Doncs sí, el que crida més l’atenció del nom d’aquest vi és que quan esmenta la varietat de raïm, el picapoll, ho fa en plural: picapolls. I amb raó, perquè s’elabora amb dos tipus de picapoll, picapoll blanc i picapoll negre. Si al Pla de Bages ja va ser una proesa recuperar, els anys 90, el picapoll blanc quan només n’hi havia unes poques vinyes plantades, molt més meritori ha estat encara recuperar el picapoll negre, del que no és que hi hagués poques vinyes, és que en quedaven pocs ceps i sovint, sense identificar.
Doncs bé, amb un cupatge d’aquestes dues varietats a Oller del Mas han elaborat aquest vi, que amb barreja de raïm blanc i negre, suggeriria un vi rosat. Però no, el raïm negre ha estat vinificat com a blanc de noirs, és a dir, sense macerar amb les pell, així que no n’ha agafat el color -recordem que la polpa del raïm sempre és blanca, o més ben dit, sense color, i que el raïm negre el color el té només en la pell- així que es tracta d’un vi totalment blanc.
A més, ha fet una criança amb les mares -les restes dels llevats un cop acabada la fermentació- que li han donat gruix a la boca, i segons ens informa el celler, un 10% del vi ha estat criat en bóta, un fet que tot i que a les aromes és imperceptible, de ben segur que també li ha aportat més densitat i força.
També el clima dur del Pla de Bages, mediterrani però amb influences continentals, ha contribuït a dibuixar un vi d’aromes molt intenses alhora que delicades, de fruita blanca, albercoc i raïm, amb notes de romaní que aporten complexitat al conjunt. A la boca ja ho hem dit, és dens i corpori, bo i conservant una acidesa llaminera de llimona madura.
I per damunt de tot, és un vi amb caràcter propi, recognoscible i que alhora reflecteix els trets de l’indret on neix, i no només els trets físics, climàtics o geològics, sinó també els antropològics, representats per les dues varietats de raïm autòctones amb que s’elabora, que havien estat les que històricament l’home havia conreat en aquestes terres del Bages.