Només 5 caves copen el 70% del total d’aparicions a la premsa

No hi ha dubte que dels vins catalans el cava és el que assoleix més altes cotes de visibilitat mediàtica, especialment gràcies als espots televisius nadalencs de cellers com Freixenet, Codorníu Raventós, Juvé & Camps i Jaume Serra. La del Cava, a més a més, és la denominació d'origen de vi espanyola que millor cobertura rep en els diaris i revistes que s'editen a les províncies on no s'elabora el producte, la qual cosa li atorga “un avantatge comunicatiu respecte a la resta de denominacions, que concentren bona part de la seva comunicació en la premsa més propera a les seves respectives zones d'elaboració”.

Un estudi realitzat per la consultora Castro Galiana sobre la comunicació del vi entre 2012 i 2016 precisa que, dels 137 cellers adscrits a la DO Cava que apareixen en els mitjans, solament les informacions relatives a cinc d'ells (Freixenet, Codorníu, Juvé i Camps, Gramona i Recaredo) copen entorn del 70% del total. El president del Consell Regulador del Cava, Pedro Bonet Ferrer, manifesta a Cupatges que “és una gran satisfacció que es reconegui la força de la marca Cava, que té una llarga i brillant trajectòria”.

En aquest quinquenni s'ha analitzat per part de Castro Galiana més de vuitanta mil notícies publicades en cent diaris i setanta revistes que tenen control extern de vendes d'exemplars. Les informacions i comentaris sobre el Consell Regulador del Cava, els seus cellers i marques es van publicar en 146 mitjans, la qual cosa determina la seva àmplia cobertura territorial.

La DO Penedès també aconsegueix una bona penetració en els mitjans de fora de la seva zona d'elaboració, si bé aquesta circumstància es deu gairebé íntegrament a l'alta penetració que tenen els cellers de Miguel Torres en diaris i revistes de tot l'estat espanyol.

La crítica enològica és el format més destacat de la informació del vi, ja que suposa un 37% de tot el publicat. Els comentaris i articles d'opinió sobre el producte aconsegueixen el 14%; les entrevistes i semblances de propietaris i directius del sector, el 8%, en igual percentatge que els reportatges sobre viatges i turisme del vi. La resta són informacions sobre premis, certàmens, esdeveniments, patrocinis…

L'estudi de Castro Galiana també assenyala que els “principals portaveus” de la comunicació del vi de Catalunya són Miguel Torres (pare i fill), José Luis Bonet (Freixenet) i Mar Raventós (Codorníu Raventós). A més, aquesta consultora situa a d’alt de tot del podi de la reputació en mitjans de comunicació a la DOQ Rioja, a Miguel Torres i al fino Tío Pepe de González Byass, en els apartats de denominacions d’origen, cellers i marques, respectivament.

Des de Castro Galiana s’afirma que “un factor que determina la imatge pública de les denominacions i cellers és la qualitat de les polítiques de comunicació que emprenguin, ja que la gran majoria de les informacions d’empreses que es difonen en els mitjans són promogudes per les mateixes entitats”.

S’afegeix que la notorietat mediàtica és un dels diversos factors que poden contribuir a assolir els objectius de venda de les companyies. També manifesten que “la comunicació del vi s'ha vist potenciada al llarg de les tres últimes dècades pel desenvolupament de l’anomenat periodisme de servei i consum, que va fer que els diaris dediquessin, especialment els caps de setmana, amplis espais a orientar i recomanar activitats de lleure i el consum de serveis i productes, i entre els més referits es troba el vi”.

En aquest marc es considera que la continuïtat i seguiment de la comunicació aconseguida en la premsa de paper es veu, a la seva vegada, limitada en els nombrosos casos en què les webs corporatives de les DO’s i cellers no s'actualitzen o no actuen en xarxes socials i deixen poc rastre a Internet.