Malvasia de Sitges: ​èpica, versàtil i amb caràcter

“La paraula malvasia o malvesia deriva de Monemvasia, una petita població grega que en el passat era un dels ports més freqüentats en els viatges entre l’Orient i l’Occident. També era coneguda pels seus vins i perquè s’hi embarcaven vins semblants de Creta i Santorí, però que arribaven amb el nom genèric de malvasies o vi grec. Amb el temps, els navegants van portar empelts d’aquells ceps pels llocs on comerciaven i tenien un clima semblant. Per identificar els nous vins, s’hi afegia el topònim del lloc d’acollida, i així tenim  malvasia de Lipari, malvasia de Sardenya, malvasia de La Palma i malvasia de Sitges. Com que els vins de malvasia tenien un gran prestigi, es van convertir en sinònim de vi de qualitat; això va fer que també sortissin altres malvasies com a sinònim de vi bo: malvasia riojana, malvasia del Laci, etc”

La veu de l’enòleg Enric Bartra – a qui pertany el paràgraf superior - és una de les més autoritzades del país per parlar de la Malvasia de Sitges, un raïm tradicional català que destaca per la seva èpica, versatilitat i caràcter. Bartra l’estudia i vinifica des de fa anys al seu celler - Vega de Ribes - i als laboratoris de l’INCAVI on fa recerca. Ha estat mestre de molts dels elaboradors que avui la cultiven al Penedès. La posada en marxa del Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM) l’abril de 2019 ha suposat un impuls definitiu en el coneixement de la varietat i ha donat valor al treball esforçat que fan els viticultors; ha esdevingut el pal de paller d’un raïm difícil però resilient al canvi climàtic, que avui suma 100 hectàrees plantades, una trentena d’elaboradors i 50 referències al mercat. Al capdavant del CIM hi ha la historiadora Alba Gràcia que, al seu compte d’Instagram, confessa una dèria, sense manies: “Malvasia or die”. És una declaració de principis que resumeix les seves ganes absolutes de recuperar la història, fer pedagogia i acompanyar el ressorgiment d’un raïm que des d’Eiximenis a Shakespeare han recollit als seus escrits. En ple segle XXI, es busquen noves veus que el narrin perquè tingui el reconeixement que mereix a nivell internacional. El nomenament del sommelier Ferran Centelles com a primer ambaixador de la VII Setmana de la Malvasia de Sitges, podria resoldre-ho.
 
“Malvasia de Sitges. La imprescindible”, resa l’eslògan de la setena edició del programa d’activitats que entre el 10 i el 28 de novembre difondrà el seu valor, entre públic final i professionals. L’anuncia un cartell d’inspiració noucentista obra de la dissenyadora Natàlia Butí. En destaca la mà d’una dona collint raïms de Malvasia de Sitges, entre margallons, flors de presseguers i caps blancs, amb la carta nàutica, la rosa dels vents i el Massís del Garraf com a emblema.

“La primera referència documental de la Malvasia de Sitges és de 1597, en un sermó d’un professor de Teologia valencià, tot i que en inventaris de 1400 ja hi ha referències a premses per lo vi grech””, explica Alba Gràcia. I afegeix: “En l’època de més esplendor, al segle XVIII, es calcula que hi havia 50 cellers al municipi i el transport marítim va ser clau per al dinamisme del sector i per convertir la Malvasia de Sitges en un dels raïms catalans més valorats a l’estranger. A Sitges, tenim des de la Verge del Vinyet a la paraula vinyòvol que és el nom que es donava a la figura que controlava als impostos de la vinya”. Emfatitza la importància històrica de la Malvasia de Sitges davant d’un grup reduït  d’enòlegs i sommeliers que participaran en un tast únic, dirigit pel sommelier David Martínez. Tots dos competeixen en apassionament i saviesa. “Sense l’Hospital Sant Joan Baptista no hi hauria Malvasia de Sitges”, diu convençudíssim Martínez. El sitgetà Manuel Llops va llegar a l’Hospital part de les finques i del celler que la Fundació ha mantingut fins a l’actualitat.
  

