Els nens i el vi. Un maridatge difícil?

El consum de vi baixa a Espanya, els vins de Catalunya són poc coneguts entre els propis catalans... Dades a la baixa. I amb elles, la preocupació constant de cercar nous consumidors i nous nínxols de mercat. Això ens duu sovint a parlar de nous segments: universitaris, dones, consumidors “singles” que precisen formats més petits, etc... I si parlem de nous consumidors, crec que hauriem de parar atenció en els nens, perquè ells seran els consumidors del futur (Això m'ha quedat gairebé com una paràbola!). Sé que dir això resulta impopular, i algú pretendrà dur-me a la foguera, però crec que puc defensar la meva postura i fins i tot confio en tenir algun lector còmplice dels meus arguments.

Crec que les institucions haurien d'acostar els nens a la cultura del vi des d'un punt de vista del patrimoni i la història (...) És clar que això implica acostar-se al vi sense perjudicis i perdre pel camí el nyeu-nyeu hipòcrita que avui domina la societat quan s'aborda aquest tema

El vi, la cura de la vinya, la vinificació, la fil·loxera, la recollida del raïm, trepitjar els grans, les festes de la verema, cuinar amb vi.... són part de la nostra cultura. Vivim en un país on faltava l'aigua i el vi s'integrava en la nostra vida. El vi, el cava... no només són begudes. És el nostre patrimoni cultural, és el nostre passat, i forma parteix de la nostra idiosincràsia i la nostra forma d'aprehendre el món. Hem d'ensenyar als nostres nens la cultura del vi, com els ensenyem la nostra llengua, el nostre passat tèxtil o el conflicte rabassaire. Crec que les institucions haurien d'acostar els nens a la cultura del vi des d'un punt de vista del patrimoni i la història, tal i com en les activitats escolars s'inclouen visites de tipus històric o industrial (Molins paperers, d'oli, colònies industrials, velles centrals elèctriques...), caldria incloure i potenciar visites a cellers, sortides a vinyes, participació en festes de la verema, en la recollida del raïm, activitats en museus del vi, etc... És clar que això implica acostar-se al vi sense perjudicis i perdre pel camí el nyeu-nyeu hipòcrita que avui domina la societat quan s'aborda aquest tema.

Em sembla que aquest tipus de visites són adients per a educar als nens, primer en la valoració del treball i el respecte a la terra, i en segon lloc afavoreixen un acostament natural al vi, doncs ens permeten activitats basades en els sentits (olorar, veure, provar...) sense vi, naturalment, i per tant preparar als veritables consumidors del futur, consumidors responsables i amb una cultura sensorial rica. Un consum que anirà molt més enllà del sucre i les begudes edulcorades en les quals d'adults dilueixen, amb poc control, destil·lats d'alta graduació.

Aquest viatge a la cultura del vi que ha de començar en l'escola i la infància, ens ajudarà a apartar els nens de l'alcohol com a simple excitant, i a acostar-los al vi com a ple gaudi dels sentits.