​Vi, art, paraula… i casa

“Només cal observar com ens atreu la veu del paisatge, és com una carícia molla de pluja que enarta el sentiment", Gregori Satorres.

Publico dues imatges a Instagram i escric: “L’espai meravellós que avui ha seguit
alimentant el nostre matriarcat”. Parlo de Casa Comalats, la casa rural o allotjament digueu-li com vulgueu però amb l’adjectiu qualitatiu indissociable, que Celler Comalats ha estrenat aquest mes de juny a L’Ametlla de Segarra, un petit municipi agrícola situat a 715 metres d’altitud. Crec que en algun article ja em vaig referir al matriarcat, aquest grup...o li hauria de dir tribu?, que vam crear fa uns anys un grup de dones vinyataires (i una periodista) on hi cultivem sentiments i essències, amb una passió i convenciment desbordants.

Casa Comalats era fa pocs mesos un espai inhòspit de pedres amb memòria però desendreçades en un nucli rural que suma una vintena d’habitants. Avui la pedra ja és aixopluc i acollida.

Dones que som mirall les unes de les altres. Que ens energitzem. A les trobades hi son lògicament les converses sobre el vi, l’aliment  que va lligar-nos d’inici, però també els assumptes personals, culturals, socials, econòmics… I el gènere que té una categoria pròpia, perquè encara no hem resolt gaire res sinó que som a l’inici de començar a revertir estructures i capgirar conviccions. El grup és una xarxa, on caure al buit i mentrestant gaudir del paisatge... De fet, aprenem de les lliçons dels fills d’unes, de les pors i de les inseguretats de les altres...
 
Tabús, vergonyes, inquietuds, il·lusions i conquestes s’encavalquen entre queixalades i glops de bon vi. Ens reunim a les cases particulars -que sempre acaben imprimint l’esperit i l’esdevenir de la trobada-, però l’últim cop vam estrenar un nou espai: Casa Comalats. Segurament era el lloc, perquè la causalitat va fer que totes les reunides vibréssim diferent, més alt, com diria una de nosaltres. Crec sincerament que habitar un espai i sentir-se vives i còmplices és una conquesta col·lectiva. N’hem après tant les unes de les altres... Tant com per dir que ja no ens volem moure de qui som. O només una mica, per millorar-nos sobre les certeses que ens arrelen. Ni tampoc estem disposades a renunciar als espais de cura, basats en la dialèctica i el “prova-ho”, entre parets i murs inescrutables que són pell i frontó.
 
Si afirmo que Celler Comalats és un dels més inquiets del país, no crec que ningú pugui negar-ho. Els germans Bonet, seguint l’estela i el compromís del seu pare, Jaume Bonet, fan vins “amb amor i respecte per la natura” a La Segarra. L’aventura comença el 1989 i ara, més de 40 anys després, continua el seu tarannà hospitalari amb l’estrena d’un allotjament rural vora el celler, que és un oasi de pau i vida. En tres mesos i mig, tot coincidint l’inici de la fi de la pandèmia i malgrat les conseqüències econòmiques devastadores que ha tingut per al conjunt del sector, Eva Bonet i el seu company, l’arquitecte Ricard Grau, s’han llançat a la piscina. “Allotjament-Vins-Natura-Silenci”, així defineixen Casa Comalats, una casa que és punt de partida per endinsar-se a la ignota Vall del Riu Corb i que des d’aquest mes de juny ja admet reserves. Pedra, fusta, bigues i rajoles verd fosc es fonen en una construcció diàfana i acollidora on s’entreveu la mà experimentada de l’arquitecte. Tres habitacions dobles, una sala-menjador amb cuina i rebost, llar de foc i basseta irresistible, a l’aire lliure. Exteriors amb espais diferenciats i taules per conversar i compartir i sentir la quietud de l’Ametlla de Segarra.
   
És necessari i d’admirar que els pobles dignifiquin els espais buits. I encara ho és més quan la iniciativa és privada i neix d’una parella jove que no només s’ha decidit a repoblar l’àmbit rural, sinó a enriquir-lo i a valoritzar-lo. Que Casa Comalats serà un reclam per visitar La Segarra està clar. I el millor homenatge que continúen fent al territori és reforçar el nom del celler: “Comalats és la zona entre la serra de Forés i Cervera, un terreny singular format per serres i valls paral·leles de llevant a ponent. Cada vall és una coma i una successió de valls és una comalada”. Celler Comalats són vinyes de conreu ecològic entre camps de cereal que donen vida a vins negres i rosats, monovarietals i cupatges, elaborats amb varietats com la sirà i el cabernet sauvignon. Vins naturals i sense sulfits que avui ja imprimeixen la mirada renovada d’Eva Bonet, respectant i lloant l’herència rebuda del pare. Aviat, un nou vi posarà més de manifest aquest relleu generacional que comporta nous estils i criances, noves sensibilitats però mateixes varietats.
 
Casa Comalats era fa pocs mesos un espai inhòspit de pedres amb memòria però desendreçades en un nucli rural que suma una vintena d’habitants. Avui la pedra ja és aixopluc i acollida, la mateixa que se sent al beure els vins dels Bonet, perquè al celler embotellen el paisatge segarrenc, la seva autenticitat i senzillesa, la bellesa dels grocs, verds, blaus i vermells, matisats per les estacions. I a l’estiu, hi ressonen el teatre, la poesia i la música entre copes de vi amb el festival Comalada Art & Paraula: espectacles de capvespre, tots els diumenges d’agost que funcionen per taquilla inversa. El punt de partida és el celler i s’arriba caminant a un bosquet, amagat entre vinyes, on ocorre l’espectacle teatral. Després vindrà el de la posta de sol que cau sobre la Bassella, la primera finca de cabernet sauvignon plantada pel pare on ara conviuen també amb picapolls i garnatxes. Una ocasió per allotjar-se a la casa rural (que es lloga per habitacions i/o sencera) i submergir-se en una vall que, com diuen des de l’agrupació del Corb “la vida va a un altre ritme i els colors de les estacions marquen el pas del temps (…) la història l’expliquen les parets de pedra seca, torres, cavanes, vells molins, esglésies i castells”.