Cava o (i) Champagne

Encara un dilema massa habitual. Contraposició o complement? Millor el cava, que fa país. Millor el champagne, sinònim directe de glamur. Ens entestem a escollir i, en conseqüència, descartar. Ja n´és de fotut!! Una de les ocasions en que no hem de triar, i no la sabem aprofitar. De ben segur que hi ha moments en què cal fer país i d´altres en els que s´ha de generar atractiu i encant, però quan un vi pot arribar a ser més plaent és precisament quan no hem de demostrar res.

Desenganyem-nos, hi ha caves ben fets i mal fets com hi ha champagnes fantàstics al costat d´altres indesitjables

Qualsevol vi pot representar territori com a indicador propi i indiscutible de qualitat. Ara bé, una cosa és demanar-li expressió de terreny i una de ben diferent la pretensió de que aboqui territorialitat. Aquesta és quelcom ben diferent que s´atribueix en defensa d´altres aspectes que acostumen a anar més enllà del producte. Enrocats en postures de partidaris i detractors anem perdent el gran avantatge que representa la diversitat. El cava i el champagne són, simplement, productes diferents. Elaborats amb un mateix sistema però amb ingredients i mètodes que només s´assemblen en allò més genèric. Sense oblidar que pot ser massa arriscat concedir qualitats per defecte. Desenganyem-nos, hi ha caves ben fets i mal fets com hi ha champagnes fantàstics al costat d´altres indesitjables.

Des de la percepció menys condicionada i encotillada possible, quan un vi està ben elaborat i ens aporta beneficis sensorials, perd tota la importància, ni que sigui en l´instant més hedònic, el seu origen, les varietats, el productor i tot allò que en tot cas cal valorar en l´estadi immediatament posterior.

Els caves més joves van a la perfecció en el moment de l´apeririu, deixant els més envellits per a fases més avançades de l´àpat. Amb això no vull dir que els champagnes no gaudeixin de la mateixa versatilitat, però cal tenir en compte que normalment es parteix d´uns nivells de criança majors. I sense més pautes. Hi ha moments i plats per cada producte, sigui un o altre. Decidir sense descartar és el secret. El que si que està molt clar és la càrrega festiva que comporta el vi escumós, sigui cava o champagne. No arribo a concebre destapar-ne una ampolla en cap circumstància massa laxa, i molt menys en situacions d´abatiment o melanconia. Pot ser el ritme que aporta la bombolla carbònica o la vinculació històrica a la celebració, però el conjunt d´aspectes que conflueixen fins encaixar perfectament aquest beure als nostres millors moments, és inapel.lable.

Òbviament, és clar, sempre que estigui ben fet. Aquest és, avui més que mai, el gran criteri a l´hora d´escollir.