​Aprenent sobre sòls vius al simposi sobre viticultura regenerativa

Vivim en temps díficils per l’agricultura, temps que requereixen solucions innovadores per afrontar els problemes que afecten el nostre planeta degut al canvi climàtic.

En aquest context, fa uns dies es va celebrar el tercer Simposi de Viticultura Regenerativa a Falset (Priorat) per a parlar de la resiliència dels sòls agrícoles davant l’amenaça climàtica.
 
Establerta el 2021, l’Associació de Viticultura Regenerativa va ser creada amb l’objectiu d’explorar idees sobre noves maneres de treballar les vinyes, facilitant l'intercanvi d'experiències i coneixements sobre viticultura regenerativa. Amb punts en comú amb la viticultura ecològica o biodinàmica, les pràctiques agrícoles regeneratives busquen “canviar el cicle del carboni per tal de regenerar els sòls, prevenir l’erosió, estimular la biodiversitat i combatre el canvi climàtic”.
 
Veient aquesta preocupació per la sostenibilitat de la viticultura davant les condicions canviants del clima, no ens hauria de sorprendre que aquesta iniciativa hagi estat promoguda pel celler Torres. I és que també són els fundadors, juntament amb el celler Jackson Family Wines de Califòrnia, de la iniciativa International Wineries for Climate Action (Cellers Internacionals pel l’Acció Climàtica), a més de ser no només un dels cellers que més promouen la investigació en aquests temes sinó també són al capdavant dels esforços del món del vi per a reduir l’impacte ambiental i promoure la sostenibilitat.
 
Com que Torres és una gran empresa vinícola es pot pensar que aquestes iniciatives només són màrqueting, o com se’n diu ara, greenwashing per a quedar bé. Però el cert és que són una empresa comercial que al cap i a la fi busca vendre vi, cosa que poden fer amb o sense preocupació pel medi ambient. Invertir diners en projectes de recerca per a trobar solucions al canvi climàtic i promoure la sostenibilitat significa menys diners de benefici per ells.

És a dir, estrictament no els caldria fer tot això. Però si pensem en el seu volum de producció, qualsevol petit canvi que implementin tindrà efectes positius i la idea és que a més serveixi per a influir altres empreses vinícoles a seguir les seves passes.
 
Els primers dos simposis sobre viticultura regenerativa ven tenir lloc a Vilafranca del Penedès, per on Torres té el seu celler principal. Però aquesta tercera edició va canviar d’escenari ja que “la idea és fer un simposi itinerant en una regió viníciola diferent cada any, ja que a l’associació tenim cellers membres de tota Espanya”. De fet, són més de 45 cellers que formen part de l’associació – al Priorat per exemple són: Clos Mogador, Vinyes Domènech, Bell Cros, Cims de Porrera, Prior Terrae, i Torres Priorat, òbviament.
 
El format del simposi va comptar amb ponències de diferents experts en aquesta nova manera de tractar els sòls. Un punt clau és allunyar-se del cicle tradicional que resulta en l’eliminació de diferents components dels sòls, i d’intentar suplantar-los de manera artificial amb pesticides, herbicides, fertilitzants industrials, llaurar o altres tècniques de l’agricultura “moderna” que acaben essent perjudicials per la salut de la terra.  
 
Tot això pot semblar massa “hippy”, ja que quasi tots hem crescut amb la idea de que si les nostres plantes pateixen algun problema (com m’ha passat a mi cada vegada que he intentar plantar qualsevol cosa al jardí), doncs anem a la botiga i simplement comprem un tractament que ens ho solucioni. Pot semblar sensat pensar que les solucions que hem perfeccionat a través de la química i la ciència són una millor respecte al que la natura ha creat al llarg de milions d’anys. Però, tal i com el ponent Jeff Lowenfels va comentar, “Qui fertilitza els arbres sequoias o els fa tractaments de pesticides o altres productes? I no obstant creixen més de 100 metres d’alçada i viuen més de 500 anys!”. És difícil no posar les coses en perspectiva pensant en exemples com aquest.
 
Malgrat que quasi tots els ponents van parlar de coses molt tècniques per a algú com jo que no es dedica a l’agricultura, segurament la ponència que més em va cridar l’atenció va ser la de la Dra. Elaine Ingham ja que va obrir les línies generals sobre les quals la resta de ponents van aprofundir. És la fundadora de la Soil Food Web School (Escola Web dels Sòls) i una de les principals coses que va dir és que durant molt de temps la gent pensava que el sòl no pintava gaire res en l’agricultura, quan en realitat és el responsable de tot plegat. Per això, si el destorbem, l’equilibri de tot el sistema queda atacat. I per retornar aquest equilibri haurem de reduir la quantitat de feina i diners invertits en l’agricultura.
 
Ingham va insistir en que si realitzem una bona gestió del sòl, no hi trobarem els nematodes perjudicials (un tipus de cucs). Em va semblar interessant ja que durant anys he sentit diferents viticultors dir que si hi ha ametllers al voltant d’una vinya  no es poden arrencar ni tampoc convè que es morin perquè els nematodes de les seves arrels saltaran a la vinya i la mataran.  Però escoltant el que deia Ingham vaig adonar-me que el problema no són els nematodes sinó el fet que han aparegut degut als sòls anaeròbics causats pels pesticides, herbicides i llaurats intensos durant anys.
 
Els biòlegs francesos Lydia i Claude Bourguignon van tocar temes semblants, subratllant la necessitat de tenir arrels saludables i el fet que les vinyes pateixen tanta erosió degut a sòls poc saludables que causen que les arrels i els humus no tinguin una estructura on subjectar-se quan plou. Això és un aspecte important del canvi climàtic que sovint oblidem, és a dir, a més d’un increment generalitzat de les temperatures, el clima s’està tornant més extrem amb episodis de pluja intensa que causen molta pèrdua de sòls.
 
Les altres ponències van profunditzar en alguns d’aquests temes, i en general van donar a lloc a discussions estimulants al voltant del tema principal de que l’agricultura “moderna” de fet és molt perjudicial i qualsevol pot adonar-se que és un camí que no porta enlloc i per tant que cal canviar de rumb. Espero que els nombrosos assistents al simposi, la majoria de cellers del territori, en prenguin nota i apliquin aquests principis.
 
Miquel Torres Maczassek va dir que actualment l’associació està treballant amb associacions semblants a França per generar aliances estratègiques que desemboquin en algun tipus de segell certificatiu, més enllà dels estandards a vegades banals de l’agricultura ecològica i alguns principis difícils de justificar de la biodinàmica.  
 
Esperant la quarta edició del simposi, les ponències d’aquesta edició poden veure’s aquí.