Un mallal per guardonar el talent
El ceramista Eloi Mora Bonadona i la seva germana Meritxell recuperen una peça de Quart per reconèixer el mèrit de professionals i projectes enològics en el marc de La Nit de l’Associació Catalana de Sommeliers
“És una peça preciosa amb valor patrimonial, històric, cultural i mot representativa del territori. Gràcies pel teu art i la teva sensibilitat”. La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), Anna Vicens, agraeix amb entusiasme a Twitter el treball del ceramista Eloi Mora Bonadona. L’ACS li va fer l’encàrrec per guardonar els projectes i professionals del món del vi que han destacat en l’últim any i ell ha fet la vista enrere. Ha creat un objecte de ceràmica que guarda un vincle estret amb el vi i especialment amb les comarques gironines que aquest any han acollit La Nit del Sommelier i el Concurs de Millor Sommelier de Catalunya. “Volíem apropar el soci a les comarques gironines i vam considerar canviar el tipus de guardó que donem a La Nit. I a partir d’ara ho farem a cada nova edició: escollirem un artista local i li demanarem que creï una peça relacionada amb el vi i amb criteris de sostenibilitat. A Girona, ràpidament vam pensar en Eloi Mora Bonadona i la seva família”, explica la vicepresidenta de l’ACS, Natàlia Roig.
Encara s’ha d’enfornar però la peça ja deixa veure la seva fesomia, per bé que canviarà de color; s’enfosquirà. “És un atuell tradicional de Quart, de fa molts segles. Se’n diu mallal i és la mesura de vi i d’oli i en alguns casos també de vinagre”, explica Eloi Mora Bonadona. Està enfeinat. Torneja, modela, forneja, educa, comercialitza, comunica. És un ceramista romàntic, metòdic i precís, empeltat en la tradició, però que adopta sempre formes modernes de transmetre-la. Se’l pot seguir a les xarxes socials, inspirant gairebé sempre i, de tant en tant, qüestionant la realitat que li ha tocat viure. “En el coll de la peça hi ha dos forats que antigament travessava un pal i era el que marcava la mesura, que estava ple. Quan s’anava a vendre, es feia amb aquest atuell de mesura”, detalla el ceramista.
“La seva equivalència és la de 16 porrons que són poc més de 15 litres”, puntualitza Eloi Mora Bonadona. En un article sobre la terrissa negra i el vi que té a les mans, el lingüista Joan Coromines contextualitza els orígens del mot: “Mallal ve de mealla o malla, que era una moneda antiga que valia mig diner. Es pot deduir que la quantitat de líquid que es podia comprar amb una d’aquestes monedes, va acabar per donar nom a la mesura”. Encara és de color marró quan Eloi Mora Bonadona publica el procés de creació del mallal a Twitter, però ha de passar pel forn morú, on al final de la cocció es fa un procés d’oxidació del mineral de ferro de l’argila: “És de terrissa negra, té una boca estreta i un bec de grans proporcions. De coll cilíndric i ample, amb pansa globular i dues nanses laterals. L’una, més baixa per facilitar l’acció de buidat”.
El mallal té la mida apta perquè es pugui agafar. Era una peça que s’havia estès per diferents parts de Catalunya, però a Quart hi va deixar petjada també perquè la producció de vi a les comarques de Girona era més important que en altres regions on també s’ha documentat, com les Terres de Ponent. “Tinc reproduccions de peces antigues, però el mallal no s’acostuma a demanar. Ho fas per a col·leccionistes o gent d’una certa edat. La gent jove no en vol saber res”, es lamenta Eloi Mora Bonadona. “Quan la presidenta de l’ACS em va encarregar una peça relacionada amb el vi, ho vaig tenir clar. El mallal es posava al carro i anava amunt i avall amb el bestiar, quan els terrissers anaven a vendre a la Garrotxa i més amunt. Era una unitat de mesura però al mateix temps servia per transportar líquids. Aleshores no hi havia ni vidre, ni fusta ni plàstic”, relata.
.jpg)
N’ha creat una vintena. I sense reconèixer-ho obertament, se sent orgullós per l’encàrrec que el connecta amb un món que coneix bé, el del vi. “Si mesures la història, el temps que no s’ha utilitzat la ceràmica és més petit que el que sí. L’ésser humà l’ha fet servir molt el fang, sobretot quan no hi havia altres materials”, advertirà Bonadona. “Crec que la ceràmica ha tornat al món del vi per quedar-s’hi. Penso que els qui hi creuen de veritat, mantindran aquest vincle. I no és cap crítica”, adverteix donant a entendre que hi ha qui s’hi apunta per moda, de manera que sempre estarà temptat a abandonar-la. “Els humans hem deixat de fer servir les mans. Faig classes amb l’Associació de Terrissers de Quart i me n’adono que els alumnes no les utilitzen. Per cuinar i poc més. Quan s’acaba la classe, percebo un nivell d’excitació especial. Perquè les han fet servir, amb calma i amb molta consciència”, descriurà. Està clar que les mans d’Eloi Mora Bonadona i la Meritxell són essencials, però també la seva veu: “El de ceramista és un ofici molt bonic que percep com et trobes cada dia. Requereix d’una concentració màxima, el 100% de tu. Ho veus molt clarament amb els alumnes. En sortir, estan relaxats. Han desconnectat i han meditat amb allò que tenen entre les mans, que és el fang”. La ceràmica és un ofici que requereix talent i equilibri, sensibilitat i delicadesa. Que també són signes de valentia. La peça de la família Bonadona parla també de valors i atributs que atribuïts al sommelier, l’enalteixen. Els guardonats d’aquesta edició de l’ACS tindran a les mans la possibilitat de confirmar-ho.
