Aquest any 2016
MASIA SERRA celebra
20 anys des que en Jaume Serra, considerat per molts el precursor de la manera de fer vins a l’Empordà, juntament amb la seva esposa Sílvia Vilà, van engegar el seu propi projecte vitivinícola. Han estat 20 anys d’esforços, de somnis i d’il·lusions per a crear quelcom que ha esdevingut per a ells un projecte de vida.
Masia Serra s’ha mantingut des del principi, fidel a la seva filosofia a l’hora d’elaborar vins de guarda, i han volgut començar aquest any tan especial realitzant un recorregut a través de la seva història. D’aquesta manera, el 15 de febrer es va fer el primer tast vertical del vi blanc
CTÒNIA, els beneficis del qual s’han destinat a la Marató de TV3, dedicada a la investigació de la diabetis i l’obesitat.
El tast era limitat a 21 persones i van assistir-hi clients i sommeliers professionals, entre els quals hi havia
Josep Roca del restaurant
El Celler de Can Roca. Es van poder tastar les 14 collites elaborades des de l’any 1999 al 2015, deixant palès la gran capacitat d’envelliment de
CTÒNIA, un vi de guarda 100% garnatxa blanca que segueix la filosofia dels grans vins.
Un tast vertical és idoni per a percebre la particularitat de cada collita, i com han estat marcades per elements com la temperatura o la pluja, això sí, sempre amb dues constants; la gran expressivitat de la varietat garnatxa blanca i el paisatge
de Masia Serra.
La collita més ben valorada pels assistents van ser la del
2004, un any amb hivern i primavera plujósos i un estiu amb temperatures no gaire elevades. Una collita fresca, amb una maduració lenta i homogènia.
Les altres millors puntuacions van ser per les collites de
2008 i 2006. Aquests tres vins van destacar per la seva complexitat aromàtica i la seva intensitat, amb notes de fruites d’os madures, codony i compotes; notes de flors seques i cítrics confitats; especies dolces com la vainilla, tofes i canyella. També oferien notes d’hidrocarburs i xerès. En boca son vins vius, glicèrics, salins, complexes i amb l’acidesa encara marcada. S’hi noten records a mantega salada, fruits secs lleugerament torrats i un final sotilment amarg.