Mariona Rendé: "Ens sentim molt oblidats"

A mesura que avança el març, l'atenció cada cop s'ha centrat més en tot allò que té a veure amb la propagació de la malaltia per coronavirus (Covid-19), però aquesta no és l'única tempesta que darrerament ha assotat el sector vinícola. Aquests dies es compleixen cinc mesos des que el celler Rendé Masdéu (DO Conca de Barberà) va desaparèixer arrossegat per la riuada del riu Francolí al seu pas per l'Espluga de Francolí.

En el celler, amb Mariona Rendé al capdavant, sempre han manifestat la intenció de refer-se i donar continuïtat al projecte. Molta gent i cellers s'han volcat per ajudar-los, però no es pot dir el mateix de les administracions i les asseguradores. Malgrat tot, Rendé envia ànims a qui veu amb pessimisme les possibles repercussions econòmiques del coronavirus.

Com porta el confinament ordenat per frenar el coronavirus?
Com que a la vinya sempre hi ha feina i encara podem anar a treballar, doncs hi anem. La resta del dia a casa confinats i sortint el just per comprar. Una mica com tothom.

A les xarxes socials han penjat aquests dies alguna imatge amb el tractor.
Estem acabant de podar i formar una vinya jove, segar l'herba, llaurar, el que toca en aquesta època. Esperàvem sobretot que no fes cap glaçada, però la nit passada a la Conca de Barberà hem patit una glaçada general. Ens ha afectat el 80% dels brots i el 100% en el cas del trepat, que rebrotarà, però collirem un 50% menys, però d'altres varietats no es collirà res.
 
Es compleixen cinc mesos de la riuada del Francolí que es va endur el celler.
Ens sentim molt oblidats. No de la gent, perquè vam rebre un suport enorme, i això és el que ens ha ajudat a tirar endavant. Però quant a polítics, l'Estat, la Generalitat i assegurances estem lluitant i estem desprotegits totalment. Això és molt trist. Ara entenc que hi ha la mononotícia del coronavirus i que la gent se n'hagi oblidat que ens va passar allò.

Vol dir que no és que les administracions i asseguradores se n'hagin oblidat ara que hi ha l'emergència del coronavirus; és que abans tampoc hi havien prestat suficient atenció?
Fa 10 dies que estem confinats a casa. No parlo d'aquests moments, parlo de fa molts mesos. Ja s'entén que coses així tan desastroses com la nostra no se solucionen com ara que el dia 22 et marxa un celler i el 30 ja en tens un, però l'altre dia per la tele sentia un senyor expert en catàstrofes que deia que en principi coses així s'han de solucionar en 70 dies i nosaltres ja fa cinc mesos. Tota la vida has pagat l'assegurança i ara, quan te passa una desgràcia com aquestes, no et responen. Estic una miqueta indignada. Aquí van venir Quim Torra, Pere Aragonès, Roger Torrent, van venir de tots els colors i ens van dir que no patiu.

En tot aquest temps no han cobrat cap ajut?
Ni un cèntim. Ni d'ajuntaments, ni de la Generalitat, ni de l'Estat espanyol. És el peix que es mossega la cua. Uns van dient als altres que això, com que no ho ha aprovat el govern espanyol, a nosaltres no ens ha arribat. L'ajuntament, com que la Generalitat no ha cobrat del govern espanyol, nosaltres hem d'esperar.
  Quan ha estat l'última vegada que han rebut alguna notícia sobre els ajuts?
Els del consorci d'assegurances ens van trucar la setmana passada i diuen que estan aclarint el nostre expedient, però no hi ha cap termini per cobrar.

Els plans per tornar a tenir celler s'han vist afectats pel coronavirus?
Ho ha frenat tot. Ara el primer que ens ha de preocupar és el tema de l'assegurança, d'entendre'ns amb el consorci i que ens pagui. Després si teníem la intenció de mirar un lloc per fer un celler tot això s'ha paralitzat. Ho trobo normal. El que no trobo normal és el que deia: el coronavirus fa quatre dies que estem mobilitzats i d'això nostro ja en fa cinc mesos. Abans del coronavirus això nostro s'hauria d'haver mig solucionat almenys.

En aquests mesos sí que han comptat amb el suport de molta gent, la DO i dels cellers.
Ho he dit moltes vegades. Això és el que ens ha ajudat a tirar endavant anímicament i econòmicament. El Vi Solidari de la Conca, el del Montsant, el vi de fang. Tot això no excusa les assegurances i administracions. No és qüestió de viure del poble. Ara què? La gent fa mascaretes pel coronavirus a casa seva, però no és la seva feina. La gent paga uns impostos perquè els estats tinguin uns diners per quan passen coses d'aquestes. El nostre sector vitivinícola es va mobilitzar des del primer a l'últim, però a un company del costat que tenia una empresa de lleure el van ajudar menys. No per això no se n'han d'ocupar els polítics.

Els veïns tampoc han rebut els ajuts?
Estan igual. A l'Espluga a nivell gros vam ser quatre les empreses afectades. Dos restaurants, l'empresa de lleure i nosaltres. La riuada també va afectar molts horts, magatzems... però nosaltres ens guanyàvem la vida amb el celler i de la nit al dia et desapareix.

Fa sis mesos qui hauria imaginat que hi hauria una riuada, ara el coronavirus...
Et poses a la pell de molta gent, i més nosaltres que el 80-90% de la clientela són restaurants i botigues de vi. Trobo molt fort que un restaurant no pugui obrir les seves portes i nosaltres evidentment tampoc els podem vendre vi. Quan passi tot això, que passarà, i d'aquí a un temps ho recordarem com una cosa que ens va donar molt la murga, però aquest restaurant tornarà a obrir la porta, podran encendre els fogons i podran tornar a cuinar. Nosaltres no ho podem dir això. Si a mi m'haguessin solucionat el tema en el consorci o amb alguna ajuda doncs potser sí que ho podríem dir, però ara com ara no sabem quins diners tenim per tornar a fer un celler, que és la nostra intenció des del minut u que va passar la riuada.

Què diria als cellers que ara ho veuen tot molt negre?
La gent que té qualsevol negoci, si has sabut gestionar-ho i fer un raconet per quan te pot passar un contratemps d'aquests, doncs no patiran perquè això com a molt llarg seran 2-3 mesos que estan tancats. Qui viu al dia i va amb l'aigua una miqueta més fins al coll, ja serà més complicat. I jo, animar? En aquests moments no estic per animar massa a ningú però de tot se'n sortirà. A l'estiu penso que farem vida normal.

I a tothom que consumeix vi?
Que continuï fent com feia fins ara, comprant vins catalans. Ara el poquet que anem venent deu ser online. La gent ja que t'estàs a casa qui pot una mica almenys beure una copeta de vi.

Hi ha sortida davant de la crisi del coronavirus?
I tant. L'esperança és l'últim que es perd. Tenint salut tot se pot fer.