De les varietats internacionals al trobat: quaranta anys d'innovació a Costers del Segre

Quan Costers del Segre es va constituir, el 28 de maig de 1986, el cabernet sauvignon, el merlot i el chardonnay formaven part del salt modernitzador de la viticultura lleidatana. Quaranta anys després, el trobat (una varietat de raïm negre que havia quedat reduïda a vinyes d'autoconsum) acaba d'entrar al plec de condicions de la DO.

L'origen institucional es remunta al 1983, quan Jaume Siurana, aleshores director de l'INCAVI, i Manuel Raventós Artés, director general de Codorníu i del celler Raimat, van considerar que la viticultura lleidatana necessitava l'empara d'un consell regulador. La denominació es va constituir el 28 de maig de 1986 i va ser ratificada dos anys després. Segons la història oficial de la DO, aquest territori va ser el primer de Catalunya on es van introduir varietats internacionals al costat dels raïms tradicionals i on es van adoptar tècniques californianes de vinificació, dins el procés de modernització que vivia el vi català a finals del segle XX.

El mapa també va evolucionar. La incorporació del Pallars Jussà i el Segrià, el 1998, en va ampliar l'àmbit, i el 2005 va quedar fixada l'organització actual en set subzones: Pallars, Artesa de Segre, Raimat, Segrià, Urgell, Garrigues i Valls del Riucorb. Actualment, la DO s’estén per 71 municipis i suma 3.766 hectàrees de vinya en producció, 311 viticultors i 34 cellers.
 

Un territori, set paisatges

Costers del Segre reuneix set subzones repartides entre la conca del Segre i el Pirineu lleidatà, amb condicions de sòl, altitud i clima molt diferents. Al Segrià i a Raimat, la vinya ocupa la plana lleidatana: poca pluja, moltes hores de sol i una continentalitat que accentua els contrastos entre estacions. A l'Urgell, el paisatge s'obre cap a un interior més suau, de transició cap al relleu.

Cap a les Garrigues i les Valls del Riucorb, els sòls calcaris i pedregosos i una pluviometria que sovint no arriba als 400 mm anuals dibuixen un paisatge mediterrani interior, exigent, on la disponibilitat d'aigua condiciona bona part de les decisions de vinya. Més al nord, Artesa de Segre i el Pallars ja noten la proximitat del Prepirineu i del Pirineu: els cicles de maduració s'allarguen, l'altitud —fins als 1.100 metres— ajuda a conservar l'acidesa, però exposa la vinya a glaçades tardanes i obliga a triar amb precisió cada emplaçament.

Les set subzones permeten llegir aquesta diversitat dins una mateixa denominació. La mateixa varietat pot donar resultats molt diferents segons si creix a la plana o a les zones de més altitud, i cada projecte decideix com interpretar aquestes condicions.

Una història escrita amb varietats

La composició varietal actual conserva part de l'empremta d'aquella modernització. Segons l'Atles publicat per l'INCAVI amb dades del Registre Vitivinícola de Catalunya de 2025, el chardonnay representa el 22,6% de la vinya plantada dins l'àmbit estudiat, per davant del macabeu (12,8%) i la parellada (10,5%). Entre les negres hi conviuen cabernet sauvignon, ull de llebre, garnatxa negra, pinot noir i syrah.

En paral·lel, la recuperació de raïms històrics ha obert una línia de treball nova. El trobat, amb només 5,9 hectàrees dins el territori estudiat per l'INCAVI, encara té un pes reduït, però una desena de cellers ja n'han fet diverses veremes experimentals. La convivència entre varietats consolidades i varietats recuperades amplia avui les maneres d’interpretar el territori.
 

Mesurar la sostenibilitat abans que fos tendència

La innovació no s'ha limitat a les varietats. El 2013, Costers del Segre ja recollia les primeres dades del seu Programa de Sostenibilitat, presentat per la mateixa denominació com a pioner a l'Estat espanyol: un sistema voluntari de qüestionaris tècnics amb què viticultors i cellers podien identificar punts forts i febles i comparar-se amb la mitjana de la DO, en dimensions que anaven del maneig del sòl a la gestió ambiental, social i econòmica del celler. Els resultats públics de 2016-2017 el confirmen com una eina de diagnosi i millora contínua, en un moment en què el terme encara no ocupava el centre del discurs vitivinícola.

De l'autoconsum al plec de condicions

El 2021, la DO va impulsar un projecte pilot per recuperar varietats tradicionals en cultiu ecològic. En el cas del trobat, es volia estudiar-ne el comportament agronòmic i explorar vins monovarietals vinculats a cada subzona. Des d'aleshores, una desena de cellers hi han treballat, i el plec consolidat l'abril de 2026 ja l'inclou entre les varietats autoritzades, juntament amb el gonfaus i el pirene. Els primers vins monovarietals de trobat arribaran al mercat la primavera de 2027. En el balanç dels set anys de presidència de Tomàs Cusiné (2018-2025), la mateixa DO en destaca precisament l'avenç, al costat de la revisió del plec i el reforç de la identitat territorial.

El plec també ha canviat en altres aspectes: desapareixen els límits de terbolesa, se suprimeixen valors mínims de color en blancs i rosats, i el grau alcohòlic mínim dels vins tranquils queda fixat en 9% vol, modificacions que eviten que decisions com no filtrar o no clarificar un vi comportin la desqualificació automàtica per un paràmetre visual, sense renunciar als controls d'origen i traçabilitat. El text permet, a més, incorporar voluntàriament a l'etiqueta el nom d'una de les set unitats geogràfiques menors, de manera que les subzones passen a tenir també una funció comunicativa i no només administrativa.

Més pes en valor que en volum

El mercat aporta una altra lectura de la denominació. El 2025, Costers del Segre representava el 3,4% del volum de les vendes de vins amb DO a Catalunya en alimentació i hostaleria, però arribava al 4,8% del valor. En la campanya 2023/24 va comercialitzar 38.497 hectolitres, amb una quarta part del volum destinada a mercats exteriors i un creixement de l'exportació del 18,5% respecte de la campanya anterior. El pes econòmic de la DO supera, doncs, el seu pes quantitatiu.

Als anys vuitanta, innovar a Costers del Segre volia dir obrir-se a varietats i tècniques que arribaven de fora. El 2026 vol dir també recuperar allò que el territori havia deixat de banda i revisar les normes que el defineixen.