ha agradat i que després de menjar han confirmat que és un bon vi.
Escalipatxo
El propietari ens presenta un vi DO Empordà, de garnatxa blanca, garnatxa gris i macabeu, amb la càpsula mal tallada i ampolla oberta a l’aire, maraques-style. El comensal sensible diu que el vi és el mateix que varen servir al restaurant anterior, i que no li sembla encertat repetir vi. El segon vi que se’ns presenta és un DO Empordà, de garnatxa i Shiraz , obert de la mateixa manera que l’anterior. El comensal de sempre, diu que és un vi suau.
I ja estem.
Seguim amb la tònica de no mostrar la presentació de les ampolles a la taula. La productora del programa, es cuida d’evitar al màxim que no es pugui identificar cap etiqueta dels vins servits, no fos cas, que l’audiència televident catalana sortís en massa a comprar l’ampolla mostrada i la productora del programa no en cobrés cap comissió. A la tele no es poden dir marques, va dir algú un dia, i ho complexen al peu de la lletra.
En aquest episodi hem pogut tornar a veure un servei del vi de suspens, de MD (molt deficient que puntuaven els professors de la meva època), però com manen els cànons de la correcció política actual, ara s’ha de dir allò de necessita millorar. Deixarem per un altre dia la valoració de la qualitat de la cristalleria que hem pogut veure en el parament dels restaurants, unes copes de Duralex rònec que haurien d’estar prohibides pel TDEH (si no sabeu que és TDEH ho busqueu a google, que ja sou grans), pel crim a la humanitat que suposen.
Mas Molí
Trobem a la sala del restaurant una àmplia nevera de vins amb un bon assortit de vins. Bé. El primer vi servit és un DO Empordà, 100% chardonnay amb 5 mesos de barrica, ens diu la cambrera. En realitat el vi era un 70% chardonnay i un 30% de carinyena blanca. La càpsula de l’ampolla està relativament ben tallada, però no es veu l’obertura de l’ampolla. L’únic que es comenta del vi, és que el vi els agrada i està bo. El segon vi que es presenta és un vi negre de Vilamaniscle (que es veu que és el nom d’un poble), a prop de l’Albera, parc natural, un vi de segons ens diu la cambrera, de carinyana negre, garnatxa negre i Sirac (el que al Vallès en diem Shiraz). L’ampolla, com ja és la tònica dels darrers programes, és oberta a l’aire sense recolzar en taula. Els comensals diuen que és un vi massa potent, fort. De fet després es reafirmen en què és un vi massa potent.
El Fau restaurant
El cambrer ens presenta un vi blanc, DO Empordà, un vi de garnatxa, suau i aromàtic, ens diu. Obertura es realitza amb l’ampolla recolzada a la taula (gràcies a Déu!!), però amb la càpsula de l’ampolla mal tallada. El cambrer omple les copes (unes copes d’un vidre gruixut com dels vidres del cotxe blindat d’en Joe Biden) fins a gairebé vessar, amb el consegüent perill de luxació pels delicats canells dels comensals, que no del guaixat cuiner. El comensal més sensible apunta que troba el vi poc fi, un vi per tenir en un menú. Remata dient que el vi marida perfectament amb casera. El cambrer recomana pels segons un vi DO Empordà, 100% carinyena, un vi molt fi i suau al paladar, segons ell. Aquest cop, serveix menys quantitat de vi (cosa que els desllorigats canells dels concursants agraeixen) en unes copes igual de calamitoses que les primeres. El concursant sensible diu que és un vi de menú, alcohòlic. Peleon diu, un altre.
Els Caçadors
La cambrera presenta un vi DO Empordà, de garnatxa blanca, garnatxa gris i macabeu, de gust exòtic i fresquet, diu. El comensal sensible diu que d’aroma és bo. Tots assenteixen.
Un cop han menjat diuen que és un vi que acompanya bé el menjar. Pels segons plats la cambrera presenta un vi negre DO Empordà, de Cabernet Sauvignon, Samsó i garnatxa, un vi que ha agradat i que després de menjar han confirmat que és un bon vi.
Escalipatxo
El propietari ens presenta un vi DO Empordà, de garnatxa blanca, garnatxa gris i macabeu, amb la càpsula mal tallada i ampolla oberta a l’aire, maraques-style. El comensal sensible diu que el vi és el mateix que varen servir al restaurant anterior, i que no li sembla encertat repetir vi. El segon vi que se’ns presenta és un DO Empordà, de garnatxa i Shiraz , obert de la mateixa manera que l’anterior. El comensal de sempre, diu que és un vi suau.
I ja estem.
Seguim amb la tònica de no mostrar la presentació de les ampolles a la taula. La productora del programa, es cuida d’evitar al màxim que no es pugui identificar cap etiqueta dels vins servits, no fos cas, que l’audiència televident catalana sortís en massa a comprar l’ampolla mostrada i la productora del programa no en cobrés cap comissió. A la tele no es poden dir marques, va dir algú un dia, i ho complexen al peu de la lletra.
Ara a portada