La última copa de Stalin

tradicionalment populars a les taules dels restaurants moscovites, el darrer congrés de l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi a Tblisi ha confirmat que hi ha pocs indicis que Moscou pugui modificar la seva posició.

La radical mesura de l'administració Putin, que acusà els cellers de Geòrgia de falsificar i adulterar els vins que venien a Rússia, fou part de l'escalada de tensió entre ambdós països, que dos anys més tard s'enfrontaren militarment arran del conflicte per Ossètia del Sud. L'enorme depèndencia del mercat rus, que engolia més del  80% de la seva producció, va fer de la mesura un cop dramàtic per als cellers georgians. Alguns van tancar i d'altres cerquen nous mercats, tot i que el descens de la producció ha estat vertiginós. Per a alguns aquesta situació tindrà efectes positius a llarg termini, perquè està obligant a modernitzar i fer més competitiu un sector massa ben acostumat a la sortida comercial del germà rus. Enrere queden temps daurats per al prestigi de la gastronomia i els vins de Geòrgia, especialment durant l'època soviètica i sota la figura de Stalin, que segons algunes versions fou enverinat mentre degustava el seu vi negre preferit, un Mukuzani georgià. 

La prohibició del 2006 era l'inici d'una guerra comercial que també ha afectat l'aigua mineral i la fruita, la versió gourmet del càstig a les polítiques anti-russes al Caucas. La premsa moscovita arribà a publicar anuncis amb la consigna: "Respectat a tu mateix i la Mare Pàtria; no beguis vins georgians". I és que també fou traumàtic per a molts russos deixar de beure uns vins que sempre els han acompanyat. Res no ha canviat substancialment en aquests quatre anys, i a curt termini no es preveu l'obertura del mercat rus per als vins georgians, tal com ha confirmat Federico Castellucci, de l' Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) , durant el congrés que aquesta organització ha celebrat a Tblisi el passat mes de juny.  Com ho va poder ser per Stalin, la última copa ha estat agredolça.