Vilarnau ha tancat el darrer exercici amb un molt bon resultat. Les caves d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia) del Grup González Byass han tancat l’últim any amb un increment de la facturació del 25% respecte al 2016, fins als 6,5 milions d’euros.
Bona part del creixement de vendes ve motivat per la bona marxa de les seves exportacions, que sumen el 65% de la seva producció. Venen a una quarantena de països de tot el món, principalment al Regne Unit, als Països Baixos (Bèlgica i Holanda), a Suècia i als Estats Units, on compten amb una distribuïdora pròpia. Van obrir el mercat suec l’any passat i ja és el seu tercer feu importador gràcies a l’aposta ecològica de Vilarnau, que l’any 2019 ja tindrà tots els seus caves al mercat aptes per a vegans.
Foto: Quico Ortega
Ja elaboren 1,2 milions d’ampolles, de les quals un 95% són de cava. El vi tranquil només suma 15.000 ampolles, apostant principalment pel Xarel·lo jove i pel criat en bótes de castanyar (Els Capricis de Vilarnau). A finals del 2019, fruit dels seus treballs de recerca i desenvolupament, trauran al mercat un nou vi negre elaborat amb la varietat garnatxa peluda.
També aposten decididament per l’enoturisme. En els darrers anys, afirma el seu gerent, l’enòleg Damià Deàs, “
hem donat un gir important, passant dels números vermells al negre sobre blanc”. Ja reben 11.000 enoturistes a l’any, un 50% dels quals són catalans i la resta, a parts iguals, de la resta d’Espanya i internacionals.
Ara volen sumar a la seva oferta enoturística una instal·lació on mostrar aspectes tradicionals en l’elaboració artesana d’un cava, especialment el desgorjament a mà en calent. Damià Deàs afirma que “
està bé que se’ns vegi com a unes caves modernes i tecnològiques però nosaltres també volem mostrar la nostra vessant tradicional”. De fet, elaboren en pupitres i amb desgorjat manual les ampolles Magnum i tota la gama dels Albert de Vilarnau i Els Capricis.
Foto: Quico Ortega
Entre les estratègies de creixement que s’han marcat a partir d’ara destaca el seu reposicionament al sector de l’hostaleria. Volen guanyar més pes a les cartes dels restaurants de nivell mig-alt i ser presents entre les millors ofertes d’escumosos a copes. En aquest sentit Damià Deàs no entén “
com és possible que el que és més fàcil a Londres sigui tant difícil a Barcelona?”, referint-se a l’oferta de caves a copes.
Deàs, tot i la bona marxa de Vilanau, no deixa de mostrar la seva inquietud per les turbulències econòmiques i polítiques que afecten el sector. També es mostra preocupat pel fet que a la DO Cava no s’ha autoritzat un creixement zero de les vinyes però sí a la DOQ Rioja, i lamenta que “
es barregin temes polítics”.
Opina que cal planificar a mig termini el creixement de les hectàrees i no anualment, com es fa actualment, per evitar una descompensació entre l’oferta i la demanda i, per tant, preus excessivament baixos que llasten la imatge del cava. El gerent de Vilarnau creu que cal assegurar la sostenibilitat “
de punta a punta” del sector i entén que les caves mitjanes com la que dirigeix “
han marcat el camí qualitatiu als grans elaboradors”.
Foto: Quico Ortega
El primer cava amb etiqueta Vilarnau va sortir al mercat l’any 1949, quan la família propietària va començar a comercialitzar el cava que des d'antic produïen les vinyes plantades a la finca ‘Can Petit i Les Planes de Vilarnau’, on es van construir les actuals caves. Des de llavors, s’afirma des de les caves, “
Vilarnau ha estat associat a un cava de noble personalitat, elaborat sota exigents estàndards de qualitat i que cuida al màxim el detall”. L’any 1982, Vilarnau va passar a formar part de la família de cellers de González Byass. La nova cava es va ubicar just al centre de la finca i la seva inauguració va tenir lloc a l'octubre del 2005.