Joan Huguet, president de la DO: «El 2025 el nostre vi serà 100% ecològic o no serà DO Penedès»

 El Penedès ha fet història amb la verema 2025: és la primera del món certificada 100% ecològica. Un punt d’inflexió que transcendeix el titular i situa la denominació com a referent global en sostenibilitat i viticultura responsable.

Parlem amb Joan Huguet, president de la DO Penedès, per entendre com s’ha arribat fins aquí, què suposa realment aquesta fita i quins reptes obre per al futur dels nostres vins. 

Sergi Cortés: Aquesta verema és la primera 100% ecològica del món. Això no és poca cosa.
Joan Huguet: Feia anys que hi treballàvem, però ser els primers sempre dona un titular molt potent. La intenció no és només fer soroll, sinó liderar un camí: que aquesta sigui la primera de moltes veremes completament ecològiques. Creiem que val molt la pena i ens encantaria que altres denominacions s'hi sumessin.

Penses en alguna en concret?
En zones com el Pla de Bages o el Penedès, amb menys cellers, el pas a l’ecològic és més senzill. Segur que en podríem sumar altres.

El missatge és clar no? El Penedès del 2025 serà ecològic o no serà Penedès...
Exacte. Ho hem d’explicar bé quan surtin els primers vins de la verema 2025, els primers xarel·los 100% ecològics, per exemple. Per poder parlar no només del vi, sinó de tot el que implica treballar d’aquesta manera: respectar més la terra, el paisatge i l’entorn.

I com ha anat la primera verema 100% ecològica del món?
Després de tants anys complicats, amb sequeres i desastres, aquesta verema ens ha permès respirar. Els cellers estaven molt buits, perquè amb la sequera dels darrers anys no hi havia prou raïm per reomplir les tines ni mantenir les reserves. Ara, finalment, hem pogut recuperar estocs i omplir els cellers.

Però alguns cellers no estan tan contents...
El problema és que el clima s’ha tornat molt irregular. Tenim tempestes molt locals: per exemple, a Sant Pere de Riudebitlles van caure 100 litres en un dia i els va destrossar la collita, mentre que a Can Feixes, a només un quilòmetre, no hi va ploure gens. Al Pla del Penedès, un quilòmetre més avall, tampoc. És increïble. Enguany han caigut uns 500 litres a la comarca, però repartits de manera molt desigual. Això fa que ja no puguem parlar de “una bona verema” o “una dolenta” per a tothom: ara depèn molt del lloc concret.

«Només tenim una terra: no es pot comprar ni ampliar. Cal aprendre a cuidar-la com abans, sense química agressiva.»

Només tenim una terra, no es pot comprar ni ampliar. Venim d’una generació que va abusar dels productes químics, i ara hem après que és molt millor no utilitzar-los, treballar de manera natural com s’havia fet sempre. La química moderna pot ser útil per a la seguretat alimentària, però per al sòl i la biodiversitat és massa agressiva. Recuperar aquest equilibri és clau.

Fa anys que la DO aposta fort pel xarel·lo, i crec que ha estat un encert. Teniu un segell 100% Xarel·lo, com va fer la DO Terra Alta amb la garnatxa blanca, però tinc la sensació que no tothom l'utilitza.
Quan crees un segell no sempre tothom l’adopta. Hi ha cellers que el fan servir i d’altres que no. Costa saber si un distintiu varietal acabarà consolidant-se.

A la Terra Alta el segell de garnatxa blanca ha funcionat molt bé, i els cellers hi participen amb orgull...
Allà és més fàcil perquè la garnatxa blanca és la seva varietat dominant: pràcticament la meitat de les vinyes són d’aquesta varietat. En canvi, aquí el xarel·lo representa un percentatge molt més petit del total del Penedès. Tenim molta més diversitat varietal i això dificulta que un segell tingui el mateix pes simbòlic.

Et preocupa que el Penedès no tingui una varietat negra que identifiqui clarament la zona, com passa amb el xarel·lo en els blancs?
No em preocupa, m'agradaria molt tenir un negre autòcton amb caràcter propi, tot i que és cert que el consum de vi negre ha caigut moltíssim. I la varietat Sumoll...
La sumoll pot ser aquesta opció. Hi ha projectes molt interessants amb Sumoll. Però és una varietat difícil: té molta acidesa, molta tannicitat, i és difícil tant a nivell de vinya com de celler. No la veig una varietat per plantar massivament: crec que seria un error. El seu valor és precisament aquest caràcter limitat, de producció selecta.

«Els fills de pagesos han vist els seus pares pencar quinze hores al dia per vendre el raïm al mateix preu que als anys noranta; per això rebutgen aquest model i busquen fer vins naturals.»

Des de la DO, com veieu el creixement dels vins de mínima intervenció o naturals? El Penedès és una de les zones on més han proliferat.
És un fenomen molt interessant. Hem de tenir en compte el context: als anys noranta, les grans marques pagaven bé el raïm i el vi. Bé vol dir el mateix preu que ara. Imagina’t, han passat trenta anys i el preu pràcticament no s’ha mogut.

Això ha fet molt mal. Molts fills de pagesos han vist els seus pares treballant com a bèsties, quinze hores al dia, per portar el raïm a la cooperativa o a la gran empresa i acabar sense poder "ni pintar la masia". És lògic que aquests joves facin l’antítesi del que van viure a casa: rebutgen tot el que els sembla “industrial” o convencional, i aposten per vins naturals, sense sulfurós, sense intervenció. Són rebels, i ho entenc perfectament.

I al marge de la denominació d'origen...
Sí, i això sap greu. Nosaltres hem intentat crear un segell de “mínima intervenció” regulat, inspirat en el que tenen a França: allà existeix un distintiu que garanteix, per exemple, que el vi té menys de 130 mil·ligrams de sulfurós. L’hem volgut copiar i adaptar aquí, amb control i transparència. Però costa molt. Perquè això implicaria supervisió, comitès, normes… i molts productors d’aquest moviment no volen controls. No volen que una administració els digui com han de fer les coses, i per tant la proposta no ha acabat de funcionar.

A Barcelona proliferen les botigues i els bars de vins d'aquest tipus...
Aquests vins tenen el seu mercat, però és petit. I això crea un cert abisme dins del món del vi. Els sommeliers, per justificar la seva feina, busquen constantment històries úniques, vins extrems… Jo no hi estic pas en contra. Si vaig a un restaurant i em trobo una carta de vins naturals, amb un sommelier que els coneix i sap què recomana, endavant. Però el risc és molt alt: pots trobar-te vins oxidats, morts, o que no han aguantat bé la calor de l’estiu. Hi ha vins de mínima intervenció molt ben fets, però són pocs.

Com va el projecte del viver de celleristes?
Molt bé, hem crescut amb algunes tines noves perquè volíem fer més vi. Els socis actuals continuen tots, ningú ha baixat del tren de moment… El projecte funciona, en fem un balanç molt positiu.