El vi treu fum?

Sanitat està estudiant amb el sector de begudes alcohòliques incloure a l’etiquetatge advertències sobre el consum. Anem pel mateix camí que el tabac? Un dels arguments recurrents són sobretot per protegir el jovent. En països com França, Estats Units i els monopolis de Canadà i Suècia ja en són veterans, per exemple amb la senyal que alerta les dones embarassades dels fectes tòxics de la ingesta d'alcohol. Sembla que per Brussel·les totes les begudes alcohòliques poden estar en el mateix sac. Cervesa, sidra i vi inclosos.

D’aquí les dues cares del vi. La dicotomia cultura-droga, salut-perill, sociabilitat-antisociabilitat.

Dionís, déu grec del vi, etimològicament vol dir el dos cops nat. D’aquí les dues cares del vi. La dicotomia cultura-droga, salut- perill, sociabilitat-antisociabilitat. Pels que estimem el món del vi ens poden doldre aquestes mesures, però hem de pensar que no tothom opina com nosaltres i que malgrat les qualitats que es demostren, també hi ha molts estudis i fets que parlen del contrari. No cal medicalitzar el vi. El problema és la mesura. Descriure’n els perills a l’ampolla és una cosa que no ens pertoca a nosaltres triar, ho han de fer els professionals de la salut. Leire Pajín esta dissenyant amb les associacions de pares unes xerrades preventives pels nens de 10 anys per informar-los dels perills d’ingerir alcohol abans de l’institut. L’educació sensorial, la justificació gastronòmica i la tradició cultural poden ser una de les maneres de traduïr les preocupacions d'un col·lectiu que treu fum.