Un miler de fotos inèdites de Codorníu cedides a l'arxiu comarcal de l'Alt Penedès

El fons fotogràfic de Codorníu, custodiat durant anys a la residència de la família Raventós, formarà part, a partir d’ara, de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Es tracta de més de mil imatges, moltes inèdites, document gràfic de la història del cava, que s’ha digitalitzat i serà consultable i utilitzable públicament amb finalitats educatives, divulgatives i culturals.

La presidenta del grup Codorníu Raventós, Mar Raventós, quinzena generació al capdavant de l’empresa, va cedir ahir el fons a l’arxiu en un acte presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. L’objectiu és contribuir a la divulgació de la història del món del cava i, alhora, a la tasca empresarial de Manuel Raventós i Domènech. Ell va ser, en bona part, l’artífex de la modernització de les feines agrícoles, la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu (el 1900 venia 117.000 ampolles i el 1930 un milió), i la consolidació d’una marca de prestigi a Catalunya i a l’Estat.
 
Els 1023 negatius fotogràfics, de vidre i molt ben conservats, il·lustren una part de la història del Penedès entre 1900 i 1930. Un període cabdal, just després que la fil·loxera provoqués la crisi més greu que ha viscut mai la vinya a tota Europa.

De la catàstrofe a la revolució

De la crisi de la fil·loxera en va néixer una autèntica revolució, que va fer que un petit negoci de vins i misteles es convertís en la primera empresa catalana de producció de xampany amb l’anomenat méthode champenoise. Va ser quan Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), va emprendre amb determinació la producció de cava amb la marca Codorníu. Va innovar en els mètodes al camp i al celler, creant un producte nou i venent-lo en ampolles, una autèntica revolució en un sector dominat per la venda dels vins a l’engròs en bocois i botes.

Les imatges del fons mostren aquesta revolució:  la canalització per l’aprofitament de les aigües de l’Anoia i l’obtenció d’energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de can Codorníu; els avenços tecnològics en l’obtenció i tractament del vi (les primeres premses hidràuliques, els filtres i les bombes de transvasament); l’emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d’elaboració de les ampolles de cava (la fermentació en galeries subterrànies, l’embotellat, l’etiquetat i encaixat), etc.

També hi ha un reportatge de grans moviments de terres que encara no s’ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per soterrar-hi els nous cellers (1902); o a la construcció del llac de can Codorniu (1907), quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana; o a la colonització de la finca de 3000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat (comarca del Segrià) a partir de 1914.

Els negatius trobats també mostren la construcció, entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (els cellers, les premses, la torre familiar i l’expedició, on s’etiquetaven i s’encaixaven les ampolles).
 
L’atracció de Manuel Raventós pel Modernisme no només el va portar a encarregar diverses construccions a Puig i Cadafalch. També va contractar grans pintors modernistes, com Ramon Casas, per crear cèlebres cartells publicitaris per a la marca.

El fons també inclou reportatges destinats a ensenyar als cambrers la forma correcta de servir el cava a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria; imatges dels estands de Codorníu a diferents fires (com el de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929) o diferents varietats d’ampolles de Codorniu de l’època.

Els autors
Una bona part d’aquesta fotografies, es podrien atribuir al fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert a Igualada, però que també es guanyava la vida fent de retratista ambulant pels pobles de les comarques de l’Anoia i el Penedès. Algunes les podria haver capturat un altre fotògraf de nom Josep Fatjó, el qual, molt probablement, era familiar de l’esposa de Manuel Raventós, Montserrat Fatjó i Tintorer; o el mateix Josep Puig i Cadafalch, que acostumava a fotografiar l’evolució de les seves obres.