El vi desalcoholitzat: què és, què no és i què en podem esperar com a consumidors

La gamma Natureo de Família Torres va ser pionera en el vi sense alcohol i continua sent una de les referències més sòlides del mercat. Foto: Família Torres

El vi sense alcohol cada vegada és més visible: al supermercat, a les cartes d’alguns restaurants i als discursos del sector. Però una cosa és la visibilitat i una altra, molt diferent, la realitat del seu consum. A l’Estat, el vi desalcoholitzat continua sent un producte minoritari, envoltat de debat, confusió i expectatives que sovint no s’ajusten a l’experiència real del consumidor.

La pregunta important no és si “això és vi o no”. La pregunta és molt més pràctica: per a qui té sentit el vi sense alcohol, en quins moments funciona i què podem esperar-ne quan l’obrim i el tastem.

Com s'elabora el vi sense alcohol i com recuperem les aromes

El vi sense alcohol s’elabora de manera convencional: es fermenta el most del raïm premsat i després s'elimina l'alcohol mitjançant processos de desalcoholització que poden ser per osmosi, per liofilització, amb cons giratoris...

Hi ha un altre aspecte que sovint no s’explica prou al consumidor. Quan es treu l’alcohol, també desapareixen bona part de les aromes naturals del vi, perquè moltes d’elles estan lligades al mateix alcohol. Per això, en molts vins sense alcohol cal tornar a “construir” el perfil aromàtic afegint aromes o components correctors després del procés. No és que siguin perillosos, però ja no parlem d’un vi tal com surt del raïm i la fermentació, sinó d’una beguda reconstruïda.

A més, per compensar la pèrdua de cos i equilibri, sovint s’hi afegeix sucre o altres ingredients dolços. El resultat és que no estàs bevent alcohol, però sí una beguda ensucrada que pot donar una sensació de dolçor artificial i menys gastronòmica.

Vi sense alcohol, un mercat petit, encara que sembli gran

Malgrat la sensació que el vi desalcoholitzat és “a tot arreu”, la seva presència real és limitada. Representa una part molt petita del mercat del vi, lluny de ser una alternativa majoritària. Creix, sí, però ho fa a un ritme moderat i des d’un punt de partida molt baix.

Aquesta distància entre la percepció mediàtica i la realitat fa que molts consumidors s’hi acostin amb expectatives inflades, esperant trobar “un vi com sempre, però sense alcohol”. I aquí apareix la primera decepció.

Per què es consumeix el vi sense alcohol?

A diferència d’altres països, on el vi sense alcohol s’associa a estils de vida concrets o a noves formes de consum, a l’Estat la majoria de persones hi arriben per renúncia, no per elecció. Es consumeix perquè no es pot —o no es vol— beure alcohol en un moment determinat: per salut, per conduir, per recomanació mèdica o per una situació concreta.

Això té conseqüències clares: no és un producte que s’esculli per plaer, curiositat o aspiració, sinó per necessitat. I aquí apareix una paradoxa poc explicada: per evitar l’alcohol —on el problema real acostuma a ser la manca de moderació— sovint acabem consumint un vi sense alcohol, però amb un contingut de sucre excessiu. És una generalització, perquè existeixen referències amb sucres o edulcorants molt continguts, però el resultat global és que deixem l’alcohol sense que això impliqui necessàriament una beguda més equilibrada. I aquest fet pot limitar encara més la seva capacitat de generar repetició i adhesió a llarg termini.
 

https://www.thebluedolphinstore.com va ser la primera botiga online catalana especialitzada en begudes desaolcoholitzades. Foto: Blue Dolphin

L’experiència a la copa: el límit

El gran fre del vi desalcoholitzat és sensorial. Treure l’alcohol del raïm fermentat és treure cos, volum, textura i persistència. Quan l'alcohol desapareix, el vi canvia. Sovint es percep més lleuger, més curt, amb menys profunditat i amb una expressió aromàtica diferent.

Per això molts consumidors el comparen directament amb el vi convencional… i gairebé sempre surt perdent. No perquè estigui “mal fet”, sinó perquè juga en un altre terreny. 

Un error habitual: voler que sembli vi “normal”

Una de les principals fonts de frustració és el relat. Quan el vi sense alcohol es ven com un vi tradicional sense alcohol, el consumidor espera una experiència que no arribarà. En canvi, quan s’entén com una beguda diferent —amb un altre paper, un altre moment i una altra expectativa— la percepció millora.

Funciona millor quan no intenta imitar, quan no es justifica, quan no demana perdó. Quan s’assumeix que és una altra cosa.

On pot tenir sentit per al consumidor

El vi desalcoholitzat pot encaixar en moments molt concrets: àpats on no es vol consumir alcohol, contextos laborals, dinars entre setmana, persones que volen mantenir rituals socials sense beure. Aquí pot tenir una funció clara i útil. El problema apareix quan se li demana que substitueixi el vi de celebració, el vi gastronòmic o el vi emocional. 

El vi desalcoholitzat no és una moda passatgera, però tampoc és una revolució imminent. Per al consumidor, és un producte complementari, pensat per a situacions concretes, no per substituir el vi de sempre.

Funcionarà millor quan s’expliqui amb honestedat, quan no prometi el que no pot donar i quan deixi de competir amb el vi convencional. No cal que s’assembli tant al vi “normal”. Potser la clau és, precisament, acceptar que no ho és.