Josep Roca: «Puig Vayreda és patrimoni humà del vi de l’Empordà»

A l’habitació on l’enòleg Eduard Puig Vayreda guardava la seva biblioteca particular també hi havia un orgue de doble teclat. El tocava d’oïda, era un gran melòman. Gairebé va quedar colgat amb els llibres d’arreu que, amb els anys, hi va anar col·leccionant. Quan Puig Vayreda deixa de fer-lo anar, decideix donar-lo a l’Església d’Espolla. “D’una donació en neix una altra”, diu Oriol Puig Bordas, fill d’un dels enòlegs més reconeguts del país.

Ell ha estat l’artífex d’aquest gest generós que és donar l’arxiu del pare amb gairebé 2.000 referències sobre el món del vi. “La feia servir constantment; consultava llibres, però també hi preparava classes i presentacions… No només hi havia materials escrits, també il·lustracions, reproduccions de quadres i fotografies. Un cop ell no hi és, vull continuar-li donant ús, el mateix que ell en feia. Jo no m’hi dedico professionalment al món del vi i per molt aficionat que en pugui ser, amb mi la biblioteca no tindria vida”, argumenta.

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres custodiarà el seu llegat que abasta obres entre els segles XVII i XXI. Els llibres donats permeten l’estudi de totes les regions vitivinícoles del món i qualsevol temàtica vinculada a la cultura del vi. La Fages de Climent esdevé amb tota seguretat la biblioteca catalana més rica en aquesta matèria. “La donació està condicionada a què s’estableixin vincles i acords de col·laboració amb entitats del món del vi per difondre i estendre l’ús del material donat. Com a fill i ciutadà hi seguiré tenint accés”, afirma Puig Bordas.
 
“A casa meva hi havia molts llibres i no només de vi, tot i que aquests eren efectivament la part més important. Hi ha un punt de nostàlgia però no de tristor, en la donació. Desprendre’t d’aquest racó de casa més íntim on el pare es refugiava a llegir i a subratllar, ja és això. Però és una decisió que fins i tot amb ell n’havíem parlat alguna vegada, de continuar-ne donant ús. Que hi hagi un fons únic i que el sector el conegui i l’utilitzi i el tingui de referència, compensa qualsevol sentiment de pèrdua”, comenta el fill.

“Vull que el món del vi l’aculli i el faci créixer també. És una satisfacció molt gran i és coherent amb la trajectòria del pare; la seva voluntat era potenciar tot l’entorn cultural del vi a Catalunya i a l’Empordà... Que el país sigui una regió vitivinícola de grans vins i cellers i espais d’alt valor enoturístic, que generi atracció, coneixement, que sigui focus de recerca i d’estudi. Posar al servei de Catalunya la seva biblioteca és respondre bé al seu esperit. La donació és un punt de partida, un revulsiu perquè la gent sàpiga que a l’Empordà hi ha material de consulta valuós”, matisarà.
 
“Òbviament el coneixia en moltes vessants del dia a dia, al pare, però el recordo sobretot llegint molt i constantment. I no només de vi, de tot, novel·la, assaig, biografies, novel·la històrica, però el món del vi l’atreia tantíssim... En els viatges, fotografiava quadres, pàmpols... I bevent vi, el recordo els caps de setmana, que era quan obríem una ampolla”, revela Oriol Puig Bordas. Atresora també una col·lecció molt important de discos i vins, com també llibres de gastronomia que no s’han inclòs al fons donat.
 
El fill agraeix el gest majúscul del sommelier Josep Roca, amic, alumne i admirador del pare, de glossar-lo amb entusiasme i admiració, a l’acte públic de la cessió de la col·lecció. Diu Josep Roca: “Puig Vayreda, home diví, patrimoni humà del vi de l’Empordà. Llegat desat per embriagar-se de cultura i vi. Era virtut, resum de vida de vi. Eficiència i influència, l’avançar-se amb esforç. Harmonia en el curs de vida. L’ordre humà i l’ordre natural. Consciència de vincle social. El llegat desat és un acte de consumada bellesa intel·lectual. El seu ha estat un camí de recerca i plenitud. De plecs d’història de literatura i d’art. La donació és un fet històric, literari, vínic i acadèmic”.
 
“Amb Puig Vayreda ens coneixíem des de 2013 quan neix el programa Biblioteques amb DO. Ell hi va col·laborar, en va ser convidat i ens parlava del vi i la vinya a la literatura universal i de tot el que arribava a conèixer. Vam intuir ja aleshores que tenia molts llibres sobre la matèria. Recordo un correu electrònic, aleshores encara el tractava de vostè perquè no ens coneixíem gaire, en què li vaig demanar tres o quatre llibres per fer un aparador i me’n va referenciar 40”, explica Nati Vilanova, directora de la Biblioteca Fages de Climent.

Durant els anys successius van estrènyer el seu vincle, a propòsit de llibres i vi: “Vam establir una relació de respecte i d’amistat i vam saber que la seva biblioteca particular era important. L’any 2016 vam exposar part del seu fons antic i ell ens demanava que el tanquéssim en una vitrina perquè eren volums valuosos que havia comprat en llibreries de vell. Fins i tot els vam assegurar”, recorda Vilanova. Eduard Puig Vayreda també va ser usuari assidu de la Fages de Climent: “Venia a consultar llibres i ens en demanava en préstec per quan feia algun treball o conferència”. I un dia els ulls de la bibliotecària van poder contemplar in situ la col·lecció que ara atresora: “Més enllà de la quantitat de llibres, el que vaig veure a la seva biblioteca particular, a casa, era la disposició. Ell sabia on estava cada llibre. Vaig entendre que no li agradava que li remenessin, hi havia l’ordre particular de les biblioteques personals. I quan hi vam entrar a principis d’aquest any per fer el trasllat, vaig veure que tot estava exactament igual que quan jo hi havia estat”. “Ara que ja no podem gaudir de les seves converses, ho farem del seu fons”, conclou.
 
La biblioteca particular de Puig Vayreda ja està catalogada, però la seva amplitud fa que a la Fages de Climent encara l’estiguin analitzant i investigant. Diu Nati Vilanova: “Hi ha molts llibres de geografia vitivinícola, molts de països estrangers. Hi ha volums que parlen de cellers, en algun hi ha encara el tiquet de compra. I tot de llibres sobre cultura de vi, que parlen d’art, de mitologia, d’etiquetes, de música, de cinema. Hi ha llibres tècnics i manuals, d’arqueologia, de maneig i malalties de la vinya... És la suma de la seva vida com a enòleg i docent i per això també hi ha conferències, cursos, tastos de vins, papers de divulgació”.

“Una de les sorpreses ha estat trobar l’ex-libris amb dos ceps curulls de raïm, obra de l'impressor i bibliòfil olotí Miquel Plana, que li van regalar quan va fer 50 anys i des d’aleshores en marcava tots els llibres”, explica. I afegeix: “En endavant mirarem quines sinèrgies podem crear per donar amplitud al fons. No obstant, hem de dir que als nostres usuaris els agrada molt la cultura del vi i hem vist en els últims anys que és molt fàcil de divulgar”.