Quan el vi és amistat i amor més enllà de cultura
La sommelier xilena, Camila Espinosa, fa pedagogia des de la barra del Pepa Bar a Vins per fomentar el consum de vi català i en crea un de propi per homenatjar el seu cercle vital
Foto: Arnau Sidera
Es diu ‘Octopussy’ i és un vi elaborat amb raïms de sumoll, garnatxa blanca, xarel·lo i pinot noir a Finca Parera, a Sant Llorenç d’Hortons. L’ha creat per homenatjar els 8 contactes que guarda al telèfon en cas d’emergència; són els amics íntims que li han fet més amable la vida a Barcelona en els últims 18 anys, però que també li omplen sovint les taules altes i la barra del Pepa Bar a Vins per celebrar-se. La sommelier Camila Espinosa, nascuda a Xile, és l’ànima del local situat al número 41 del carrer Aribau de Barcelona. Hi congrega dia sí dia també amants del vi i del món de les arts. ‘Octopussy’, amb etiqueta del dissenyador Javi Royo, només es pot beure al Pepa.
“El disseny representa una dona amb 8 tentacles que són els cors que em mobilitzen i que fan que la meva vida sigui festa, amistat i humor”, resumeix la sommelier. Se n’han elaborat mig miler d’ampolles, però la seva ideòloga adverteix que li agradaria treure un nou vi cada any per homenatjar els seus cercles de confiança. Caldrà veure si l’emergència climàtica li ho permet, però el nom del proper ja el té triat: ‘Gentuza’. A ‘Octopussy’ ha embotellat un tros de terra penedesenca que cultiven les mans sàvies del viticultor Rubèn Parera, però també i essencialment s’hi poden assaborir l’amor, l’estima, les cures, la sensibilitat, l’agraïment, la complicitat, els plors i els riures.
Com ha estat el teu viatge en el món del vi?
El vi m’ha agradat sempre però a nivell d’usuari. A casa meva tot ha girat sempre al voltant d’una taula. Em vaig apuntar al CETT-Universitat de Barcelona per estudiar el curs de sommelier en arribar a Catalunya i ho compaginava treballant a diferents restaurants. I en el món del vi hi entro molt a poc a poc, compartint molt amb productors i tastant més encara.
Quina és la filosofia del Pepa?
Apropar el vi a la gent jove, principalment. Perquè el vi sempre ha estat vinculat al coneixement i ara ens toca fer-ho fàcil perquè el seu consum no creix, però en canvi sí que ho fa el de la cervesa. Em fa molta ràbia que en un país productor, dels primers del món, hi hagi tan poc consum de vi. És una qüestió cultural i al Pepa mirem d’acostar el vi i eliminar tecnicismes. I també descobrir els vins catalans, que és una regió importantíssima i encara són molt minoritaris en algunes cartes. Al principi estàvem vinculats al Bar del Pla, però des de 2020 caminem soles, la xef Ona Liarte i servidora. He de dir que sense ella res seria viable. És amiga i família. Antigament el Pepa era una llibreria amb una secció de literatura eròtica. Hi mantenim les prestatgeries. És un espai on es respira cultura vitivinícola i sempre hi passen coses.
Com és la carta de vins?
A l’inici la carta érem nosaltres. Ara en tenim una de física de petits elaboradors i produccions artesanals. Però ens agrada preguntar al client què vol beure, quant es vol gastar... No el jutgem, els oferim alternatives segons els seus gustos i la seva butxaca. Molts clients són amics i es deixen aconsellar. Ens agrada sortir del rigor d’una llarga llista de vins... Com també que cada taula triï el seu vi, però després alguns clients es coneixen i tasten els vins respectius que han triat en una mena de comunió i celebració.
I com expliqueu el vi per apropar al consumidor?
Ens agrada fer pedagogia, que entenguin que cada anyada és diferent, perquè intervé el clima, perquè no sempre plou igual... I parlar de la zona, del viticultor, de les eines que ha tingut per fer el vi...
Quin és el diàleg entre cuina i carta de vins?
La carta gastronòmica és curta, hi ha producte de temporada i proximitat. Però sempre mirem de crear maridatges de contrast o d’harmonia. Un plat amb més greix i pes buscarà un vi amb més acidesa. I per altra banda ens agrada enllaçar plats i vins per afinitat geogràfica i cultural. Tenim unes 150 referències, moltes de vins catalans i a copes en tenim disponibles entre 10 i 12. En tenim tants d’oberts perquè també ens agrada tastar-los a nosaltres, a l’equip, i ens anem reciclant sobre tot allò que servim al Pepa.
Que el vi és protagonista, no n’hi ha dubte, perquè el logotip del Pepa és un porró i la nevera que els conserva, està a la vista...
El Pepa és molt bar, és un bar informal, pots menjar a la barra, en una taula alta o a prop de la cuina. Som un equip femení que ens agrada molt trencar motlles i tastar coses noves i compartir-les amb el client. I sempre ho acabem amb un got de ratafia. Així la gent torna, és la nostra manera de fidelitzar.
Un vi que us representi?
