Alfredo Arribas: "Un altre Priorat és possible"

Alfredo Arribas inicia l’apropament al món del vi amb l’adquisició el 2001 de la finca Clos del Portal, al Priorat. Amb la necessitat d’arrelar-se i contactar amb la natura, i després de voltar per tot el món fent projectes arquitectònics, comença el projecte Portal del Priorat a partir d’aquell mateix any.

La finca que compra té bosc, vinya i també altres conreus com ametllers i oliveres. “No hem parat, hem continuat incorporant terres en aquell puzle, conformant així un tot capaç d’esdevenir sostenible mitjançant el vi”, comenta.

La segona implantació, buscant àrees més fresques, és al nord del Priorat, a Siurana, a 700 metres, a partir del 2008, on inicia el projecte Vins Nus.

I la tercera i última fase, a La Morera, a 500 metres d'altitud, és el Mas de l’A. La primera anyada és la del 2018. Un projecte encara embrionari, que vindria a ser la síntesi de les 2 famílies de vins de finca anteriors, amb característiques més frescals, i amb una vinicultura no tan extrema com els seus antecedents.

En total, Alfredo Arribas elabora unes 150.000 ampolles entre els diferents projectes i amb les diverses microvinificacions.

Un altre Priorat és possible? Parla’m del teu últim projecte, Mas de l’A.
Totalment, el nostre projecte Mas de l’A així ho demostra. Un Priorat de present, que obre noves vies en relació amb algunes de les lleis a les quals acostumem a estar sotmesos quan parlem del Priorat més clàssic.

"Jo diria que moltes de les vinyes velles que no tinguin accés a l’aigua estan destinades a l'extinció."

Amb vins més frescos i sense tanta extracció? 
La primera variació seria a l’entorn físic, i la segona al camp de l’enologia, al celler. La primera seria la recerca d’una viticultura sostenible, treballable i amb mitjans. Nosaltres quan no hi ha hagut altra opció hem anat treballant de costum sobre la base de la viticultura heroica, amb marcs de plantació estrets, llaurant amb animal, amb pendents molt pronunciats en costers… Però em vaig proposar generar les condicions aptes per canviar a una viticultura més amable.
 

Ens ho pots traduir això?
Sí. Canviar les regles. Buscar la contenció d'estrés hídric, més fluïdesa, no tanta competència entre plantes, més capacitat d’adaptació. Amb sòls més rics, fugint una mica de la llicorella pura (tan difícil pels blancs), amb terrenys més calcaris o argilosos, de més altitud, amb pendents més fàcils de treballar, sense terrasses (les terrasses provoquen desigualtats enormes als ceps). I òbviament amb reg de suport. Jo diria que moltes de les vinyes velles que no tinguin accés a l’aigua estan destinades a l'extinció.

Amb marcs de plantació més generosos i en costers sense pendents excessius… 
Exacte. En costers que siguin treballables i fins i tot mecanitzables. Igualant a la totalitat dels ceps amb resultats excel·lents. I amb marcs no tan estrets, perquè la planta no tingui tanta competència. Tornant a la vinya en vas, la que millor resisteix la sequera.

I pel que fa a varietats de raïm?
Garnatxa. És la varietat que més s’identifica amb la meva particular visió alhora d’expressar el Priorat. Mas de l’A. està basat en garnatxes, però amb diferents versions, diferents clons, i amb co-plantacions de diferents garnatxes, que funcionen molt bé amb els diferents sòls. Amb garnatxa blanca, gris, negra, peluda…

Ens pots dir els noms dels vins de la gamma Mas de l’A?
Els blancs es diuen Quars i Les Margues, i els negres Racorell, Tot-ú i Lo Noir. Els noms responen als diferents sòls. Tots ells descriuen cóm un altre Priorat és possible.

Però aquest altre Priorat tindrà detractors… El Priorat històric, el del canvi, és amb costers, viticultura heroica, pissarres i estrés hídric…
Una cosa és la teoria i l’altra és la pràctica. Hi ha gent que ja està comprant raïm de la zona nord. Nosaltres estem centrats en la idea de vins de finca, estem treballant amb biodinàmica. Llaurant quan has de llaurar… Fent les podes i les feines quan toca… Necessites que tot sigui un mica més senzill, per triar els moments. El raïm i els vins han de ser ecològics si volem preservar el reconeixement. No hi ha cap altra manera de fer-ho!

I, a banda, al celler podem fer que el Priorat avanci en la línia que el món està avançant: escorçar els processos inicials, minimitzar la intervenció, apropar-se a la gastronomia actual… 
 
També fas vins al Montsant: Trossos, Gotes…
Sí, al celler Alfredo Arribas, a Falset, amb la col·lecció de vinyes velles de la DO Montsant que treballem des de l’inici. Garnatxes blanques de Marçà i carinyenes del Masroig. Podem dir que mantenint-nos fidels al ”patró” de la viticultura i vinicultura més tradicional i clàssica.

Parla’m de la mínima intervenció…
Anem a pams. El Priorat és una de les denominacions d’origen amb menys vins ecològics de Catalunya, i crec que aquest és un dels grans temes a millorar. Si treballar amb costers verticals no ens permet fer vins ecològics i obtenir el segell CCPAE, llavors el Priorat m’interessa menys.

Ser ecològic comporta, per a un país tan sec, inventar unes altres regles de joc. Hem de treballar com a denominació en aquest sentit. És una circumstància del tot oposada a la de les zones humides de l’Europa central.

Per altra banda, la mínima intervenció, per mi, a part del tema dels sulfits, radica en el tema dels llevats.

Llevats no industrials, o no comprats diguem-ne…
Més que per una qüestió filosòfica o ètica, és per una qüestió de qualitat. Quan fermentes un vi aplicant llevats artificials l’estàs malmetent, l’estàs uniformitzant a molts altres vins. Per això el vi comercial és tot tan semblant.

Els verdejos, per exemple?
Un exemple evident. La gran majoria de vins que trobem malauradament als lineals dels supermercats. Les fermentacions espontànies jo diria que són la clau per començar a parlar de qualitat i d'identitat. L’altre factor és limitar al màxim la protecció antioxidant amb els mínims sulfits necessaris. Es corren riscos després amb relació a l’evolució que pugui tenir el vi però a canvi estàs contribuint a la seva lliure expressió: a emfatitzar la seva anyada, el seu origen…

El consum mundial baixa, i els vins negres i tradicionals són els que més pateixen…
Sí, és preocupant. Ens hauríem de preguntar si això és una deriva que no té retorn… Potser ens està anunciant que -de no alterar-se aquesta tendència entre els joves- el vi pot arribar a formar més aviat part de l’alimentació relacionada amb el luxe que, com ha estat fins ara, amb la cultura de la quotidianitat.
 
Vins Nus, el teu projecte més arriscat, o radical si em permets, és el celler amb la puntuació mitjana més alta a La Guia de Vins de Catalunya… Com ho valores?
Molt positivament. Tenint en compte que es tracta d'una selecció àmplia de vins de les dues DOs: Priorat i Montsant, resulta significatiu. Serà que ens trobem a prop del camí cap a on es desplacen l’apreciació i el futur consens, de cara als pròxims anys? El millor rosat i la millor garnatxa també va ser nostra, InStabile Claret 2021 Rosae‘Rosa. I també la millor garnatxa gris (o roja), amb el SIurAlta Gris. 2021

Enhorabona pels premis… I molta sort!
Gràcies!