Jané Ventura 2005

Un vi blanc amb voluntat de ser jove però amb llarga capacitat de guarda, que neix a la vinya de can Pere, a Les Casetes, a Sant Pere de Ribes. “Vaig descobrir la vinya el 2004. Tenia molta malura i no vam veremar-la fins l’any després, amb molt d’esforç”, explica l’enòleg Gerard Jané. “Vaig conèixer la Malvasia de Sitges gràcies a l’Enric Bartra que va presentar un dels seus vins al Fòrum Gastronòmic de Vic. Vaig al·lucinar amb el potencial del raïm. El 2006 decideixo plantar més ceps i fins i tot vinifico una segona referència amb el nom de Sempreviva. Fa 4 anys que no el tastava, aquest vi, i només me’n queden 20 ampolles”. El sommelier David Martínez, resoldrà: “Quan evoluciona, la Malvasia de Sitges té records d’hidrocarburs, de pell de cítrics… Es nota la criança que hi ha amb les mares. És un vi viu, complex i profund”. 

Saserra 2001

“El primer vi sec de Malvasia de Sitges a Vega de Ribes s’elabora el 99, però no es comercialitza fins l’anyada 2001. Des dels inicis hem anat experimentant i Saserra ha sortit al mercat en anyades saltejades”, explica Biel Bartra, viticultor. “Podar Malvasia de Sitges és un drama. Has de seure i parlar amb la planta. Té una verga molt llarga que pot arribar als 5 metres i si no la podes bé, pots tenir malura. En funció de l’any el sistema de conducció és guyot simple o doble. I deixem 10 borrons per sarment. Normalment els que produeixen més són els dels extrem. A la planta, li’n diem la ballarina”, revelarà. El vi és voluminós, salí, amb notes de fruits secs i de criança oxidativa. Fa viatjar al sud. “L’acidesa de la Malvasia de Sitges assegura sempre una llarga vida”, dirà David Martínez. 

Bóta del racó, 5 anys

A Torre del Veguer la Malvasia de Sitges els ha seduït més recentment i han anat eliminant ceps de moscatell i muscat per plantar-ne. L’Enric Bartra també ha estat referent per aquest celler situat al Massís del Garraf. “És el vi que li agradava beure a la meva mare, la Marta Estany”, diu Joaquin Gay de Montellà, que és qui participa al tast. El vi és una criança oxidativa, amb sistema d’envelliment de criaderas-soleras. S’empren bótes de castanyer, en concret, 3 de 225 litres. És una verema tardana a la vinya. “Si hagués de triar una versió de la Malvasia de Sitges, triaria la dolça”, diu Gerard Jané. I afegeix: “Perquè s’obté una frescor que en un dolç costa de trobar. La Malvasia de Sitges és una varietat polièdrica”.

Mistela de 80 anys

La història de l’últim vi del tast exemplifica el treball que ha fet la Fundació de l’Hospital de Sitges en els últims anys:  preservar i cuidar la memòria. I el vi. “Vam trobar una caixa de cartró amb 12 ampolles on s’indicava que era un reserva de 60 anys. L’enòloga Anna Baqués – que va treballar al celler - va reconèixer la lletra del seu avi, l’enginyer agrònom Antoni Almirall que hi havia fet vi”. Per evitar malmetre el suro, David Martínez decideix servir-lo emprant el Coravin. Tecnologia puntera per assaborir la saviesa d’un vi vell. Tot apunta a què és una mistela. Profunda, vibrant, seductora, aèria, però plena de capes i de complexitat. 

“El CIM és un tangible, que contribueix a què succeeixin coses reals”, advertirà Alba Gràcia. El tast dels quatre vins de Malvasia de Sitges, n’és una d’elles. Assegurar el present i el futur del que va ser el líquid d’or del segle XVIII. Reivindicar el poder de la varietat i sumar nous ambaixadors. Ferran Centelles està convençut que ho té tot per a triomfar: “Podem estar molt orgullosos i contents de la feina que es fa. La Malvasia de Sitges és especial, és difícil de cultivar i té un resultat organolèptic únic. No només per la càrrega històrica que té i perquè  és un patrimoni cultural que no podem deixar perdre, sinó també perquè és interessant des del punt de vista del tast. És complexa, de llarg recorregut... Com diu David Martínez, és la riesling del Mediterrani”. El sommelier català, responsable de la partida de begudes de la Bullipèdia i ambaixador de la prestigiosa crítica de vins Jancis Robinson a l’Estat espanyol, és desfà en elogis envers el raïm i li augura un futur amb molt de potencial: “Hem de ser capaços de mantenir el que mereix. És una varietat apreciada i com que és difícil d’obtenir, hem d’assegurar un preu elevat per als vins i que tinguin voluntat gastronòmica. El futur no pot ser més brillant”.