Molts. L’Octopussy, per descomptat, perquè és una oda a l’amistat. Dedicat als meus 8 cors, 8 potes, 8 cervells que m’han fet avançar. Estic enamorada d’aquestes persones i només puc donar-los les gràcies. Però penso ja en l’estiu i el bon temps. Em decantaria per un Moonwine de Partida Creus. L’elaboren conjuntament amb la distribuïdora que dona nom al vi. És un monovarietal de trepat, amb un punt especiat, molt divertit, molt glu glu. És un vi fresc, de barbacoa, per a l’aperitiu quan no vols fer vermut o cervesa. És com fer l’amor de bon matí.
“El disseny representa una dona amb 8 tentacles que són els cors que em mobilitzen i que fan que la meva vida sigui festa, amistat i humor”, resumeix la sommelier. Se n’han elaborat mig miler d’ampolles, però la seva ideòloga adverteix que li agradaria treure un nou vi cada any per homenatjar els seus cercles de confiança. Caldrà veure si l’emergència climàtica li ho permet, però el nom del proper ja el té triat: ‘Gentuza’. A ‘Octopussy’ ha embotellat un tros de terra penedesenca que cultiven les mans sàvies del viticultor Rubèn Parera, però també i essencialment s’hi poden assaborir l’amor, l’estima, les cures, la sensibilitat, l’agraïment, la complicitat, els plors i els riures.
Foto: Arnau Sidera
Com ha estat el teu viatge en el món del vi?
El vi m’ha agradat sempre però a nivell d’usuari. A casa meva tot ha girat sempre al voltant d’una taula. Em vaig apuntar al CETT-Universitat de Barcelona per estudiar el curs de sommelier en arribar a Catalunya i ho compaginava treballant a diferents restaurants. I en el món del vi hi entro molt a poc a poc, compartint molt amb productors i tastant més encara.
Quina és la filosofia del Pepa?
Apropar el vi a la gent jove, principalment. Perquè el vi sempre ha estat vinculat al coneixement i ara ens toca fer-ho fàcil perquè el seu consum no creix, però en canvi sí que ho fa el de la cervesa. Em fa molta ràbia que en un país productor, dels primers del món, hi hagi tan poc consum de vi. És una qüestió cultural i al Pepa mirem d’acostar el vi i eliminar tecnicismes. I també descobrir els vins catalans, que és una regió importantíssima i encara són molt minoritaris en algunes cartes. Al principi estàvem vinculats al Bar del Pla, però des de 2020 caminem soles, la xef Ona Liarte i servidora. He de dir que sense ella res seria viable. És amiga i família. Antigament el Pepa era una llibreria amb una secció de literatura eròtica. Hi mantenim les prestatgeries. És un espai on es respira cultura vitivinícola i sempre hi passen coses.
Com és la carta de vins?
A l’inici la carta érem nosaltres. Ara en tenim una de física de petits elaboradors i produccions artesanals. Però ens agrada preguntar al client què vol beure, quant es vol gastar... No el jutgem, els oferim alternatives segons els seus gustos i la seva butxaca. Molts clients són amics i es deixen aconsellar. Ens agrada sortir del rigor d’una llarga llista de vins... Com també que cada taula triï el seu vi, però després alguns clients es coneixen i tasten els vins respectius que han triat en una mena de comunió i celebració.
Camila Espinosa Foto: Arnau Sidera
I com expliqueu el vi per apropar al consumidor?
Ens agrada fer pedagogia, que entenguin que cada anyada és diferent, perquè intervé el clima, perquè no sempre plou igual... I parlar de la zona, del viticultor, de les eines que ha tingut per fer el vi...
Quin és el diàleg entre cuina i carta de vins?
La carta gastronòmica és curta, hi ha producte de temporada i proximitat. Però sempre mirem de crear maridatges de contrast o d’harmonia. Un plat amb més greix i pes buscarà un vi amb més acidesa. I per altra banda ens agrada enllaçar plats i vins per afinitat geogràfica i cultural. Tenim unes 150 referències, moltes de vins catalans i a copes en tenim disponibles entre 10 i 12. En tenim tants d’oberts perquè també ens agrada tastar-los a nosaltres, a l’equip, i ens anem reciclant sobre tot allò que servim al Pepa.
Que el vi és protagonista, no n’hi ha dubte, perquè el logotip del Pepa és un porró i la nevera que els conserva, està a la vista...
El Pepa és molt bar, és un bar informal, pots menjar a la barra, en una taula alta o a prop de la cuina. Som un equip femení que ens agrada molt trencar motlles i tastar coses noves i compartir-les amb el client. I sempre ho acabem amb un got de ratafia. Així la gent torna, és la nostra manera de fidelitzar.
Un vi que us representi?
Molts. L’Octopussy, per descomptat, perquè és una oda a l’amistat. Dedicat als meus 8 cors, 8 potes, 8 cervells que m’han fet avançar. Estic enamorada d’aquestes persones i només puc donar-los les gràcies. Però penso ja en l’estiu i el bon temps. Em decantaria per un Moonwine de Partida Creus. L’elaboren conjuntament amb la distribuïdora que dona nom al vi. És un monovarietal de trepat, amb un punt especiat, molt divertit, molt glu glu. És un vi fresc, de barbacoa, per a l’aperitiu quan no vols fer vermut o cervesa. És com fer l’amor de bon matí.
Etiquetes:
Actualitat Notícies relacionades
Fa 155 setmanes
Dèlia Garcia, Mon Vínic Store: “Som un oasi de calma al centre de Barcelona”
Ara a portada