Ara que el concepte km 0 s'ha posat de moda, que el producte de proximitat és un imprescindible a la nevera dels
foodies, i que com més proper i menys processat sigui un aliment més confiança ens mereix, ha arribat l'hora de deixar de comprar pomes d'Argentina i apostar per aquestes "
delicatessen" catalanes.
1- Oli d'oliva Veà. Aquesta empresa familiar amb seu a Surroca (Lleida) elabora un oli d'oliva verge extra que arrasa als Dean & Deluca nord-americans de torn. I és que les
soccer moms han sabut apreciar des del principi els encants d'un oli elaborat amb olives arbequines de la màxima qualitat i en perfecte estat, resultat d'un doble procés d'extracció, que s'elabora immediatament després de la recollida. Tenen una gamma de productes per a tots els gustos, amb un oli d'oliva verge extra ecològic sensacional.
2- Blau de búfala de Formatges Muntanyola. És sentir la paraula búfala i començar a pensar en un ondulat paisatge de la Toscana, sense saber que a Catalunya es produeixen grans formatges de búfala de l'Empordà que alguns restaurants de km 0 fan servir per als seus plats italians. És el cas d'aquest blau cremós de potent sabor, persistent, amb personalitat, que ha estat nomenat recentment el millor formatge artesanal de l'estat espanyol al Gourmet Quesos (Madrid). N'hem triat aquest, però podíem haver escollit també el fantàstic Curat de Búfala, també guanyador de vàries medalles als certamens més prestigiosos del món.
3- Sobrassada de Cal Rovira. No és que tinguem res en contra de la sobrassada de Mallorca, però un cop t'expliquen com es fan els embotits a Cal Rovira t'adones que no cal solcar el Mediterrani per a trobar una sobrassada de la màxima qualitat. I uns embotits de primera, procedents de porcs alimentats exclusivament amb pinsos elaborats amb cereals de conreu propi, fabricats al molí de Cal Rovira. La sobrassada és un d'aquells plaers prohibits només aptes per a tots aquells capaços de relativitzar les recomanacions de l'OMS i injectar-se greixos per la vena. Però és taaaaaan bona.
4- Melmelada Del Pot Petit. De poma i canyella, de figues, de cireres, de peres al vi del Priorat... Les melmelades que produeix des de 2009 la família Xercavins Simó s'elaboren a partir de les matèries primeres d'algunes finques amb certificació ecològica ubicades a l'interior del Parc Natural del Montsant. La idea d'aquesta empresa de recent creació és, paradoxalment (o no), tornar al passat, als mètodes tradicionals d'elaboració artesanal, sense additius ni conservants, cosa que dóna lloc a un producte amb un intens sabor a fruita. No obstant això, la gent de Del Pot Petit són també la mar de moderns: fan melmelades de pètals de rosa i d'oli d'oliva, entre d'altres.
5- Ratafia de codony de Licors Quevall. Qui va vaticinar un dia que la ratafia seria el nou vermut, i que l'evolució natural de la febre del gintònic arribaria irremeiablement a la ratafia, malauradament no es guanyarà la vida com a endevinador. Però és cert que tenia sentit pensar que l'interès pel producte local i la bogeria del vermut donarien lloc a un particular regnat entre la parròquia
hipster de la ratafia, un licor català amb Indicació Geogràfica Protegida resultat de la maceració de diversos ingredients sobre una base d'aiguardent. Aquesta de Licors Quevall, elaborada amb codony recol·lectat a la comarca d'Urgell, podria ser, per què no, el nou gintònic amb cardamom.
6- Mel de Gratallops. Són molts els que tasten la mel de cirerer i descarten automàticament consumir-ne cap altra mai més. I és que el lleuger toc fruital d'aquest producte 100% artesanal, un terme que fa esment no solament a la seva producció sinó a l'alimentació de les abelles –exclusivament amb la seva pròpia mel, sense cap glucosa afegida– té legions de fans arreu de Catalunya. Aquest producte gurmet s'elabora en terrenys del Priorat i el Pirineu en funció de l'època de l'any i, a més de cirerer, n'hi ha d'alzina, farigola o romaní, entre d'altres.