INFORME VEINTEMILLAS
Informe del vi el 2026: menys volum, més estratègia
El vi entra el 2026 en una fase de selecció estratègica: no tots els mercats, formats ni preus seran viables.
Segons l’informe anual de Veintemillas, el clima, els costos, els aranzels i el consum obligaran els cellers a repensar com produeixen, venen i expliquen el vi.Pixabay
El sector del vi entra en el 2026 amb una certesa incòmoda: el model basat en volum, estabilitat climàtica i mercats previsibles ha quedat enrere. El nou cicle ve marcat per una menor disponibilitat de raïm, una major pressió de costos, canvis regulatoris i una exigència creixent de transparència per part del consumidor.
Els cellers que sobreviuran —i creixeran— no seran els que produeixin més, sinó els que gestionin millor el risc, el preu, el relat i els canals.
Context: Les tendències que afecten el vi ja no són exclusivament vitivinícoles. Són geopolítiques, energètiques, climàtiques i comercials. Aranzels als Estats Units, escassetat de vidre, estrès hídric, polarització de preus i canvis en els hàbits de consum obliguen els cellers a prendre decisions estructurals.
L’informe de Veintemillas identifica un patró clar: el vi entra en una fase de selecció estratègica, en què no tothom podrà ser present a tots els mercats, ni amb tots els formats, ni amb tots els preus..jpg)
Menys dependència de cadenes globals llargues. Més compres locals, contractes estables amb viticultors propers i relocalització parcial d’estoc i embotellat.
Els cellers amb una alta dependència dels Estats Units hauran de reconfigurar preus, absorbir marges o buscar mercats alternatius. El pricing deixa de ser tàctic i passa a ser estructural.
Produccions a la baixa i costos a l’alça empenyen cap a un mercat dual: vins barats de volum o vins premium amb marge. La gamma mitjana és la gran perjudicada.
El consumidor comença a premiar —i exigir— dades verificables: CO₂, aigua, pràctiques regeneratives. El greenwashing serà cada vegada més penalitzat.
Ampolles reciclades, bag-in-box i formats alternatius guanyen terreny per cost i sostenibilitat.
El canal directe esmorteix aranzels, millora marges i permet segmentar millor el client. Requereix múscul logístic, però reforça la relació marca–consumidor.
Sensors, satèl·lits i IA permeten anticipar rendiments, ajustar el reg i la verema i reduir pèrdues. La inversió deixa de ser opcional en un context de collites ajustades.
Es reintrodueixen varietats autòctones i portaempelts més resistents a la calor i la sequera. El debat entre tipicitat i viabilitat econòmica s’intensifica.
La verema mecanitzada i els models híbrids es generalitzen. L’objectiu ja no és només l’eficiència, sinó arribar a temps en finestres climàtiques cada vegada més curtes.
.jpg)
Menys vi venut exigeix ingressos complementaris: experiències, allotjament, esdeveniments i venda directa a origen. El celler esdevé una plataforma, no només una fàbrica.
Per acabar: El vi el 2026 no serà necessàriament pitjor, però sí més exigent. Exigent en decisions, en focus i en coherència estratègica. Els cellers que entenguin que produir, vendre i comunicar formen part del mateix sistema tindran avantatge. La resta continuarà esperant que torni un món que, senzillament, ja no existeix.
Els cellers que sobreviuran —i creixeran— no seran els que produeixin més, sinó els que gestionin millor el risc, el preu, el relat i els canals.
Context: Les tendències que afecten el vi ja no són exclusivament vitivinícoles. Són geopolítiques, energètiques, climàtiques i comercials. Aranzels als Estats Units, escassetat de vidre, estrès hídric, polarització de preus i canvis en els hàbits de consum obliguen els cellers a prendre decisions estructurals.
L’informe de Veintemillas identifica un patró clar: el vi entra en una fase de selecció estratègica, en què no tothom podrà ser present a tots els mercats, ni amb tots els formats, ni amb tots els preus.
Foto: Hermes Rivera
En profunditat: les 10 claus per als cellers el 2026
Regionalitzar per sobreviure
Menys dependència de cadenes globals llargues. Més compres locals, contractes estables amb viticultors propers i relocalització parcial d’estoc i embotellat.
Els aranzels com a variable estratègica
Els cellers amb una alta dependència dels Estats Units hauran de reconfigurar preus, absorbir marges o buscar mercats alternatius. El pricing deixa de ser tàctic i passa a ser estructural.
Menys raïm i polarització de preus
Produccions a la baixa i costos a l’alça empenyen cap a un mercat dual: vins barats de volum o vins premium amb marge. La gamma mitjana és la gran perjudicada.
Etiquetatge climàtic i petjada de carboni
El consumidor comença a premiar —i exigir— dades verificables: CO₂, aigua, pràctiques regeneratives. El greenwashing serà cada vegada més penalitzat.
Packaging 2.0: més enllà del vidre
Ampolles reciclades, bag-in-box i formats alternatius guanyen terreny per cost i sostenibilitat.
Venda directa i subscripció (DTC)
El canal directe esmorteix aranzels, millora marges i permet segmentar millor el client. Requereix múscul logístic, però reforça la relació marca–consumidor.
Tecnologia a la vinya per reduir risc
Sensors, satèl·lits i IA permeten anticipar rendiments, ajustar el reg i la verema i reduir pèrdues. La inversió deixa de ser opcional en un context de collites ajustades.
Canvis varietals i ceps resistents
Es reintrodueixen varietats autòctones i portaempelts més resistents a la calor i la sequera. El debat entre tipicitat i viabilitat econòmica s’intensifica.
Crisi de mà d’obra i mecanització
La verema mecanitzada i els models híbrids es generalitzen. L’objectiu ja no és només l’eficiència, sinó arribar a temps en finestres climàtiques cada vegada més curtes.
L’enoturisme es converteix en necessari per obtenir ingressos complementaris. Foto: Codorníu
L’enoturisme com a plataforma d’ingressos
Menys vi venut exigeix ingressos complementaris: experiències, allotjament, esdeveniments i venda directa a origen. El celler esdevé una plataforma, no només una fàbrica.
Per acabar: El vi el 2026 no serà necessàriament pitjor, però sí més exigent. Exigent en decisions, en focus i en coherència estratègica. Els cellers que entenguin que produir, vendre i comunicar formen part del mateix sistema tindran avantatge. La resta continuarà esperant que torni un món que, senzillament, ja no existeix.
Etiquetes:
Saber-ne més El més llegit
Ara a portada