Ester García: «Tenim més demanda d'empreses que oferta d'alumnes»

Ester Garcia ve del sector de la restauració. Ostentava un restaurant amb una carta de vins on només hi havia denominacions d'origen catalanes. Era cap al 2007 i allà va conèixer molts projectes de cellers, però pocs d'ells permetien que els recomanéssim per animar al client a sortir del restaurant a buscar experiències entorn del vi.

L'any 2015, explica, quan s'incorpora a l’Escola d'Enoturisme de Catalunya, tot i que poc professionalitzats, molts d'aquells projectes ja començaven a obrir les portes al visitant. No només per vendre els seus vins, sinó per oferir el seu projecte com a atractiu turístic.

Sergi Cortés: I com estem avui, any 2023?
 
Ester Garcia: Avui continuem avançant. Conec molt bé totes les rutes del vi de Catalunya, i et puc dir que hi ha diferents velocitats. El Penedès, per exemple, té un volum de cellers i un Consorci, Penedès Turisme (dels primers d’Espanya), que provoca que tingui una velocitat. L'Empordà, un altre exemple, també té un consorci que fa de motor turístic i la zona ja disposa d'una tradició turística molt assentada. Amb el Priorat, el producte és tan singular que genera atractiu turístic per si mateix. Les altres zones portarien altres velocitats tot i que hi ha cellers concrets molt professionalitzats que funcionen molt bé tot i no ser en una zona molt turística.

Posa'm algun exemple.

Oller del Mas.

Creus que hi ha una manca de professionalització al sector?

Totalment. Hi ha una manca de professionalització, en gran part perquè es gestiona l’enoturisme amb una visió comercial, i no turística. Però tothom té clar que l’enoturisme té un retorn per l’empresa i pel territori. 

Així i tot cadascú té els seus tempos...
 
Exacte. I s'ha de respectar.
 
Quines debilitats té el sector de l'enoturisme a Catalunya?

L’enoturisme necessita una unitat de negoci separada. Les ampolles que es venen el cap de setmana són del compte d’explotació d’enoturisme. L'altra debilitat ja l'hem comentat, la manca de professionalització. Es necessita personal que entengui el producte "turisme del vi", la intermediació turística amb agències, amb països, etc.

I tothom no serveix, aquí és on entra la formació.
 
Tothom no serveix. Es necessita gestió, atenció, implementació i anàlisi de resultats. I a això se li han de sumar les aptituds del tast organolèptic.

I els idiomes?

Òbviament, les competències lingüístiques també són essencials, les bàsiques i les de tast.

Perfecte, tenim el personal qualificat i un bon producte. Com fidelitzem clients i venem vins una vegada marxen del nostre celler?
 
Jo et diria que primer hem de generar-li les ganes de venir. Hem de saber veure quines inquietuds té la gent que ens visita. Se'ls ha de preguntar sense por, els tenim a casa contents i relaxats. Hem de treure'ls dades, informació.

Si generem satisfacció al client, ens comprarà més. I si marxa a casa, comparteix els vins i li donen satisfacció, seguirà comprant-ne.

Quan marxen del celler, hem de saber quins vins li agraden i quin tipus de visites li agraden. Després, podrem establir una relació que serà més fàcil perquè només rebrà allò sabem que li agrada i tindrem la relació des del producte a l’experiència.

Amb quins canals ens hi relacionarem?

La relació posteriorment l’establirem via newsletter, via email personalitzat com a accions de micromarketing, o per whatsapp des d’un compte professional.
 
Com podem atraure gent al celler? Mitjançant intermediaris turístics? 
 
Els intermediaris turístics no són els del vi. Es necessiten distribuïdores pel vi i distribuïdores pel turisme, que no són les mateixes. Necessitem intermediació, per aliar-nos amb un distribuïdor turístic o un altre. No seran les mateixes agències si treballen turisme d’incentius d’empresa, per exemple, o grans grups de singulars, o petits grups, etc.
 
On es troben aquests intermediaris?
 
Per exemple a les patronals. ACAVE, per exemple, n’és una important. A les fires o agències de turisme sostenible, a agències en origen que promocionen productes on la sostenibilitat és un valor…
 
Quin paper juga la sostenibilitat en l'enoturisme?
 
Importantíssim. Hem de fomentar un turisme amb responsabilitat social i ecològica.
 
Però hi ha greenwashing en aquest sector…
 
Estic d’acord, però aquí hem de mirar quines empreses tenen una ISO 14001 i la porten a terme, qui està certificat amb el segell Biosphere, segells CCPAE, segells Demeter, etc. Hi ha evidències en la seva manera funcionar.
 
A l’escola esteu fent noves capacitacions de comunicació?
 
Si estem incloent la part de tast i sommelieria. Els alumnes fan 1.000 hores de pràctiques a empreses. Tenim molta relació amb els cellers i hem après que si un dia fan una visita amb grup, encara que no siguin del departament de comunicació, volen que es comuniqui d’una manera professional, sobretot a les xarxes socials. Ara estem dotant als alumnes de capacitacions sobre comunicació i xarxes socials.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Escola Enoturisme Catalunya (@escolaenoturismecatalunya)

Recapitulem, quan va néixer l'escola i quants alumnes hi han passat?

L'escola neix el desembre del 2014 i hi passen uns 500 alumnes cada any. Això suma un total d'uns 5.000 alumnes.
 
Puc preguntar el tant per cent d'èxit d’inserció laboral dels alumnes?
 
Amb el cicle formatiu és un 100%. Tots surten amb feina. Amb la formació ocupacional, una formació de 740 hores per persones a l’atur, si quan acaben, volen treballar, també tots tenen feina. De fet, tenim més demanda d’empreses que oferta d’alumnes.