Jerez i la màgia del vi

Analitzant una notícia sobre el concurs “LA COPA JEREZ”, on Cuiner i Sumiller, en definitiva, restaurants concrets tant a nivell nacional com internacional competeixen entre si, o sigui, competeixen Cuina i Sala, com l'expressió real del servei, em venen a la memòria els diferents articles creats sobre “els vins màgics”. I és que amics d'aquests vins en queden pocs al món. Un vi màgic té quelcom més del que coneixem avui en dia, són vins que surten de la voràgine de vegades marquista i parkeriana (amb al màxim respecte a aquest senyor), i que encara que les seves vendes baixin, són vins que sempre tornen a la realitat de la diferència i la qualitat.

La màgia en un vi ve marcada per: història, filosofia, terrers, secrets i evolucions naturals en la seva elaboració, tipicitat de tota una zona o estils (no només d'un o diversos cellers,) , etc.... com seria el cas del Château d´Yquem, que per descomptat és màgic.... però Sauternes, com a zona, és màgica? Jo ho poso bastant en dubte.
 

La màgia en un vi ve marcada per: història, filosofia, terrers, secrets i evolucions naturals en la seva elaboració, tipicitat de tota una zona o estils (no només d'un o diversos cellers), etc.... com seria el cas del Château d´Yquem, que per descomptat és màgic.... però Sauternes, com a zona, és màgica? Jo ho poso bastant en dubte.

En la meva opinió, entre les zones i vins d'aquest tipus que més màgia tenen hi ha els Tokaji d'Hongria, amb les seves veremes, putonyos, llargues criances i com no la seva història. Borgonya, amb els seus grans blancs i negres, això si parlem dels grans, vins dels que ja se'n parlava l'any 1800, del seu caràcter i origen monacal i del saber fer dels seus cellerers. La feminitat i elegància que poden expressar aquests vins és difícil d'imitar. A Oporto també existeixen vins màgics, que com podrem observar estan marcats no tant per varietats sinó per terres i homes, una màgia molt lligada a l'estada en ampolla. Champagne, un altres vins que per a mi tenen aquest punt de màgia, vins que poden tenir una gran longevitat i que poden expressar des de minerals, a la fruitositat d'un raïm i una terra...l'art del coupage. El Cava o alguns caves estan començant a entrar en aquest món, tenint en compte que és un món molt limitat i exclusiu. El mateix passa amb els grans vins de Priorat, van en aquest camí, fins i tot alguns ja ho han aconseguit.

Jerez és per a mi un dels llocs o DO en el seu conjunt i Denominacions que conserva igual que els altres aquesta màgia, i com és normal no tant marcada per una o diversos raïms, sinó per una terra i uns fenòmens naturals de criança i envelliment, on els cellers i el seu sistema de construcció afavoreixen uns o altres fenòmens, unit a la mà de l'home... és curiós detectar en aquests vins l'acció dels vents, segons ponent o llevant, o bé la sensació que oferix el mar i les seves brises i un sens fi de notes més. I és que una zona on les botes dels seus vins,  després de la criança, segueixen donant vida i tipicitat a productes tan dispars com vinagres, whiskys, roms, etc... una mica de màgia té.

Els consumidors s'haurien d'apropar més a aquests vins, ja que el famós grau ja el trobem en la majoria de vins blancs com negres. Poder degustar el poder d'un Olorós o la sensibilitat d'un Palo Cortado, en una sobretaula, al costat d'un bon cafè i si és possible i agrada d'un bon cigar, té una mica de màgia……..lluny d'ingerir els diferents aguardents o destil·lats forans. No hi ha millor acompanyant per a aquesta ocasió que un bon Jerez de tipus VOS o VORS, sincerament val la pena provar-lo, en quantitats petites, no passa res.

Per descomptat que en diferents zones o DO/AOC tant del nostre país com d'altres existeixen vins amb màgia, des de Sud-àfrica amb el Constantia als vins de pedernal de Sancerre, passant pels matisos i longevitats dels blancs d'Alemanya de pissarres negres, vermelles, granits, etc.. on alguns priorats s'estan apuntant, algunes vinyes de la Conca de Barbera, Riojas, algun pago clàssic de la Ribera del Duero, etc, però sempre parlarem de vins o vinyes concretes. En el cas de Jerez parlem d'una zona…un territori...una història...uns vins...una forma de viure…