El món editorial amplia els títols que apropen i analitzen el món del vi i miren de fer comprendre el moment actual que viu; també la vitalitat i efervescència que caracteritza Catalunya.
Ramon Roset és llicenciat en
Ciències Físiques i Màster en Administració i Direcció d’Empreses, però en els últims anys la ciència que més li ha interessat és l’enològica. Com a bon gastrònom i sommelier que és, ha tingut arguments de sobres per escriure “
Tastar sense complexos. Guia per gaudir del vi”, l’últim títol de la col·lecció Envinats de Vibop, el número 30. L’editorial que dirigeix la periodista cultural i vinícola, Montse Serra, assoleix una xifra gens envejable que demostra la solidesa del projecte editorial però també la seva necessitat; creuant el vi amb l’art i la creació des de l’antiguitat fins la contemporaneïtat.
El llibre escrit per Ramon Roset, actual director dels Premis Vinari i redactor de Vadevi.cat, és una guia divulgativa per a tothom que vulgui iniciar-se en el tast de vins. Hi ha rigor sense complicacions. “El lector hi trobarà un llenguatge planer, eines que l’acompanyaran en el tast, els passos per abordar-lo. Li aclarim dubtes amb la intenció d’acostar aquesta pràctica, trencant tots els murs que hi ha al seu voltant”, avança Roset. Està clar que el vi ha de fugir d’esnobismes i sofisticacions si vol continuar pervivint i estant al centre de les nostres vides. Vibop, que sempre llegeix el moment o s’hi anticipa, proposa un viatge “per paisatges, històries, persones i emocions” a través l’autor. Com escriu al capítol introductori: “Quan destapem una ampolla obrim un món. Dins una copa hi trobem el raïm, el terrer, el clima, les mans que han cuidat la vinya i el caràcter de l’elaborador. Cada vi és un petit relat fet de natura, temps i esforç”.
“Fins que vaig recórrer els cellers de Gredos, Ribeira Sacra, Rioja, Cataluña, País Basc, Xerès i vaig tastar vins amb viticultors que parlen del sòl com si fos una religió, no vaig entendre la veritat. Espanya no era un gegant adormit, sinó un país que ha anat perfeccionant amb discreció sense que els demés ens n’adonéssim. Aquests són uns vins refinats per atraure als crítics nord-americans ni seguir les tendències. Son autèntics, vius i inequívocament espanyols; i per això son molt millors”. L’editor de la revista
Noble Rot, el londinenc Dan Keeling, escriu aquesta reflexió en un article publicat a El País, coincidint amb la publicació del seu llibre “
¿Quién teme a Romanée-Conti?”, que l’editorial Cinco Tintas li ha traduït a l’espanyol.
Sense convencionalismes, amb ironia i una perspectiva analítica clarament anglosaxona, s’endinsa en l’exploració dels grans vins del món advertint que “com més aprofundeixes en aquest trencaclosques vinícola, més acceptes l’absència de certeses, justament com passa amb la vida”. Keeling homenatja “els vins vius i les persones que els fan possible amb una narrativa apassionada i accessible”, apunta l’editorial. Línies plenes de set d’emocions, amb imatges que també parlen, del fotògraf Benjamin McMahon. El llibre s’atura al Priorat en un capítol que porta per títol “Llévalo al límite”. La reflexió amb què l’enceta, fa venir ganes de més, de molt més: “Si alguna cosa he après a les vinyes que he visitat els últims deu anys és que a tot arreu s’amaga una història i en aquesta regió (el Priorat) hi ha un abisme del tamany del Grand Canyon entre els vins elegants que m’encanten i les bombes alcohòliques sobreexcitades que, decididament, no m’agraden”. Podeu imaginar en quin grup inclou, i narra, elaboradors com Sara Pérez, Ester Nin, Dominik Huber, Ricard Rofes i Álvaro Palacios.
Cossetània continua ampliant el seu fons amb llibres que versen sobre vins. Les dues últimes novetats giren al voltant dels brisats i del maridatge.
El periodista i fotògraf Marc Picanyol ha escrit “Amb pells”, un llibre que recull un ampli ventall de vins brisats que es fan a Catalunya, un tipus d’elaboració vell que ha guanyat presència en els últims anys. Si abans era més aviat per tradició, avui el rescat és més aviat per creativitat enològica: “Una de les característiques més destacades dels vins d’aquesta guia és la no utilització de sulfits en la majoria de casos, sinó que s’han de fer servir llevats naturals”, escriu l’editorial, fent una clucada d’ulls al moviment del vi natural. Picanyol defensa la riquesa i diversitat d’uns vins que avui estan estesos de nord a sud del país i de mar a muntanya. En total, inclou 137 cellers que elaboren un o més vins brisats, és a dir, macerats amb les pells durant dies, setmanes o mesos. L’autor deixa clar al pròleg que “a la gran majoria de terres que he trepitjat m’han dit que feien brisats per reivindicar el llegat dels nostres avis i besavis, encara que, com apuntaven ells, probablement no sabien que feien vins brisats”. També aclareix d’entrada que els conceptes brisat i orange no són sinònims: “Tots els organe s’elaboren amb pells, però hi ha brisats de molts colors diferents”.

