​De què us parlen en un tast de vins?

Ja fa més de deu anys que el vi català fa un viatge cap a dintre d’ell mateix. Podríem dir que està decidint què vol ser quan sigui gran, encara que tingui 2700 collites a l’esquena. Abans, com passava amb la cuina catalana, patia un deler per França que el portava a menystenir-se i a negar el valor del que realment és.

Ara el vi català s’ha adonat que és el territori el que el fa diferent. Aquesta noció de territori es fonamenta en les varietats de raïm tradicionals de l’espai català que, amb l’excepció del merlot, són totes aquelles que us sonin com paraules catalanes quan les pronuncieu. Així de senzill, sí.

Una vegada vam tenir un tastador que escoltava els vins escumosos...

Tot i que no us parlen d’això quan aneu a un tast de vins. Us diuen que agafeu bé la copa, que mireu el color i que el descriviu, que l’avi va plantar el cabernet sauvignon tot fent la vertical-pont... I sempre us diuen que la qüestió és que us agradi. Sempre. I després marxeu tal com heu entrat, convençuts que tots els que ens hi dediquem som uns esnobs presumits que us tractem com si fóssiu analfabets sensorials.

Potser si us parlessin de que l’economia rural catalana us necessita per tancar el cicle i començar de nou, o de les dificultats per recuperar una varietat històrica catalana que no coneix ningú perquè ha estat a punt d’extingir-se, us deixaria d’importar si us agrada molt o poc i sortiríeu més motivats per comprar vi català. Potser si us donessin continguts nous al voltant del vi, sortiríeu del tast sorpresos de la importància que té en la història econòmica, rural i agrària catalana. Tot això implicaria que el que condueix el tast us vol fer pensar alhora que tasteu el vi; és a dir, que vol implicar l’humà que l’està tastant, i no només l’animal que ha de gaudir de l’experiència perquè porta una cartera.

Perquè els vins es poden tastar de moltes maneres; la tradicional és purament gustativa i hedònica, i es fa amb els ulls, el nas i la boca (tot i que una vegada vam tenir un tastador que escoltava els vins escumosos...). L’altra consisteix a explicar la intenció que hi ha darrere del vi mateix, i la relació que té aquell vi amb el territori d’on prové, posant damunt la taula totes les contradiccions que conté o que denuncia; perquè al camp també hi ha un status quo que cal conèixer i que influeix en els cellers i en l’estil dels productes.

Potser si us donessin continguts nous al voltant del vi, sortiríeu del tast sorpresos de la importància que té en la història econòmica, rural i agrària catalana

Nosaltres pensem que si els que fan els tastos volguessin arribar al vostre cervell i no només a la vostra llengua - o a la vostra cartera -, no tindríeu un primer pensament de reserva davant un professional del món del vi. I ens sap greu perquè en fer un tast te n’adones que has de vèncer resistències que són conseqüència d’aquestes pràctiques. Això és el que voleu dir amb aquella frase: “jo només sé si m’agrada o no m’agrada”.