​La bellesa segarrenca -A taula!

Al setembre farà un any que va deixar Barcelona per anar a viure amb el seu company a la Segarra. “Hem viscut el territori i hem vist com, a cada estació, canvia la fesomia de la comarca”, dirà captivada. La posta de sol que ens abriga a ple estiu és l’energia que ella porta a dins. “Dono forma a les idees de l’univers de la meva imaginació a través del disseny gràfic, la direcció d’art, el branding, la creació de contingut, els esdeveniments…”, dirà per definir la seva activitat professional que se sustenta en el respecte pel planeta, l’honradesa i la comunicació, sempre amb una pàtina de bellesa. Blanca Muntadas Jaumandreu (bmj creative projects) és una dona amb ànima, color i vitalitat, atributs amb què farceix els seus projectes. És creativa, inquieta i entusiasta: “He descobert que m’agrada parar taules. Posar-les en llocs naturals on mai hauríem pensat de trobar-ne una”. “I m’agrada posar en contacte persones que no es coneixen i que estableixin una nova relació amb el paisatge que m’ha acollit”, afegirà. Aquesta és la base del seu últim projecte que porta per nom -A taula!, on no hi falta mai l’ampolla de vi català.
  “-A taula! és un sopar coincidint amb la posta de sol, als camps de la Segarra, i amb bona companyia” explica a través del seu compte d’Instagram per promocionar-lo. S’estrena amb l’aniversari d’una amiga i les sensacions que desperta entre les assistents, l’empeny a convocar una segona edició. Confessa que ha agafat el gust de “muntar taules i reunir-hi persones per passar una estona bonica (…) celebrant la vida i creant nous vincles entre els assistents”. Passa que sovint no es coneixeran, els comensals, però la taula parada amb gust i delicadesa i els productes de proximitat que selecciona per al sopar, encenen aviat la conversa. “Reconèixer i fer conèixer La Segarra” és una de les seves obsessions. És una comarca de paisatge hipnòtic que comença a despertar curiositat per l’activitat vitivinícola i el patrimoni arquitectònic -“terra de castells”-, però que ha passat desapercebuda durant anys. I vol revertir-ho.  
 
L’-A taula! de juliol se celebra en un camp d’oliveres i ametllers, on es contempla la quietud i la immensitat de la comarca. I l’atzar hi fa passar a prop dos cabirols esvelts que saltironegen pels camps de blat segats. El sol comença a davallar per fondre’s en pocs minuts a l’horitzó i regala estampes fugaces de bellesa extrema. Té la força dels capvespres africans. La taula pensada i parada amb exquisidesa per Blanca Muntadas és plena de plantes aromàtiques i silvestres de la zona que ha collit prèviament. Olivera, alzina, romaní, espígol, sàlvia i pastanaga borda embolcallen els aliments de proximitat que hi ha servits amb sofisticació. “No tots són de la comarca, però sí de Lleida”, matisarà Muntadas. Hi ha truita, escalivada i embotit de Cal Meuet de Guissona, formatges de l’Aubagueta i Sant Gil d’Albió, fruits secs de Nouca, pa del forn pa d’abans de Cervera, olives i tomàquets de mercat, melmelades de Corremarges i vi del celler Comalats. Un assortiment deliciós que abonarà la conversa. “La idea és reunir un màxim de 10 persones i que els sopars a l’aire lliure siguin temàtics. També connectar gent que pugui tenir vincles en comú i que es puguin enriquir mútuament”, explica la impulsora d’ -A taula!.
 
Al sopar de juliol coincideixen una artista, una actriu, un productor audiovisual, un comunicador, fotògraf i relacions públiques, un afinador de pianos, una conta-contes i una periodista… “Aquest és el Sopar dels Artistes. La vida és art i tots som canal. Fer art és crear atmosferes boniques. Busco la bellesa perquè la necessito per viure, cada dia, en les qüestions més quotidianes. També en ocasions especials com avui”, dirà per justificar que ha reunit persones amb esperit artístic al voltant d’una taula decorada des del cor i a consciència. Per al proper sopar, l’especialització serà un altra i té clar que la temàtica de l’esdeveniment estarà lligada a les plantes i a la medicina natural, que també la fascinen. Hi convidarà a la Teresa, la seva remeiera de capçalera que ha conegut vivint a La Segarra i de qui diu haver après moltíssimes coses. 
 
“Vaig gaudir tant l’organització i celebració del primer sopar que m’he animat a convocar-ne més. M’agrada que sigui en petit comitè i presentar la comarca tal i com jo la visc. Em motiva unir persones que viuen a La Segarra i d’altres que són de fora, perquè convisquin durant unes hores, es coneguin, s’estimulin i gaudeixin d’un paisatge fascinant. Nodrir-nos del coneixement dels altres mentre tastem aliments d’a prop, que també és una manera de conèixer el territori”, explica Blanca Muntadas amb la satisfacció d’haver creat un projecte nou, que li permet explorar la seva creativitat  sense límits. El vi no pot faltar a taula.
 
Reivindica la Vall del Riu Corb amb el vi jove de Celler Comalats: l’Esparver, un monovarietal de sirà, àgil i fresc, capaç d’adaptar-se a àpats diferents. És suau, delicat, floral i especiat. Està elaborat sense sulfits, amb fermentacions espontànies, sense clarificar ni filtrar. Es vinifica en un cup de ciment i el resultat és un vi franc, sincer i honest. D’esperit i nervi segarrenc. “El vi l’entenc com una celebració de la vida”, dirà Blanca Muntadas. Per això la seva presència a -A taula! serà sempre imprescindible. I seguirà: “El vi ha estat un fil conductor al llarg de la història per explicar celebracions i moments àlgids, per tant no entenem un sopar com aquest sense una copa de vi. I, a més a més, en aquesta última edició jugàvem a casa amb Comalats, un projecte que des de fa generacions posa en valor l’elaboració de vins de qualitat”. 
 
“Ahir va ser molt bèstia. El segon sopar d’-A taula! es va fer realitat amb una companyia meravellosa, les millors vistes de La Segarra i una posta de sol que ens va deixar flipant”. No exagera. És la grandesa de les petites coses. Dels desitjos complerts, de les ambicions terrenals, del compartir sense presses ni esquinços. Ho escriu l’endemà a Instagram amb imatges de Bernat Fuertes. La llàstima és que amb l’arribada del fred, segurament, els sopars no es podran celebrar a l’aire lliure, però ella, obstinada i apassionada, dirà: “No descarto trobar algun format que ens permeti seguir-ho fent durant l’any”. I és que a cada estació, la taula canvia. La vegetació, les companyies, els astres, les energies, la llum... també. I val la pena connectar-s’hi. Un parèntesi d’emocions abundants i complicitat sincera. Hi ha plaers que valen molt més del que costen.