Quant a maridatges,
Gessamí Caramés i Javier Campo, cuinera i sommelier ebrencs, han publicat a quatre mans i amb molta sensibilitat i expertesa gastronòmicca “
Catalunya a la copa i al plat”, un llibre de receptes harmonitzades amb un repertori atrevit de vins catalans, però no només. Caramés i Campo ressegueixen productes, receptes i harmonies a les diferents regions de Catalunya; 63 plats i 126 vins, en concret. Ambdós ressalten al pròleg: “No necessitem plats sofisticats ni vins caríssims. Aquí n’hi ha per a totes les butxaques.
Ens ho podem passar molt bé amb coses senzilles. En un restaurant, en un bar o a casa en família i amb amics. Amb receptes molt fàcils d’elaborar i amb productes que podem trobar als nostres mercats cada dia. Recordem que, amb la nostra horta, la nostra costa, la nostra muntanya, la nostra agricultura, la nostra ramaderia i mil coses nostres més, tenim un dels millors rebosts del planeta”. Entre les moltes propostes culinàries compartides, a les comarques de Tarragona hi ha una truita de patata de Prades i pop en el seu suc de romesquet mariner amb un trepat del celler Cara Nord o, l’alternativa, una manzanilla de La Pastora. I, a l’Ebre, les ostres rissades del Delta a la planxa amb llet de tigre de musclo amb la garnatxa blanca Benufet d’Herència Altés o, si es vol un contrast, amb el malbec El Enemigo d’Argentina. Per a gustos, l’imaginari inacabable de Javier Campo.
L’oferta literària vinculada amb el vi tampoc para de créixer a Planeta Gastro. Una de les últimes novetats és la traducció a l’espanyol de l’obra de la crítica britànica,
Jancis Robinson, Experto en vino en 24 horas. El llibre parteix de la base que el vi “és la beguda més deliciosa, estimulant, variant i exasperadament complida del món. T’alegra i fa que els teus amics semblin més simpàtics i està boníssim amb el menjar”. Amb pròleg del sommelier Ferran Centelles per a l’edició en castellà, el volum descriu els tipus i estils de vins, les varietats i les zones productores, però també fa pedagogia sobre la manera en què cal prendre’ls o com valorar la relació qualitat-preu. Es tracta d’un manual ple de didàctica per aprendre de manera accelerada i fàcil tot l’univers del vi.
El que és una obra titànica és la de la també crítica britànica
Sarah Jane Evans, Master of Wine i col·laboradora de Decanter. Publica en anglès, de moment, el seu segon llibre sobre vins espanyols que porta per títol The wines of central and Southern Spain. From Catalunya to Cádiz, editat per l’Académie du Vin Library. Ressalta d’entrada que Catalunya necessitaria un llibre per a ella sola, i la presenta com una regió de vins amb “esperit franc i lliure”. També puntualitza que les onze denominacions d’origen no poden ser més diferents entre elles.
Després de repassar les varietats autòctones principals i entretenir-se llargament amb la Malvasia de Sitges -li dedica gairebé tota una pàgina-, analitza regions, productors referents, projectes innovadors i moviments com el dels escumosos al Penedès. Es pregunta si les diferents denominacions d’origen i marques podrien unir-se i respon a través d’una afirmació d’un col·lega seu, el també Master of Wine Álvaro Ribalta: “No passarà mentre nosaltres visquem”. Dedica pàgines al “nou perfil” del Cava i no deixa d’atendre la particularitat de cada regió vitivinícola catalana. A la DOQ Priorat, fa constar que el relleu generacional no és fàcil però sembla que hi funciona als hereus dels qui van fer la revolució dels closos al 89.
En aquest sentit, també ressalta el paper d’una nova generació que ha començat per compte propi com és el cas de l’enòloga Sandra Doix a Poboleda. Quant al repte de present i futur de la DOQ Priorat de caracteritzar el perfil dels vins de les 12 subzones, Sarah Jane Evans diu taxativa: “It should be possible over the coming years. Perhaps it is the human, winemaker influence that makes the difference: possibly it will be easier to identify Escaladei from Ricard Rofes wines at Scala Dei. Álvaro Palacios wines may make Gratallops easier to spot. Certainly, Bellmunt in southern Priorat, where it is lower and warmer, and more open to the Mediterranean, does have a subtly different style. Burgundy has had centuries to reveal its differences to blind tasters. Priorat needs time too”.