Hola aficionats! Aquest cop això m’ha tocat molt a prop de casa,
el programa Joc de Cartes ha buscat al Vallès bo (l’oriental, ja s’entén) el millor restaurant d’esmorzar de forquilla. Podria dir sense risc a equivocar-me que
és la tria d’establiments més absurda que ha fet el programa, seleccionant uns restaurants que ni són d’esmorzar, algun obre a partir de les 13:00 i en algun altre
NINGÚ hi ha anat MAI a esmorzar.
Si voleu esmorzar de forquilla al Vallès només podeu anar al
Restaurant Layon (Granollers) o al
Restaurant la Cruïlla (Lliçà d’Amunt), la resta, és derrota i papallonejar. Però no ens desviem del tema i anem al que ens importa: el vi. Cada setmana el guió és mateix: cristalleria dolenta, vi mal presentat i propostes de maridatge equivocades. Però hi ha una cosa positiva: durant uns instants
es dóna protagonisme al vi i se’n fa bandera. I això passa cada setmana en horari de màxima audiència. Estem en el camí i aquesta és la via si volem aconseguir posar el vi de moda.
Sis Quartos
Al menjador hi trobem una prestatgeria de ferro amb les ampolles exposades a temperatura ambient. Malament. A la taula hi veiem unes bones copes i el propietari presenta un vi blanc,
una garnatxa blanca macerada amb pells, DOQ Priorat, fresc i sec, amb un nas tropical, ens diu. Els concursants el tasten i diuen que sí, que hi troben pinya. Pels segons plats, el propietari ens proposa un vi negre, una mica més contundent, ens diu, fet de
carinyena, shiraz i garnatxa, un vi DOQ Priorat. Un vi que pels segons plats que han demanat (cocotxes, ous
benedictine, arròs) no ha agradat, perquè no han trobat que sigui un bon maridatge.
La Gran Olla
Restaurant d’hotel, copes vulgars a la taula, i una molt petita nevera de vins a dins de la cuina. El
maitre del restaurant ofereix per començar
un vi blanc DO Terra Alta, garnatxa 100%. L’ampolla és oberta a l’aire com si fos una coctelera. A la copa, un dels concursants troba
una aranya dins del vi, que sense voler fer-ne espectacle, la retira discretament amb el ganivet. El segon vi presentat, també obert barroerament a l’aire, és un vi negre DOQ Priorat, fet amb garnatxa, carinyena i Shiraz que li dóna més 'fruiteta', ens diu. Serveix el vi amb una tremolor que fa angúnia, sense però cap accident.
Baena
La cambrera ens presenta
un vi blanc DO Catalunya, un xarel·lo del 2018 passat per fusta, que ha agradat als participants. El segon que proposen és
un negre DOQ Priorat, un vi de guarda, amb 14 mesos de bóta, que envelleix bé en ampolla, diu, i assegura que l’anyada és força bona. Als participants els agrada molt, coincideixen que està molt bo. Després sabrem que l’ampolla val 50 €. El servei ha estat bé, sols assenyalar que les copes estaven massa plenes de vi.
El Nou Desmai
A l’entrada el local hi ha cambra frigorífica antiga, amb portes de fusta, i a dins hi tenen els vins. La cambrera suggereix
un vi blanc Costers del Segre 2018, de macabeu i
chardonnay que ha agradat als participants, servit en unes copes de batalla. El vi negre presentant és un
DOQ Priorat de Garnatxa negre, Shiraz i Merlot, de l’anyada 2018. L’obertura de les ampolles és feta a l’aire de forma destralera. Les copes utilitzades realment fan mal a la vista.
Si hem de ser positius, que ho som, hem d’estar satisfets que cada setmana en
prime time, per uns minuts el vi tingui presència a la pantalla. Aquestes accions, per petites que semblin, ajuden i molt al sector del vi. Ànims i endavant.