Joc de Cartes, la millor cuina sostenible de Barcelona i l'entesa en vins
"el primer vi tenia un toc de volàtil molt equilibrat...." O sigui, que segons ella, el vi tenia una olor molt equilibrada de vinagre.
Joc de Cartes TV3
Arriba una nova edició del joc de cartes i es nota que ha arribat a ciutat. Trobem establiments més cuidats, una mica més de sensibilitat pel vi i sobretot molt millor cristalleria a la taula. I també trobem els típics pedants de ciutat que es pensen que en saben molt, però la vessen quan obren boca. Us he de dir, però, que aquesta edició m’he animat en veure que en alguns moments la conversa girava entorn del vi, cosa que m’ha provocat una lleugera, però apreciable erecció d’emoció, per la qual cosa durant uns moments he arribat a confiar en la raça humana. Ha estat estupend.
La Barra Gourmet
Veiem a la taula unes copes de qualitat, cosa que és d’agrair. Arriba el cambrer a la taula i saluda amb un "Chicos les comento"... frase que sempre fa mooooolta il·lusió. Ens presenta un blanc Penedès, de malvasia, macabeu, moscatell i parellada, un vi molt suau en boca, fresquet i una mica afruitat, ens diu el noi. La participant entesa diu que és fresquet, et fa salivar en boca, té una miqueta de caràcter no és molt pla. Té aquest toc mediterrani, és llarg, sobretot l’acidesa que s’amplia al paladar. Al cap d’un moment, afegeix “perdoneu l’incís si proveu (NO!!! LES PROVES A MONTMELÒ, el vi es TASTA) ara el vi, s’ha obert més i té un retrogust més interessant. A la qual cosa l’herculi cuiner exclama un oooooooooouuuu, oooooouu!. Hem de fer notar aquí, que es tracta d’un vi natural, tipologia de la qual la concursant entesa n’és defensora acèrrima. Pel que fa al maridatge, una concursant comenta que el vi és molt glicèric i que li neteja molt bé el greix de la burrata... No tindria massa sentit el que diu, però com que estic encara erecte, ho deixo passar. L’altre concursant diu que la potència del vi va molt bé amb els ingredients del plat. Es presenta un segon vi, un negre de Costers del Segre, molt afruitadet, amb Merlot i Cabernet Sauvignon, amb cos i molt bo en boca, ens diu el cambrer. La participant entesa comenta que és un vi amb fruita i que diria que no hi ha criança (en realitat sí que ha passat per fusta) i la resta de comensals diuen que sembla un vi jove, i que els hi han proposat un vi fàcil de beure i que no sigui complicat.
L’Ariadna i el Jordi
Restaurant amb dos amaris climatitzats pel vi a la sala, però el termòstat marca 28ºC. No sé si és una estufa pels vins. Potser, com que el programa va de la millor cuina sostenible, ves que no sigui que deixin els vins calents per no gastar electricitat no sostenible. Serà això, sí. I també podria ser que fos per a tots aquells que diuen “caldo” al vi. Per tots ells, una gran abraçada. En aquest establiment les copes que veiem a la taula, són una mica justetes. L’Ariadna recomana un vi blanc per començar, un vi fet per un matrimoni que tenen molt d’amor al que fan i això es nota al vi, ens diu. És un vi de garnatxa blanca amb muscat, Denominació d'Origen Empordà. Els comensals diuen que és un vi correcte, fruita madura, i la concursant entesa diu que és alcohòlic i que l’ha impactat el fet és un vi de supermercat, i per tant no sostenible. Segons ella. Remata dient que és un vi que se’l prendria a la platja amb els col·legues, i que per no pensar el que està bevent, amb gel a la copa. Sí, si: amb gel a la copa, ho heu llegit bé; AMB GEL A LA COPA. Com a vi negre, l’Ariadna proposa un vi jove, afruitat equilibrat, Denominació d'Origen Montsant amb garnatxa i carinyena. I atenció a la frase del programa: un comensal diu que és un vi alcohòlic i la concursant entesa afirma que ja es veu amb la gota (entenem que vol dir llàgrima) que va lenta, i això és l’alcohol. Que quan se’n va "ràpid" és més lleuger, quan és més densa és més alcohòlic. Mare de Déu, és que no sé ni per on començar... i com que no vull ser ofensiu ni faltar greument, ho deixo aquí. Noto aquí que l’erecció ja ha desaparegut. Ja es ven bé allò que diuen, que en el país dels cecs, el borni és el rei.
La Forquilla
El restaurant disposa d’un celler climatitzat a la sala amb parets de vidre, molt bé. A la taula veiem unes copes de cristall de qualitat. Cosa d’agrair. El primer vi que presenta és un vi de Denominació d'Origen Pla de Bages, 100% garnatxa de viticultura ecològica i permacultura, ens diu. Els comensals comenten que és un bon vi, un vi arriscat diu l’entesa, però bon vi. El segon vi servit és també un negre, un Denominació d'Origen Penedès 100% Shiraz, de viticultura ecològica. El vi agrada molt, i la concursant entesa diu, atenció tothom, que el primer vi tenia un toc de volàtil molt equilibrat. I es queda tan ample. Amb dos collons. Pels no iniciats, quan hom parla de volàtil, es refereix a l’acidesa volàtil (àcid acètic) que vindria a ser la reconeixible olor del vinagre. O sigui, que segons ella, el vi tenia una olor molt equilibrada de vinagre. Si aprofundim en el comentari, hem de tenir en compte que ella és una gran defensora dels vins naturals, vins que com que no porten sulfurós afegit, són vins fràgils, desprotegits, on sovint hi trobem volàtils molt altes, a les que ella deu estar habituada.
