Verema DO Cava 2026, una visió per l'esperança

En aquest article, Kiko Figueras, president de l’Agrupació Agricultors Pla de Manlleu, defensa més suport per a les vinyes velles, contractes estables i un repartiment més equilibrat dels riscos entre cellers i viticultors. Reproduïm el text complet.

Antecedents

El sector del vi i els escumosos representa aproximadament un 1,5% del PIB català, el 70% del qual és gràcies al CAVA. La superfície catalana de la DO CAVA és del 90%, bàsicament al Penedès, i s’estima que del conreu de la vinya en viuen uns 5.700 viticultors.

És, per tant, un sector prou important de l’economia de Catalunya, i la seva cadena representa més del 25% de la facturació empresarial de la comarca.

Només a l’Alt Penedès, la superfície de vinyes és d’unes 25.000 hectàrees.

Les magnituds són prou grans com per prendre mesures en el sector que garanteixin la seva sostenibilitat i la del seu territori, cercant l’equilibri i la bona entesa entre els cellers elaboradors i compradors de raïm, i els seus productors, els viticultors.

Des del CR de la DO CAVA s’han pres en els últims anys decisions que aplaudim, com la de la segmentació geogràfica i qualitativa, que és evident que n’han donat bons resultats, com ara expliquem, però, des de la vinya, no veiem que aquest esforç del sector hagi beneficiat d’igual manera a uns i altres.

I aquí tenim un exemple prou clar, a partir de dades de la pròpia DO CAVA.
 

Conseqüències de la segmentació qualitativa

L’aparició del CAVA de Guarda Superior i el CAVA Premium ha fet que, tot i disminuir el nombre d’ampolles venudes, la facturació de la DO CAVA hagi augmentat, la qual cosa demostra la importància de produir ampolles en aquest segment de qualitat.

Per fer aquests productes, es necessiten vinyes velles (més de 35 anys) i, per tant, amb produccions baixes (6-8.000 kg/Ha), ecològiques i, en molts casos, de verema manual, raons per les quals el seu cost de producció és més elevat.

Els preus als quals es venen aquests elaborats de qualitat, aproximadament, són:

• Preus a peu de celler de CAVA GS i Premium: 8-10 €/ampolla

Mentre que els de segment inferior:

• Preus a peu de celler de CAVA Gamma Bàsica: 3-4 €/ampolla

La diferència de preus, doncs, d’un CAVA gamma basic, i un CAVA GS i Premium són 2-3 vegades més cars, és a dir, un 200-300%

Mentre que la diferència de preus de raïm destinat a Gamma Bàsica o a CAVA GS i Premium és d’un 15-20%.

Per tant, cal incentivar la producció de segments de GS i Premium i, en conseqüència, conservar, mantenir i mimar les vinyes que ho fan possible i, per tant, es demana, amb tota la lògica del món, que una petita part dels guanys dels segments qualitatius més elevats vagi a parar al preu del raïm que els fa possibles,…

…demanem, com a punt de partida, només un irrisori 0,022% del preu de venda a peu de celler!
 

Lliçons que s’han d’aprendre després de dos anys de sequera

Arran de la sequera, les empreses elaboradores van comprar els raïms sumant, al preu de tarifa, generoses primes per compensar la baixa producció d’aquells anys, cosa que el sector primari agraeix.

I aquesta ajuda va ser, també, un impuls i un incentiu perquè les dues parts de la cadena s’adonessin d’estar en el mateix vaixell i anessin apostant per fer cada cop més qualitat, en ampolles i en raïm, i anar engrandint aquest segment de CAVA GS i Premium.

Per tant, un cop superada aquella sequera, però amb moltes possibilitats de tornar a entrar en un altre episodi extremadament calent i sec, l’aposta ha de seguir essent clara i contundent, i amb esperit guanyador per a tot el sector.

I entre les mesures que es prenen per evitar les grans mancances de raïm, una d’elles és la creació de la Provisió de Garantia Qualitativa (PRQ), que és el codi intern que utilitza el Consell Regulador per identificar els vins base que formen aquesta reserva estratègica.

La PRQ no és una obligació del viticultor, sinó una eina de gestió del mercat per a la DO i els cellers que comporta uns riscos que, d’entrada, s’han carregat al 100% als viticultors, i això no és just. Com s’exposa més endavant, aquest risc s’ha de quantificar i repartir al 50% entre celler i viticultor.

Demandes des del sector vitícola per garantir la sostenibilitat de tota la cadena

1. Creació d’una prima complementària pels raïms de GS per motivar el viticultor a mantenir aquestes vinyes velles que donen lloc al CAVA GS i que, sense elles, no hi hauria recuperació del sector. A més, mantenir vinyes velles ajuda a reduir els excedents de raïm. Aquesta prima no ha de ser inferior als 0,2 €/quilo, que representa, només, el 0,022% del preu de venda a peu de celler d’aquests elaborats.
2. Incentivar, o mantenir el compromís, de fer contractes plurianuals i per vinyes concretes, traçabilitat vinya-ampolla, obligant totes dues parts a la compra-venda del 100% del raïm produït en les parcel·les qualificades com CAVA GS, sempre que la producció no superi el límit establert per la DO.
3. Els cellers que s’acullin a la PRQ, han de compartir els riscos al 50% amb els viticultors, no carregar-los el 100% del risc. Per tant, el preu de venda del raïm destinat a PRQ serà el del 50% del preu de tarifa i, en cas de ser qualificat per la DO CAVA i utilitzat pel celler en els propers 36 mesos, es pagarà la resta del 50%.

Kiko Figueras, president de l’Agrupació Agricultors Pla de Manlleu.