Viure del camp o explotar el camp

A qui assisteix a un tast per primera vegada o en una visita a un celler i se l’hi parla “d’interpretar la vinya” potser no entendrà massa res i es mostrarà escèptic. Estem tan avesats  que provin de vendre’ns coses que aixequem automàticament murs d’autodefensa mentre ens salta aquella alarma dins del cap: no et creguis res, et volen vendre alguna cosa.

A vegades però el neòfit hi torna -perquè això del vi té alguna cosa que t’enganxa i et fascina - i llavors l’argumentació ha de ser prou potent perquè tingui ganes de més. I és evident que no estem parlant de la compra immediata d’aquella ampolla aquell mateix dia, sinó de posar damunt la taula argumentacions que no s’improvisen, que constitueixen una manera d’estar al món. Són el resultat d’entendre la terra com una herència que no ens pertany del tot. Elaboradors que  t’apropen  de nou al teu territori en termes que havies oblidat.

Són aquells que et fan copsar la diferència entre viure del camp o explotar el camp:
Jo provo d’interpretar la vinya.
Jo només acompanyo la meva vinya perquè ella sola s’expressi.
Jo creia que feia vi però el vi m’ha fet a mi.

És un circuit que ens parla de vinyes on cada cop s’hi tiren menys productes fitosanitaris, de vinyes treballades en ecològic, de pràctiques biodinàmiques, de retornar l’equilibri  natural a la terra. De cuidar i buscar qualitat. De fer el vi que voldrien per a ells mateixos i no allò que reclama aquella figura indefinida que anomenem “mercat”. Qui s’allibera d’aquest concepte produeix ampolles amb un sentit de territori real.

Quan el consumidor hi topa es desarmen les muralles, s’apaguen les alarmes. La compra esdevé quelcom que va més enllà de donar uns diners a canvi d’un producte. És la fidelització d’un client que compra amb el valor afegit de sentir-se’n beneficiat. L’adquisició que tanca cercles i enceta una relació de virtuosisme.

Que ningú es pensi que això és patrimoni absolut de petits elaboradors, no és una qüestió de classes o de nombre d’hectàrees en propietat. Hi són dins noms històrics del vi català, petits elaboradors, línies específiques dins de cooperatives, productors nouvinguts i alguns projectes dins d’empreses més grans (amb tota la contradicció de qui explota per un cantó i manté i cuida territori per l’altre).

Hi ha qui ho concep com un camí arriscat i prefereix continuar “interpretant” la vinya dins d’un circuit industrial. Exigint, sobreexplotant, generant guerres sobre els preus i els quilos i produint ampolles en sèrie i en quantitat. Fent indústria. És una opció. El seu client avui l’hi comprarà; demà canviarà a aquell que l’hi rebaixi 20 cèntims l’ampolla en el lineal.
El consumidor fascinat en canvi segurament continuarà tancant cercles, fidel a qui l’ha apropat de nou a un sentit més profund del concepte territori.