Regenerar com mirem el vi: Sis lectures imprescindibles per Sant Jordi

Resum per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):

Què sabem? La Ruth Troyano proposa sis vins per Sant Jordi.

• De peus a terra: Un manifest clar i útil per entendre com regenerar la terra per salvar el futur.
• Història galàctica del porró: Un assaig lúcid i divertit que converteix el porró en símbol cultural i ecològic.
• Vinos gentrificados: Una crítica punyent i irònica que despulla els excessos i hipocresies del món del vi.
• 150 bares de vinos imprescindibles: Una guia global on Barcelona brilla com a epicentre del vi natural.
• Origen de la vinya i el vi a Catalunya: Una obra rigorosa que connecta arqueologia, història i identitat vinícola del país.
• Calicata: Una revista que redefineix el vi com a experiència estètica, emocional i cultural.

----------------

Per Ruth Troyano

S’apropa Sant Jordi i surten al mercat novetats literàries i periodístiques que llegeixen el vi des d’una perspectiva més àmplia, profunda i creativa; a Cupatges n’hem fet una tria per seguir aprenent d’un aliment que ens defineix com a país.

    A Francesc Font el precedeixen nou generacions d’agricultors a Can Font, Vilajuïga. És enginyer tècnic agrícola però també fa de pagès. És fundador del projecte The Regen Academy i tanmateix una de les veus més autoritzades en agricultura regenerativa a l’Estat espanyol. Tigre de Paper li publica el seu tercer llibre “De peus a terra” on explica amb claredat i saviesa com regenerar els sòls amb la finalitat de combatre les crisis climàtica i alimentària. És rotund: “Sense sòl, no podem construir, ni alimentar-nos, ni desplaçar-nos, ni guarir-nos.

En definitiva, sense sòl, no podem viure”. I adverteix: “Les zones de cultiu i els prats, un 37% del total, són la font principal de tots els aliments que consumim, i el 52% d’aquesta superfície es troba en un estat de degradació. Per dir-ho d’una altra manera, els humans ens hem carregat més de la meitat de les hectàrees productives del planeta, i si no fem res per evitar-ho, aquest percentatge anirà incrementant-se en els pròxims anys”. Font defensa la transició cap a l’agricultura regenerativa i en sintetitza els seus beneficis. D’ella en depèn certament la salut de les persones: “Els cultius produïts en un sòl viu poden tenir entre un 30% i un 50% més de calci, potassi, zinc, magnesi, bor i molibdè”. És un llibre imprescindible per construir “un futur més saludable, sostenible i equilibrat”. Reuneix consells i instruccions, alguns vells, però que cal recordar-nos a diari: “Cada vegada que prens una decisió de compra, estàs contribuint directament a resoldre o a empitjorar els grans reptes de la humanitat”. 
 
“Història galàctica el porró” del periodista i escriptor Salvador García Arbós és l’última de les novetats de la col·lecció Envinats de Vibop, l’editorial que comanda la periodista cultural i vinícola Montse Serra. Irònic i provocador en el llenguatge, l’autor ha bussejat per la història, el costumisme i el valor social d’un objecte que pot presumir també de ser “una de les peces més universals del disseny industrial català contemporani”. Una plaqueta per beure-se-la a petits glops, per aprendre de la mirada d’un gastrònom que proposa amb vehemència recuperar-ne el seu ús: “El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. El raig filamentós del broc carlí allarga el vi, com en els miracles. Molta gent pot tastar sense malbaratar gots ni fer servir materials i substàncies per a la neteja, l’eixugada i el manteniment de la cristalleria. Economia pura”. Al llibre s’hi desvetlla el seu origen; sabíeu que està íntimament lligat al setrill? Un text ple d’erudició i de rampells estilístics, de tossuderia i de genialitat. “Només ens cal una mica de llet per a salvar el porró”, diu l’escriptor per cloure el primer capítol. 
 
Amb un to personalíssim i en algunes ocasions intencionadament matusser, el comunicador i crític de vins Santiago Rivas publica “Vinos gentrificados”, el seu segon llibre. Li edita Muddy Water Books, després de l’èxit de “Deja el vino o deja todo”, on narrava amb desimboltura l’espectacle en què s’ha convertit el vi. En aquest nou volum, analitza, comenta, dissecciona, critica i fa enrogir divulgadors, sommeliers, cellerers, cuiners, botiguers, distribuïdors... El “winestar” – com ell mateix s’autoanomena –, fa palès com costa distingir entre la veritat i la mentida en el món del vi i ho explica amb altes dosis de sarcasme i de safareig. Dels sommeliers diu que són “grans agents gentrificadors” i en distingeix de diversos tipus: “el nazi, el que te deja tieso, el calimero, el clásico, el agresivo, el rookie, la institución, el vanguardista, el incauto, el flipado (sin motivo), el eventual, el normal, el turbio”.

