El saló de la Guia Peñín

Era la primera vegada que trepitjava el “Saló dels Millors Vins” segons la Guia Peñín del 2012, que es celebra des de fa 12 edicions. Tot i que assisteixo a tantes fires de vins com puc, sempre he pensat que una fira o mostra és un lloc poc acurat per ser objectiu tastant un vi i més encara quan

Tot i que assisteixo a tantes fires de vins com puc, sempre he pensat que una fira o mostra és un lloc poc acurat per ser objectiu tastant un vi i més encara quan aquest és  servit pel seu representant comercial o el de màrqueting

aquest és  servit pel seu representant comercial o el de màrqueting. Per això suposo que vaig estar més estona a les taules on hi havia el seu elaborador. És l’única manera de que, estiguis on estiguis i envoltat de tanta gent com hi hagi, amb la copa a la mà, el nas ficat dins i escoltant les seves paraules un es pugui  traslladar fins la vinya i la terra d’on surt aquell vi.

La mostra oferia 100 cellers i 240 vins amb més de 93 punts, impossibles de tastar en un sol dia. Els cellers catalans presents van ser: Acústic Celler, Albet i Noya, Sumarroca, Castell Sant Antoni, Castell de Peralada, Cava Recaredo, Celler La Muntanya, Celler Pardas, Clos d’Agon, Ferrer Bobet, Gramona, Josep Mª Raventós Blanc, Juvé y Camps, Parés Baltà, Portal del Priorat, Mas Martinet, Torelló i Vinyes d’Olivardots. De la resta de cellers només destacar que hi havia una gran varietat d’estils, des dels clàssics com Rioja Alta, que el Gran Reserva 904 del 1998 i amb 95 punts estava segons la meva humil opinió evolucionat, fins a l’estil modern com el Pago Los Balancines, que em va sorprendre el seu Salitre 2009 ja que, tal i com diu el seu nom, la Garnatxa Tintorera amb la que s’elabora dona una intensa salinitat tant en nas com en boca, sorprenent provinent d’Oliva de Mérida, a Badajoz.

En aquestes mostres, o es comença pels blancs i els caves o després ja no cal ni tastar-los més que per refrescar la boca, enmig de tanta tanicitat i concentració que ofereixen els vermells. Parlar de tots ells en aquest petit espai és impossible. Com que no podia escriure sobre tots els vins tastats ni em volia deixar els que no vaig poder tastar, m’agradaria compartir les conclusions del meu pas per Madrid: una, que en aquest país es fan productes de molta qualitat, i el que és més important i hem de traslladar al consumidor final és que els nostres vins tenen una trajectòria a llarg termini; dues, les puntuacions són al cap i a la fi opinions d’uns quants, i d’uns vins que quan es tasten amb prou feines estan acabats; tres, i és que encara que els grans vins no tinguin una gran demanda i avui puguin ser més productes de luxe lligats a les rendes altes, la imatge exterior del celler i de la zona elaboradora millora enormement; quatre, per què no hi ha cap vi rosat dins de la gamma dels més puntuats?; i, per últim, l’escumós de qualitat és, sense cap mena de dubte, el cava català.