​La DO Empordà fixa la mirada en el matís dels sòls

Fa gairebé 20 anys que a Capmany s’hi va empeltar la mirada obstinada de l’enòloga Carme Casacuberta per crear vins des d’Olivardots que mostressin fidelment el paisatge, el terroir i la puresa de les varietats autòctones. Tot l’aprenentatge covat al projecte familiar, que en els últims anys ha sumat el talent de la filla i enòloga Carlota Pena, ara esdevé una aportació valuosa al batec d’una DO Empordà que mira de definir-se filosòficament i tècnicament per escriure les millors pàgines de la seva història.

Carme Casacuberta n’és la presidenta des del passat mes de juny per bé que se’n coneix la lletra petita perquè en els últims anys ha estat vocal del consell regulador i celebra la feina que s’hi ha fet. “He estat dins de la comissió rectora i estic al cas de tot el que s’hi ha treballat i mogut envers un aspecte clau com és el posicionament i la potenciació de les varietats locals perquè ens donin prestigi i singularitat”, comenta d’entrada. I afegeix: “Ara hem format un equip sòlid amb noves mirades com la d’Anna Espelt, Clara Poch i Pau Albó per reforçar la vessant tècnica, per bé que l’aposta en promoció i comunicació continuarà”. És una dona de mètode, rigor i ciència, llicenciada en Química i Enològica, i està convençuda que “cal professionalitzar més encara la gestió del Consell Regulador, perquè considerem que el prestigi de marca ha d’estar suportat per regulacions que assegurin que es compleixen tant la qualitat com l’origen geogràfic i això ens donarà la força que necessitem com a denominació d’origen”.
 
 
A ningú no se li escapa que l’Empordà és bressol de tres colors de garnatxes i carinyenes velles i aquesta singularitat és la que volen reforçar en els propers anys. Diu Casacuberta: “Des de la DO treballarem per la recuperació i la implantació de varietats autòctones que han de ser el nostre distintiu. N’hem de fer bandera i creure-hi fermament. El que val és l’autenticitat d’un territori i nosaltres podem presumir de carinyenes i garnatxes blanques, negres i roges – a l’Empordà dites lledoners.

“Hi ha una riquesa molt gran des de l’Albera al Mediterrani, en continu, que pocs territoris tenen i això ens dona molt de valor. Per això estem treballant un estudi de terrenys, de diversificació de sòls, que podrem presentar a mig termini. Els terrers diversos de l’Empordà ens aporten singularitat i encara més si hi sumem les varietats pròpies. És un viatge similar al que han iniciat altres denominacions d’origen, de zonificació i parcel·lació, de caracterització de les varietats a través dels terrers”, avança Carme Casacuberta. La DO Empordà treballa amb organismes externs per definir-se i ser més precisa en la justificació de la seva riquesa enològica.

La Guia de Vins de Catalunya acaba de reconèixer com a millors vins del país el lledoner roig Vd’O 7, la carinyena blanca Vd’O 6 i La Vella d’Espelt i la carinyena gris Vd’O 9. “Estem contents a nivell de DO que en els últims anys l’aposta per les varietats autòctones hagi estat sincera. Cada cop es treuen més del cupatge i es mostren els monovarietals o amb molt predomini i això ja és un bon camí per trobar la personalitat que ens ha de definir. Anem reduint de la base els cabernets i els merlots i avancem amb varietats que ens permeten assolir més qualitat, elegància i una transmissió més sincera del que som”, reflexiona Carme Casacuberta. En tot aquest context de recuperació i posada en valor del patrimoni natural hi ha un element decisiu que és l’emergència climàtica.
 

L’enòloga i biòloga Anna Espelt  matisa el comportament desigual de les varietats autòctones: “La garnatxa és una varietat que s’adapta de forma natural a la situació de sequera tan llarga que vivim. És la que s’ha comportat millor de totes; mentre que les carinyenes velles van resistir els primers embats de la falta d’aigua per les arrels profundes i les reserves acumulades. Aquest any, en canvi, el vigor ha disminuït”. “Hem arribat a temperatures superiors als 44 graus aquest estiu. No sé què passarà. Fa dos anys que plou la meitat del que és habitual. Hem salvat la collita per una pluja prodigiosa de finals d’agost, però està clar que hi ha una emergència i els canvis climàtics no són graduals sinó exponencials. Plantar a més alçada no és possible per projectes com el nostre que estan arrelats a un lloc precís”, resumeix David Molas, enòleg de Vinyes dels Aspres. I significa: “El que està clar és que les varietats autòctones i velles són més resilients a la sequera i a les altes temperatures. Estan més arrelades, tenen profunditat radicular i capacitat de sobreviure. Tenim un terreny pedregós, sòls poc fèrtils, on les vinyes s’han espavilat més”. Les garnatxes i carinyenes amb més de 50 anys dels Aspres han tingut cintura amb la sequera.
 
La precisió tècnica que demanda la DO en aquesta nova etapa s’alimenta amb mirades com la d’ Espelt i Vinyes dels Aspres, entre moltes altres. “En aquesta nova legislatura també fixarem la mirada en com treballar la terra; hem de ser més sostenibles i regeneratius per preservar el paisatge que acompanya les vinyes. I contemplem el creixement de la DO cap a la part que ens pot aportar millores o resistències al canvi climàtic, que son zones més altes i muntanyoses on ara no hi ha vinya encara”, reconeix Carme Casacuberta. 
 

Els ceps podrien retornar als turons que ja van habitar abans que inundessin els terraprims, després de la fil·loxera. La presidenta de la DO Empordà també adverteix canvis en el perfil dels vins empordanesos, quelcom que està passant arreu del món: “Estem aprenent a elaborar vins amb allò que ens dona la vinya. Abans esperàvem unes madureses, uns equilibris, un cicle normal per a cada varietat i ara no només depenem d’elles, sinó del comportament diferent de cada finca sovint sense les condicions òptimes. Per tant, anirem a vins més àgils, menys concentrats... Ho anirem veient”.
 
“Estem traçant el camí. Hem de definir bé el discurs perquè el consumidor l’entengui i pugui assimilar què hi ha plantat a cada lloc i com s’expressa. Perquè pugui comprendre la nostra excel·lència”, resumeix la presidenta de la DO Empordà. És conscient que els canvis interns s’han d’acompanyar de pedagogia externa i anar més enllà dels contorns de la regió i del país: “Tenim el privilegi sempre d’anar de la mà del Patronat de la Costa Brava i de la Ruta del Vi de l’Empordà.

No només parlen de paisatge i de possibilitats turístiques quan es promocionen a l’estranger, sinó també dels vins empordanesos. I en aquest sentit crec que hem de fer un pas endavant, donar més notorietat al territori com a destí enoturístic, el que ens ajudarà a fer més potent encara el discurs vinícola. Que la raó per voler ser a l’Empordà siguin els vins i el seu paisatge”.