Vins femenins...
«la regla més acceptada és la de la potència plat-vi, o sigui que plat delicat requerirà d’un vi delicat, i un plat contundent requerirà d’un vi contundent...»
Sí, parlo de vins femenins i de vins masculins, i diria que el concepte és fàcil d’entendre, a no ser que em dirigeixi a una persona amb el llindar d’ofensa arran de terra, i que de fet ja surten ofeses de casa.
Són aquesta mena de gent que troben insultant que al Montseny hi hagi una muntanya que es digui el Turó de l’Home, perquè creuen que s’hauria de dir El turó de la Persona, i que entren a change.org per a exigir canviar-ne el nom i posar fi a aquesta intolerable discriminació sexista. I aquesta hipersensibilitat les porta a una militància que fa que percebin indicis d’ofensa pertot arreu.
Jo parlo de vins femenins i de vins masculins, no pas per a senyalar vins per a dones i vins per homes, seria una categorització absurda, ridícula, estúpida.
Parlo de vins masculins i vins femenins, senzillament en relació a la potència del vi, de vins corpulents o de vins delicats. I ho he fet sempre, i ho continuaré fent, perquè és una manera entenedora de comunicar un vi, sense voler buscar-hi cap més lectura.
Fa poc vaig llegir com la brigada per l'ofensa es llençava a sobre d’un sumiller que va escriure un post on recomanava 5 vins blancs per regalar pel dia de la mare; Que si eren estereotips masclistes, que prou d’aquesta manca de respecte a les dones, que l’article era per llençar a la brossa... li deien.
No fa massa que estic al sector del vi, tot just 20 anys, però en aquest temps he pogut veure el comportament dels consumidors de vi en els llocs on he treballat, sigui en botigues especialitzades o en restaurants.
Per a les persones aferrades a les estadístiques o a les fonts diguem-ne més autoritzades, poden consultar les dades d'elBulli i veuran que hi venien molt més vi blanc que negre. Poden també consultar al celler de Can Roca, amb iguals resultats.
Gastronòmicament parlant, en referència al “maridatge”, freqüentment la regla més acceptada és la de la potència plat-vi, o sigui que plat delicat requerirà d’un vi delicat, i un plat contundent requerirà d’un vi contundent. És una solució primària, però sovint suficient.
En termes generals, salvant les excepcions, però insisteixo, en termes generals, pel que jo he pogut comprovar en els anys que he treballat en restaurant, les taules formades per comensals del gènere humà masculí, tendeixen a ingerir plats més contundents, que les taules formades per comensals del gènere humà femení, que tendeixen a ingerir plats menys copiosos i menys contundents.
Per tant, els vins que acompanyen aquestes menges sovint respecten aquesta relació. I no passa res. Un vi masculí és un vi d’estructura més marcada, voluminós i pesat. Un vi femení, és un vi més fragant, més delicat i més lleuger. I ja està. No passa res.
Jo consumeixo més vi blanc que negre, ja sigui perquè ara estic en aquest estadi de consum o ja sigui per edat, perquè trobo que el blanc te un ventall més ampli, més gastronòmic a l’hora de seure a taula.
Últimament la tendència del mercat sembla que s’aboca a un consum de vins més lleugers, més fàcils i menys corpulents, però això ja seria un altre tema.
Per cert, abraçada a tota la brigada.
Són aquesta mena de gent que troben insultant que al Montseny hi hagi una muntanya que es digui el Turó de l’Home, perquè creuen que s’hauria de dir El turó de la Persona, i que entren a change.org per a exigir canviar-ne el nom i posar fi a aquesta intolerable discriminació sexista. I aquesta hipersensibilitat les porta a una militància que fa que percebin indicis d’ofensa pertot arreu.
Jo parlo de vins femenins i de vins masculins, no pas per a senyalar vins per a dones i vins per homes, seria una categorització absurda, ridícula, estúpida.
Parlo de vins masculins i vins femenins, senzillament en relació a la potència del vi, de vins corpulents o de vins delicats. I ho he fet sempre, i ho continuaré fent, perquè és una manera entenedora de comunicar un vi, sense voler buscar-hi cap més lectura.
Fa poc vaig llegir com la brigada per l'ofensa es llençava a sobre d’un sumiller que va escriure un post on recomanava 5 vins blancs per regalar pel dia de la mare; Que si eren estereotips masclistes, que prou d’aquesta manca de respecte a les dones, que l’article era per llençar a la brossa... li deien.
No fa massa que estic al sector del vi, tot just 20 anys, però en aquest temps he pogut veure el comportament dels consumidors de vi en els llocs on he treballat, sigui en botigues especialitzades o en restaurants.
Per a les persones aferrades a les estadístiques o a les fonts diguem-ne més autoritzades, poden consultar les dades d'elBulli i veuran que hi venien molt més vi blanc que negre. Poden també consultar al celler de Can Roca, amb iguals resultats.
En termes generals, salvant les excepcions, però insisteixo, en termes generals, pel que jo he pogut comprovar en els anys que he treballat en restaurant, les taules formades per comensals del gènere humà masculí, tendeixen a ingerir plats més contundents, que les taules formades per comensals del gènere humà femení, que tendeixen a ingerir plats menys copiosos i menys contundents.
Per tant, els vins que acompanyen aquestes menges sovint respecten aquesta relació. I no passa res. Un vi masculí és un vi d’estructura més marcada, voluminós i pesat. Un vi femení, és un vi més fragant, més delicat i més lleuger. I ja està. No passa res.
Jo consumeixo més vi blanc que negre, ja sigui perquè ara estic en aquest estadi de consum o ja sigui per edat, perquè trobo que el blanc te un ventall més ampli, més gastronòmic a l’hora de seure a taula.
Últimament la tendència del mercat sembla que s’aboca a un consum de vins més lleugers, més fàcils i menys corpulents, però això ja seria un altre tema.
Per cert, abraçada a tota la brigada.
Etiquetes:
Opinió Notícies relacionades
Fa 418 setmanes
Beuratges anomenats vins naturals
Fa 378 setmanes
Les 10 notícies més llegides del 2018
Ara a portada