Torres, Donald Trump i el canvi climàtic

Paul Franson, un reconegut escriptor nord-americà especialitzat en vi, gastronomia i viatges que treballa per a diverses publicacions (Wine Enthusiast, Napa Valley Life, entre moltes d’altres) publicava, el 22 de juny passat, al Napa Valley Register un article en el qual citava Miquel Torres del celler Torres. 

Franson exposava les dificultats a les quals s’enfronta el negoci del vi nord-americà (canvi climàtic, reducció de la investigació científica, per exemple), que podrien no resoldre’s o incrementar-se a causa de les priorats del govern de Trump.
  Lligat a aquests problemes derivats del canvi climàtic, Franson explicava també la visió de John Holdren, professor de la Universitat de Harvard, que diu que al 2050 la terra adequada per al cultiu del raïm podria reduir-se entre el 23 i el 75%. Holden preveu que les temperatures mitjanes, les onades de calor, les sequeres, les pluges torrencials, les precipitacions, les plagues i els efectes de l’augment del diòxid de carboni en el raïm posaran a prova la resistència de la indústria vinícola.

En el mateix article, d’entre altres persones dedicades al món del vi, com Gaia Gaja de la Toscana o Katryn Hall dels Estats Units, grans defensores de les vinyes sostenibles, Paul Franson esmentava Miquel Torres, del celler Torres. Després de presentar-lo com a “incansable defensor de la sostenibilitat” posava el celler català com un model a seguir. L’escriptor de la Napa Valley Register, explicava que Torres dedica un 11 per cent dels seus beneficis anuals a actuacions relacionades amb el canvi climàtic, i que des que es va posar en marxa el 2008 el programa Torres & Earth fins avui ha invertit uns 12 milions d'euros en matèria mediambiental. En algues que emeten CO2 i converteixen diòxid de carboni en fertilitzants vegetals, per exemple. A part, remarcava també que ha plantat varietats ancestrals de raïm autòcton i que està comprant vinyes en climes més frescos.

Al seu article, Franson feia evident que als Estats Units, persones com la citada Katryn Hall, de Hall Wines, que aposten per les decisions “verdes” a l’hora de gestionar les vinyes (encara que a curt termini no semblin tenir sentit econòmic), per una qüestió d’ètica personal i pel desig de trobar l’expressió més autèntica del terroir com a punt de partida per fer un bon vi, topen amb polítiques d’estalvi en recerca (des de 2011 es va suspendre el finançament per trobar una solució a la malaltia de Pierce que afecta les vinyes), i en pronòstics de retallades en el fons del Departament d’Agricultura.