No s’estalvia posar el dit a la llaga: “Cuenta la leyenda que ha habido alguno que se ha puesto a vender parte de los vinos que compraba con el dinero del restaurante, en concreto cuatro de cada seis botelles que le llegaban de referencias de entidad, lo que a su vez le llevó, para que no se notara, a tenir que reutilitzar las dos botellas verdaderas con otros vinos para que no saltara la falta de stock”. Pur realisme, pur atreviment. A Rivas l’haurien d’inventar si no existís. El pròleg el signa el director de Cuve3000, Joan Valencia, que aprofita l’avinentesa per contextualitzar l’auge del vi natural: “Vivimos en un momento en que el exceso de información hace que nos cueste encontrar una noticia veraz, y acabamos consumiendo mucho fake; y, con la publicidad, todavía más fake. Entonces, en nuestros momentos de ocio, necesitamos acercarnos a la verdad, a lo más libre y a lo más poco maquillado”.   Barcelona és capital d’un territori bressol del moviment del vi natural. Queda reflectit clarament a l’obra del sommelier belga Jurgen Lijcops “150 bares de vinos imprescindibles” que l’editorial Cinco Tintas acaba de publicar en llengua espanyola. Es fixa en el Bar Brutal, La Vinya del Senyor i Monvínic, tres temples del vi que són reclam arreu del món per tastar bons vins i que, en aquesta ocasió, comparteixen pàgines amb el Noble Rot de Londres, el Pompette de Copenhaguen, el Goût de Jaune de Tòquio o el Pain et Vin de Buenos Aires. El llibre, de tapa dobla i amb una estètica elegant i acurada, permet viatjar pel món a través dels bars de vins més emblemàtics, considerant com diu l’autor que són “el marco perfecto para bebidas sofisticadas nacidas de la simbiosis entre terruño y vinicultor”. De Monvínic s’assenyala que “es un centro divulgador para la cultura del vino artesanal (...) vinos vivos, originales y llenos de personalidad”. De La Vinya del Senyor en destaca el catàleg ampli de 3.000 referències i les vistes a la basílica de Santa Maria del Mar, i del Brutal que “su equipo internacional escoge lo mejor del vino catalán – incluidos Còsmic y Amós Bañeres – y trabaja con los vinicultores para disponer de cuvées exclusivas”. Tota volta al món, també vinícola, ha de passar pel Born i Catalunya. 

 
La sociologia i l’arqueologia es donen la mà al llibre “Origen de la vinya i el vi a Catalunya” que publiquen conjuntament el sociòleg i editor, Lluís Tolosa,  i Dani López, arqueòleg i director del jaciment Font de la Canya. A Avinyonet del Penedès hi ha els primers testimonis de cultiu de raïm, datats fa 2.700 anys d’història. Contextualitzar-ho i reflexionar-ho, com també revisar i ponderar la tradició mil·lenària del vi al país, és la dèria que impregna les pàgines d’un volum escrit a quatre mans per dos professionals que “es van fer amics des de l’admiració mútua”. Al llibre, editat per Tolosa Wine Books, signifiquen “la dimensió social, cultural, econòmica, política i simbòlica del vi”, de manera que és ple de dates i dades, de centenars de jaciments i nombrosos vaixells enfonsats a la costa catalana, de precisions històriques i d’anàlisis socials i arqueològiques  “des de l’arqueobotànica, la carpologia o l’antracologia, disciplines que han permès identificar les restes de la primera premsada de raïm a Catalunya al segle VII aC”.

Les pàgines viatgen entre els fenicis fins als visigots, els cristians i els musulmans i no s’estalvien la crítica cap a l’atenció per l’arqueologia del vi: “Els pressupostos o els recursos, vinguin d’on vinguin, no són gaire opulents, més aviat al contrari, a l’alçada d’un gremi subjacent, residual i sense reconeixements, com és l’arqueologia a la nostra societat”. 
 
És una revista però per la profunditat i l’aparença, podria considerar-se un llibre. Ha sortit al mercat la primera edició de Calicata, una nova publicació que vol llegir el vi de forma transversal i inclusiva, sumant visions, mirades, disciplines, llenguatges, fonamentant-se en la cultura i les emocions que hi porta adherides o que desperta. L’editora i fundadora, Sheila Vélez, que és periodista i sommelier, proposa “redefinir cómo bebemos y pensamos el vino”. En una mena de manifest inicial o pròleg, planteja: “Queremos abrir diálogos. ¿Qué dice el vino de nuestra forma de vivir y consumir? El vino es un catalitzador de ideas.

No es un objeto pasivo; es una herramienta para conversar, para reflexionar quiénes somos y cómo nos relacionamos con el mundo”. Ens calia una mirada artística, una invitació a la reflexió, a la pausa, a les visions polièdriques i a la profunditat del vi. explicar el vi a través d’imatges, textos, il·lustracions i dissenys atrevits que s’encavalquen i s’enllacen. Inclou entre molts d’altres, articles de les catalanes Clara Isamat, sommelier, i Marta Nieto, viticultora.  És una revista que tanca cercles de bellesa i erudició, que parla del vi “com una metàfora de la vida”, tal i com afirma Alice Feiring a l’entrevista que li fan. Firmes molt variades en una publicació de luxe i culte que convida a llegir des dels sentits. El disseny disruptiu hi té molt a veure.