Els restaurants del riu Gaià i les pitjors copes de la història de 'Joc de cartes'
"En aquest establiment vàrem poder veure les pitjors copes que s’han vist mai al programa..."
Joc de Cartes TV3
Hola aficionats! Una setmana més aquí em teniu mirant el programa. I poques novetats: mal servei del vi, cristalleria horrorosa i tornem a confirmar que el vi ni interessa ni se’l valora. No hem vist cap ampolla ni ben servida ni ben explicada, ni cap nevera on climatitzar els vins com cal. Però una cosa sí que és molt important: cada setmana durant una hora, el vi té presència a la pantalla i fa que se’n parli, i això és fonamental perquè de mica en mica, anem fent camí i es vagi valorant com cal aquest producte.
Trobem els vins exposats a temperatura ambient en un armari de paret, dins del menjador. No disposen de nevera de vins. El primer vi presentat és un blanc de garnatxa blanca DO Terra Alta que el cambrer diu que anirà molt bé amb el menú que han escollit. El vi és servit en unes copes dolentes. Per primera vegada en la vida d’aquest programa, una concursant diu que no beu alcohol. Malfieu sempre d’una persona que no beu. Un dels concursants comenta que l’acidesa del vi blanc no li va bé amb l’acidesa del tomàquet, que hi hagués posat un altre vi. Pels segons plats el cambrer ofereix un vi negre DO Montsant, de garnatxa, samsó i shiraz. Un concursant afirma que li marida bé amb el que ha demanat i el concursant que es diu Kevin comenta que és un vinet massa suau, un vinet que no et deixa viure, diu.
Local bonic, cuidat però amb cristalleria dolenta. El cambrer proposa un vi blanc monovarietal de garnatxa DO Montsant, un vi que ha agradat als participants. El segon vi que serveix és un negre "DO Priorat", un criança 2014, diu. El cuiner musculat diu que té un color molt maco, i els comensals comenten que és un vi potent, però en general, els ha agradat.
Vins exposats al menjador a temperatura ambient i copes del mercat dels encants. El primer vi que serveix el propietari Kevin, és un vi negre DOQ Priorat, de garnatxa negra amb shiraz, envellit en roure, però servit en unes copes duralex dels anys 90. Un comensal comenta al cap d’una estona que el vi s’ha obert i ha guanyat en matisos. El Kevin ofereix un segon vi negre, un DO Montsant de garnatxa negra que també ha agradat.
En aquest establiment vàrem poder veure les pitjors copes que s’han vist mai al programa. Unes copes que si les veiés el senyor Riedel, enviaria 10 operaris des de la seva fàbrica d’Àustria a cremar el tuguri. Unes copes que quan les va veure el meu fill de 8 anys es va aixecar esborronat i se’n va anar corrents a dormir, despertant-se de matinada amb crits d’esgarrifança pels malsons ocasionats ('pesadilles', que en diuen els que no han estat escolaritzats com cal). Unes copes que, segons en confirmen des de la clínica Barraquer, van causar col·lapse al consultori d’urgències pels múltiples despreniments de retina que van provocar tal horrible visió. Unes copes que si els alumnes de P5 hi posessin dins la típica llavor amb cotò fluix per estudiar la germinació, la llavor es negaria a germinar perquè no val la pena iniciar una vida dins d’un recipient tan indigne i trist.
Unes copes que són un ultratge a la dedicada feina de viticultors, vinicultors, cellerers, enòlegs i marxants, i a tota la gent que estima el vi pertot la Catalana Terra. I aprofito per dir visca Catalunya, visca el català i diguem NO a la quota del 25%. Unes copes que per l’únic que podrien servir seria com a arma llancívola en una baralla entre biciclistes de carretera i biciclistes de muntanya, causant merescudes baixes a ambdós bàndols. Dic biciclistes perquè em consta que són clients comuns d’aquest local, cosa que es comprèn doncs com que aparquen just a la porta d’entrada, quan veuen el que se serveix a l’interior poden fugir ràpidament, pedalant fins a arribar a la frontera. Frontera amb Portugal, s’entén.
I dit això anem als vins. Es comença amb un vi blanc DO Tarragona, de varietat parellada comenta la cambrera i omple les lamentables copes gairebé a vessar. El concursant Kevin sentència dient que l’únic bo del vi és que està fresquet. Ves que no tingui raó. El segon vi que s’ofereix és un vi blanc DO Penedès, també omplint les copes fins dalt i un concursant afirma que a aquest vi li falta un copa més grossa. Perquè veieu el nivell dels vins, una ampolla valia 9€ i l’altre 6,50€, preu cobrat al restaurant, imagineu el preu de cost que devia tenir.
En fi, per arrencar a córrer i no aturar-se. Però siguem positius; si els restauradors es van adonant del ridícul que estan fent amb el seu tracte al vi, potser aconseguirem que alguns s’hi fixin i en pròxims capítols esmenen el desastre. No perdem l’esperança.
Salut i vins.
