Contrabando Wine, un "caviste" a Barcelona

Resum, per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):

Xavi Rutia és el creador de Contrabando Wine, una botiga de vins a Barcelona. Amb 15 anys d'experiència al sector, ha participat en projectes com Cuvée 3000 amb Joan València. Inspirat pel model francès del caviste, ha volgut portar aquest concepte a la ciutat.

Què sabem?

• Botiga: Situada al carrer Madrazo, ofereix unes 800 referències visibles i d’altres d’anyades velles no exposades.
• Estil de vi: Gran presència de vi català, però també francès i italià, sempre seleccionats amb criteri personal.
• Activitats: Tastos regulars, pedagogia vinícola i assessorament a professionals de la restauració.
• Consum conscient: Promou una tria emocional del vi, allunyant-se de modes o etiquetes comercials.

Què diu?

• Cultura del vi: “El consumidor ha de ser exigent i saber què vol.” Reclama més consciència i menys por en la tria del vi, oferint un espai per explorar sense pressions.
• Vi natural: El defineix com a artesania i mínima intervenció, destacant l’escala humana del projecte. “Vins sense maquillatge, sense trucs.”
• Sommelier: "És com un DJ: ha de tenir sensibilitat, criteri i capacitat per emocionar i generar confiança.”

Balanç: Contrabando Wine és una aposta positiva, encara en creixement orgànic, que connecta productors i clients, fomentant una cultura del vi autèntica i propera.

----------

Per Ruth Troyano

Ve de família de pescadors, vinculada a la mar, de Vilanova i la Geltrú, i d’ells hereta també el gust per la bona taula. Recorda que de petit anava amb els pares a dinar a restaurants bons i que ja es donava importància a la tria del vi per beure a casa; “el cava el compràvem a Recaredo”, revela. Fa 15 anys que Xavi Rutia té un vincle estret amb el món del vi. El descobreix assistint a les fires de Cuvée 3000, la distribuïdora de vins naturals on acabarà treballant després. És més, on ha crescut professionalment i on ha descobert que l’ofici no només t’ha d’agradar sinó també t’ha d’apassionar.

“Joan València ha estat un gran mestre. Entro al projecte en un moment bonic, on tot era emergent a Catalunya. Anàvem a veure a Laureano Serres i a Joan Ramon Escoda Sanahuja a la Terra Alta i a la Conca de Barberà i érem dels pocs que viatjàvem a França per descobrir vins naturals. Encara hi havia aquell punt analògic i el boca a boca, no com ara que hi ha les xarxes socials i tothom ho sap tot”, resumeix.

Fa uns mesos va decidir fer un viratge per aprofundir en la part humanística i emocional del vi; no és un sommelier abonat als tecnicismes ni a la intel·lectualitat, però sempre al criteri. Al setembre obre la botiga Contrabando Wine, al carrer Madrazo de Barcelona. Hi emula la figura del caviste francès que l’ha seduït tantes vegades a l’altra banda de la frontera. Té totes les dots de comercial que calen i l’experiència d’anys en una distribuïdora de prestigi. Ara entrena l’art de servir, sense les presses d’un servei.

Vol aprofundir en la relació amb el client final que també va explorar al restaurant Monocrom; avui ja no hi està vinculat. És exigent. A Contrabando Wine hi ha unes 800 ampolles a les prestatgeries, però en té més, d’anyades velles, que no estan a la vista. Respira després dels fastos de Nadal. Endreça paperassa i tràmits i es prepara per als primers viatges de l’any, a la recerca de nous vins, al Loira i a Montpeller primer, i a Itàlia, després.  

Què et van ensenyar els primers viatges a França?
França atrapa i enamora. Al·lucines. Vaig veure que fer vi anava més enllà del vi. Em fascinava el moviment humà, d’amor i família entre productors i amb els compradors. Crec que es ho ha ensenyat tot, França. Ara vaig molt a Itàlia i reconec que és molt interessant també, però no hi ha color. A França s’ho creuen, estan organitzats i ho viuen amb orgull. Veus que li donen el valor i que el consumidor de París és una persona culta que no es deixa portar per modes. És una persona que prova i decideix el que li agrada... I aquí no ho tenim això, per molts motius. Hi ha menys cultura, som menys lliures, portem menys anys fent vi... 

I què caldria fer?
Els catalans de seguida parlem. Primer cal fer-ho bé, crear valor a les regions vitivinícoles, creure-s’ho, consumir-ho... Ens falta més consum. I després ja parlarem. 

Apel·lar al consum ara que és moda no beure alcohol... 
No s’ha de beure si s’agafa el volant. Però des del punt de vista sanitari ho trobo ridícul. També hi ha estudis científics que parlen de beure vi moderadament com a factor positiu per la salut. El vi és un aliment que s’ha consumit a totes les civilitzacions que ens han precedit, des de sempre... Cal creure i confiar d’on venim, és part de la nostra cultura, més de 8000 anys de producció de vi i especialment a l’arc Mediterrani, on l’hem combinat amb menjar equilibrat i n’hem fet un consum social.  