Encara s’ha d’enfornar però la peça ja deixa veure la seva fesomia, per bé que canviarà de color; s’enfosquirà. “És un atuell tradicional de Quart, de fa molts segles. Se’n diu mallal i és la mesura de vi i d’oli i en alguns casos també de vinagre”, explica Eloi Mora Bonadona. Està enfeinat. Torneja, modela, forneja, educa, comercialitza, comunica. És un ceramista romàntic, metòdic i precís, empeltat en la tradició, però que adopta sempre formes modernes de transmetre-la. Se’l pot seguir a les xarxes socials, inspirant gairebé sempre i, de tant en tant, qüestionant la realitat que li ha tocat viure. “En el coll de la peça hi ha dos forats que antigament travessava un pal i era el que marcava la mesura, que estava ple. Quan s’anava a vendre, es feia amb aquest atuell de mesura”, detalla el ceramista.
“La seva equivalència és la de 16 porrons que són poc més de 15 litres”, puntualitza Eloi Mora Bonadona. En un article sobre la terrissa negra i el vi que té a les mans, el lingüista Joan Coromines contextualitza els orígens del mot: “Mallal ve de mealla o malla, que era una moneda antiga que valia mig diner. Es pot deduir que la quantitat de líquid que es podia comprar amb una d’aquestes monedes, va acabar per donar nom a la mesura”. Encara és de color marró quan Eloi Mora Bonadona publica el procés de creació del mallal a Twitter, però ha de passar pel forn morú, on al final de la cocció es fa un procés d’oxidació del mineral de ferro de l’argila: “És de terrissa negra, té una boca estreta i un bec de grans proporcions. De coll cilíndric i ample, amb pansa globular i dues nanses laterals. L’una, més baixa per facilitar l’acció de buidat”.
El mallal té la mida apta perquè es pugui agafar. Era una peça que s’havia estès per diferents parts de Catalunya, però a Quart hi va deixar petjada també perquè la producció de vi a les comarques de Girona era més important que en altres regions on també s’ha documentat, com les Terres de Ponent. “Tinc reproduccions de peces antigues, però el mallal no s’acostuma a demanar. Ho fas per a col·leccionistes o gent d’una certa edat. La gent jove no en vol saber res”, es lamenta Eloi Mora Bonadona. “Quan la presidenta de l’ACS em va encarregar una peça relacionada amb el vi, ho vaig tenir clar. El mallal es posava al carro i anava amunt i avall amb el bestiar, quan els terrissers anaven a vendre a la Garrotxa i més amunt. Era una unitat de mesura però al mateix temps servia per transportar líquids. Aleshores no hi havia ni vidre, ni fusta ni plàstic”, relata.
N’ha creat una vintena. I sense reconèixer-ho obertament, se sent orgullós per l’encàrrec que el connecta amb un món que coneix bé, el del vi. “Si mesures la història, el temps que no s’ha utilitzat la ceràmica és més petit que el que sí. L’ésser humà l’ha fet servir molt el fang, sobretot quan no hi havia altres materials”, advertirà Bonadona. “Crec que la ceràmica ha tornat al món del vi per quedar-s’hi. Penso que els qui hi creuen de veritat, mantindran aquest vincle. I no és cap crítica”, adverteix donant a entendre que hi ha qui s’hi apunta per moda, de manera que sempre estarà temptat a abandonar-la. “Els humans hem deixat de fer servir les mans. Faig classes amb l’Associació de Terrissers de Quart i me n’adono que els alumnes no les utilitzen. Per cuinar i poc més. Quan s’acaba la classe, percebo un nivell d’excitació especial. Perquè les han fet servir, amb calma i amb molta consciència”, descriurà. Està clar que les mans d’Eloi Mora Bonadona i la Meritxell són essencials, però també la seva veu: “El de ceramista és un ofici molt bonic que percep com et trobes cada dia. Requereix d’una concentració màxima, el 100% de tu. Ho veus molt clarament amb els alumnes. En sortir, estan relaxats. Han desconnectat i han meditat amb allò que tenen entre les mans, que és el fang”. La ceràmica és un ofici que requereix talent i equilibri, sensibilitat i delicadesa. Que també són signes de valentia. La peça de la família Bonadona parla també de valors i atributs que atribuïts al sommelier, l’enalteixen. Els guardonats d’aquesta edició de l’ACS tindran a les mans la possibilitat de confirmar-ho.
Ara a portada