Dimarts, 10 de març de 2026

​Per què serveix La Guia de Vins de Catalunya?(I)

Volem acompanyar al consumidor en el moment de la decisió d’adquirir un vi tranquil o escumós. Per això us fem un petit resum de què hi trobareu a La Guia i de què la diferencia d’altres publicacions o iniciatives al voltant del vi català

La Guia de Catalunya 19 de novembre de 2019 a les 07:48
Quines varietats són les varietats estrelles dins La Guia?​

Definitivament el vi català tendeix a elaborar amb varietats autòctones o tradicionals i a fer vins monovarietals. Ja sabem que hi ha una part del vi que corre per les botigues que no la rebem, però el fet que la que sí rebem sigui cada any més gran i més compromesa amb un estil de vi de caire “nacional”, per dir-ho d’una manera directa, deixa clar que molts dels vins que no rebem són referències que tenen un mercat concret que tendeix a la baixa, mentre els cellers treballen en altres gammes per tal d’encarar un futur més sòlid pel que fa a duració.

L’etapa de la varietat francesa, doncs, podríem dir que fa set o vuit anys que va aturar el creixement i que, tot i que sempre en quedarà una part dins el mercat, té una tendència minvant cada any més evident.

Hi ha canvis en els mètodes d’elaboració?

Els cellers s’estan adonant que els procediments més radicals per elaborar vi són alhora els que demanen més coneixement, però també els que obtenen uns resultats que no esperaven. Per això s’està perfeccionant l’ús de llevats salvatges per fermentar el vi, s’està filtrant molt menys el vi, i la qüestió del color està deixant de tenir importància. Cal destacar la recuperació de tècniques que gairebé s’havien deixat de banda, com ara la de fer els vins blancs brisats, és a dir, deixant les pells unes quantes hores mentre fermenta el most.

I les criances en bota com es desenvolupen?

Encara hi ha qui n’abusa, però també la tendència general diu que els cellers prefereixen recipients menys intrusius. Normalment els elaboradors combinen els diferents mitjans que tenen per fer un vi que té un toc “Frankenstein”, però en tot cas sempre parlant d’una sola varietat o fins i tot del raïm d’una sola vinya. No és la nostra preferència, atès que preferim la radicalitat abans que la por de no agradar o no triomfar, però com a mínim és un pas endavant. Val a dir, a més, que la bota de 225 litres està desnonada; tothom fa servir com a mínim botes de 300 litres o més, o directament fudres de 1500, 3000 o 5000 litres.

 
Participació