Una ampolla buida i plena de sentiments

Això és el que passa amb molt vins, que quan els bevem ens hidraten d’emocions i ens recorden moments vitals. Com el primer cop que vam prendre una paella a al platja amb un Blanc Pescador, i com vam dormir després acariciats pel sol. El primer pícnic romàntic amb un Viña Esmeralda. La primera graellada de carn entre dos amb un Priorat. El primer brindis de cap d’any amb un Carta Nevada. Un aperitiu amb un Masia Bach semi-dolç. Són vins que ens recorden èpoques en general i moments concrets.

Grans vins que s’han avinagrat amb una mala noticia. Vins mediocres que s’han tornat Grand Cru maridats amb una celebració

Després estan aquelles ampolles mítiques com l'Aalto 2004, el Viña Pison 2001, que les vas degustar en una taula per a dos ben especial. Els vins que han marcat la història, com el Clos Mogador. Vins que portes tota la vida somiant en tastar i quan ho fas et decepcionen. Vins que vas obrir i que aquell dia es van convertir en especials només pels nous gustos. I tots aquests vins, ens evoquen a la memòria no només el taní del record, o la vivesa de l’acidesa, ens parlen d'una nota de tast lligada a la conversa. Grans vins que s’han avinagrat amb una mala noticia. Vins mediocres que s’han tornat Grand Cru maridats amb una celebració. Vins que sense ser especialment romàntics, han presenciat les promeses de les paraules d’amor. Perquè les ampolles mai estan mig buides, si no sempre mig plenes, d’emocions.