De Bar Casa Cabestany
Trobem els vins exposats a temperatura ambient en un armari de paret, dins del menjador. No disposen de nevera de vins. El primer vi presentat és un blanc de garnatxa blanca DO Terra Alta que el cambrer diu que anirà molt bé amb el menú que han escollit. El vi és servit en unes copes dolentes. Per primera vegada en la vida d’aquest programa, una concursant diu que no beu alcohol. Malfieu sempre d’una persona que no beu. Un dels concursants comenta que l’acidesa del vi blanc no li va bé amb l’acidesa del tomàquet, que hi hagués posat un altre vi. Pels segons plats el cambrer ofereix un vi negre DO Montsant, de garnatxa, samsó i shiraz. Un concursant afirma que li marida bé amb el que ha demanat i el concursant que es diu Kevin comenta que és un vinet massa suau, un vinet que no et deixa viure, diu.
Terrasseta del San Martin
Local bonic, cuidat però amb cristalleria dolenta. El cambrer proposa un vi blanc monovarietal de garnatxa DO Montsant, un vi que ha agradat als participants. El segon vi que serveix és un negre "DO Priorat", un criança 2014, diu. El cuiner musculat diu que té un color molt maco, i els comensals comenten que és un vi potent, però en general, els ha agradat.
Els fogons del drac
Vins exposats al menjador a temperatura ambient i copes del mercat dels encants. El primer vi que serveix el propietari Kevin, és un vi negre DOQ Priorat, de garnatxa negra amb shiraz, envellit en roure, però servit en unes copes duralex dels anys 90. Un comensal comenta al cap d’una estona que el vi s’ha obert i ha guanyat en matisos. El Kevin ofereix un segon vi negre, un DO Montsant de garnatxa negra que també ha agradat.
El bar del Mig
En aquest establiment vàrem poder veure les pitjors copes que s’han vist mai al programa. Unes copes que si les veiés el senyor Riedel, enviaria 10 operaris des de la seva fàbrica d’Àustria a cremar el tuguri. Unes copes que quan les va veure el meu fill de 8 anys es va aixecar esborronat i se’n va anar corrents a dormir, despertant-se de matinada amb crits d’esgarrifança pels malsons ocasionats ('pesadilles', que en diuen els que no han estat escolaritzats com cal). Unes copes que, segons en confirmen des de la clínica Barraquer, van causar col·lapse al consultori d’urgències pels múltiples despreniments de retina que van provocar tal horrible visió. Unes copes que si els alumnes de P5 hi posessin dins la típica llavor amb cotò fluix per estudiar la germinació, la llavor es negaria a germinar perquè no val la pena iniciar una vida dins d’un recipient tan indigne i trist.
Joc de Cartes TV3
Unes copes que són un ultratge a la dedicada feina de viticultors, vinicultors, cellerers, enòlegs i marxants, i a tota la gent que estima el vi pertot la Catalana Terra. I aprofito per dir visca Catalunya, visca el català i diguem NO a la quota del 25%. Unes copes que per l’únic que podrien servir seria com a arma llancívola en una baralla entre biciclistes de carretera i biciclistes de muntanya, causant merescudes baixes a ambdós bàndols. Dic biciclistes perquè em consta que són clients comuns d’aquest local, cosa que es comprèn doncs com que aparquen just a la porta d’entrada, quan veuen el que se serveix a l’interior poden fugir ràpidament, pedalant fins a arribar a la frontera. Frontera amb Portugal, s’entén.
I dit això anem als vins. Es comença amb un vi blanc DO Tarragona, de varietat parellada comenta la cambrera i omple les lamentables copes gairebé a vessar. El concursant Kevin sentència dient que l’únic bo del vi és que està fresquet. Ves que no tingui raó. El segon vi que s’ofereix és un vi blanc DO Penedès, també omplint les copes fins dalt i un concursant afirma que a aquest vi li falta un copa més grossa. Perquè veieu el nivell dels vins, una ampolla valia 9€ i l’altre 6,50€, preu cobrat al restaurant, imagineu el preu de cost que devia tenir.
En fi, per arrencar a córrer i no aturar-se. Però siguem positius; si els restauradors es van adonant del ridícul que estan fent amb el seu tracte al vi, potser aconseguirem que alguns s’hi fixin i en pròxims capítols esmenen el desastre. No perdem l’esperança.
Salut i vins.
Ara a portada
Fa uns dies que he començat a llegir-vos, i us he de donar la raó amb la importància d'unes bones copes..a més d'un bon vi.
Més d'una vegada hem hagut de beure un bon vi en una copa que el desmereix, en algun restaurant que fan bon menjar.
I també alguna ocasió en què hem fet una gran descoberta en un petit bar, on en demanar un vi en copa i deixar la tria a la persona que et serveix, et porten un menjar senzill però exquisit, i una copa meravellosa i un vi per a recordar (el meu gran vi era de garnatxa blanca, concretament Les Brugueres, de la Conreria d'Escala Dei, servit en el bar de la plaça d'un petit poble del Priorat).