 

Xavi Rutia, de Contrabando Wine

Per què Contrabando?
Perquè hi ha un moment en què tinc inquietuds personals i em veig amb ganes de fer altres coses, més enllà de la distribució i de la restauració que tenen els seus respectius límits. A França hi ha la figura del caviste i em feia il·lusió desenvolupar-la a Barcelona. La idea és una botiga on hi ha vins interessants i diferents, fora del circuït comercial. Em sembla important i necessari acostar el productor al consumidor, aquí a Catalunya encara estan molt lluny, ningú no sap qui és qui i és un món fascinant.  Per això he obert un espai dinàmic on fem tastos i fem pedagogia.

És en un carrer discret, poc transitat...
És el magatzem que ja tenia, on guardàvem els vins de Monocrom. Hi he fet reformes i l’he obert al públic final com a botiga perquè puguin venir a comprar, a fer una degustació. Hi fem tastos regulars de vi i també fem assessorament per a professionals de la restauració, per exemple, amb la carta de vins.  

Quin estil de vi hi trobarem a Contrabando?
Hi ha un nucli de vi català important, amb molts productors que m’estimo i que tinc al voltant, però també hi ha molt vi francès i italià. Tot són ampolles que jo em beuria amb una escala de preus i localitzacions molt àmplia, des de La Nou de Gaià a la Borgonya.  

Què vols que hi passi?
És un projecte nou, soc conscient que és una zona de pas, però volia veure si hi ha interès pel que jo vull, més enllà de les modes i de les tendències que hi ha instal·lades al sector. És intentar fer entendre al consumidor que ha de ser exigent, ha de saber què vol i què hi va a fer a un lloc. I, a partir d’aquí, triar una ampolla de vi per aquella situació concreta. No m’agrada que es triï el vi per l’etiqueta o per si està de moda beure vins brisats, per exemple... Sinó saber què et demana el moment. No estàs obligat a beure un Overnoy si no sents que és el moment per fer-ho, potser amb una gamay de Beaujolais, un dels vins de Joan Rubió o de Sara Pérez, ja està bé.

Per tant, reclames consciència al consumidor?
És que la tria del vi ha de ser emocional, s’ha de vibrar amb la referència que es demana. Jo és el que vull que em passi quan vaig a una botiga de vins o a un restaurant. Tinc vocació comercial des de molt jove i quan fèiem formació a Cuvée 3000 m’adonava que la gent venia amb por al restaurant i això ha estat culpa de les sales i dels restauradors. Cal tenir mà dreta, saber què es vol gastar el client i que el client sàpiga que si no li agrada el que ha  demanat, es pot canviar. Ha de ser un acte menys complicat i difícil. Al restaurant hi ha poc temps de discussió perquè l’àpat està en marxa. En una botiga hi ha més marge, més diàleg, dones a provar o deixes al client habitual que s’ho emporti. I així vas creant curiositat en ell.

 

Has vist l’ofici pels quatre costats. Què ha de tenir un bon sommelier?
Sempre faig símils amb la música i funciona. Et pot agradar Miles Davis però hi ha dies que no el vols escoltar. Amb el vi passa el mateix… Podríem dir que un sommelier és com un Dj. La nostra missió és fer gaudir al client, divulgar i emocionar, compartir coneixement perquè s’entengui més el vi i es pugui gaudir més.  El sommelier ha de tenir criteri personal, ha de fer bé la seva feina, fer beure bé i ha de tenir valors. I tot això crec que passa per la sensibilitat. Saber sempre qui tens al davant. Diria que també és important la seducció, generar confiança perquè la tria de l’ampolla sigui més convincent. 

Encara no fa mig any que vas obrir, però quin balanç fas de Contrabando? 
En faig una valoració positiva. És cert que hi ha menys gent de la que pensava però cada vagada hi ha clients més interessats. Ho veig als tastos, per les ganes de provar, quan repeteixen a la botiga… Anirem veient i si hi ha d’haver creixements o canvis, seran orgànics que és com sempre he mirat de fer-ho.  

Com veus el vi natural a Catalunya?
Tenim un panorama molt viu i molta gent fent vins amb valor. Cada cop es mouen més, viatgen més, tenen més inputs, cultura i criteri, també més background per explicar-ho. Tasten molt i això és imprescindible. El camí i la direcció  són bones, falta anar-lo seguint. Hi ha cellers arrelats, forts i cada vegada amb vins més interessants. 

És un concepte complex de definir, ja hi ha més consens ara?
Crec que si parlem d’artesania està bé i de mínima intervenció també, perquè les dues coses el defineixen, al vi natural. M’agrada molt parlar de vins sense maquillatge, sense trucs, perquè aquí la indústria no hi pot intervenir de cap manera. I qui el serveix, ha de tenir sempre coneixement i voluntat d’aprendre, ha de seguir any rere any els productors i fomentar l’escala humana dels projectes al seu repertori. Crec que encara hi ha pocs sommeliers amb aquest perfil.