Contracorrent
Veiem les ampolles exposades sense climatitzar en una paret de la sala. Tot i ser un establiment especialitzat en vins naturals, la propietària, que ens ha dit que va estudiar sumilleria, no s’atreveix a servir-ne cap i opta per vins de Denominació d'Origen. O sigui, per vins que sí que es poden beure. Comença, ens diu, amb un vinet blanquet del Penedès, un xarel·lo passat per fusta. No explica res més. Ampolla oberta recolzada a la taula i càpsula ben tallada. El segon vi servit és un vi negre, de varietat trepat, de la Conca de Barberà, del que en destaca que està tapat amb cera. Ampolla oberta a l’aire, maraques-style. Diu que el trepat fa vins elegants, suaus, mediterranis i que és bastant especial. Els comensals troben el vi poc potent, massa suau.
I ja estaríem. En aquesta edició el vi ha tingut més protagonisme, durant moments m’ha semblat que fins i tot ens en podríem sortir. Sí que és cert, que els sumillers ens hem de replantejar seriosament com comunicar el vi. Veurem en les pròximes edicions com va la cosa. Visca el vi!
La Barra Gourmet
Veiem a la taula unes copes de qualitat, cosa que és d’agrair. Arriba el cambrer a la taula i saluda amb un "Chicos les comento"... frase que sempre fa mooooolta il·lusió. Ens presenta un blanc Penedès, de malvasia, macabeu, moscatell i parellada, un vi molt suau en boca, fresquet i una mica afruitat, ens diu el noi. La participant entesa diu que és fresquet, et fa salivar en boca, té una miqueta de caràcter no és molt pla. Té aquest toc mediterrani, és llarg, sobretot l’acidesa que s’amplia al paladar. Al cap d’un moment, afegeix “perdoneu l’incís si proveu (NO!!! LES PROVES A MONTMELÒ, el vi es TASTA) ara el vi, s’ha obert més i té un retrogust més interessant. A la qual cosa l’herculi cuiner exclama un oooooooooouuuu, oooooouu!. Hem de fer notar aquí, que es tracta d’un vi natural, tipologia de la qual la concursant entesa n’és defensora acèrrima. Pel que fa al maridatge, una concursant comenta que el vi és molt glicèric i que li neteja molt bé el greix de la burrata... No tindria massa sentit el que diu, però com que estic encara erecte, ho deixo passar. L’altre concursant diu que la potència del vi va molt bé amb els ingredients del plat. Es presenta un segon vi, un negre de Costers del Segre, molt afruitadet, amb Merlot i Cabernet Sauvignon, amb cos i molt bo en boca, ens diu el cambrer. La participant entesa comenta que és un vi amb fruita i que diria que no hi ha criança (en realitat sí que ha passat per fusta) i la resta de comensals diuen que sembla un vi jove, i que els hi han proposat un vi fàcil de beure i que no sigui complicat.
L’Ariadna i el Jordi
Restaurant amb dos amaris climatitzats pel vi a la sala, però el termòstat marca 28ºC. No sé si és una estufa pels vins. Potser, com que el programa va de la millor cuina sostenible, ves que no sigui que deixin els vins calents per no gastar electricitat no sostenible. Serà això, sí. I també podria ser que fos per a tots aquells que diuen “caldo” al vi. Per tots ells, una gran abraçada. En aquest establiment les copes que veiem a la taula, són una mica justetes. L’Ariadna recomana un vi blanc per començar, un vi fet per un matrimoni que tenen molt d’amor al que fan i això es nota al vi, ens diu. És un vi de garnatxa blanca amb muscat, Denominació d'Origen Empordà. Els comensals diuen que és un vi correcte, fruita madura, i la concursant entesa diu que és alcohòlic i que l’ha impactat el fet és un vi de supermercat, i per tant no sostenible. Segons ella. Remata dient que és un vi que se’l prendria a la platja amb els col·legues, i que per no pensar el que està bevent, amb gel a la copa. Sí, si: amb gel a la copa, ho heu llegit bé; AMB GEL A LA COPA. Com a vi negre, l’Ariadna proposa un vi jove, afruitat equilibrat, Denominació d'Origen Montsant amb garnatxa i carinyena. I atenció a la frase del programa: un comensal diu que és un vi alcohòlic i la concursant entesa afirma que ja es veu amb la gota (entenem que vol dir llàgrima) que va lenta, i això és l’alcohol. Que quan se’n va "ràpid" és més lleuger, quan és més densa és més alcohòlic. Mare de Déu, és que no sé ni per on començar... i com que no vull ser ofensiu ni faltar greument, ho deixo aquí. Noto aquí que l’erecció ja ha desaparegut. Ja es ven bé allò que diuen, que en el país dels cecs, el borni és el rei.
Foto: Joc de Cartes TV3
La Forquilla
El restaurant disposa d’un celler climatitzat a la sala amb parets de vidre, molt bé. A la taula veiem unes copes de cristall de qualitat. Cosa d’agrair. El primer vi que presenta és un vi de Denominació d'Origen Pla de Bages, 100% garnatxa de viticultura ecològica i permacultura, ens diu. Els comensals comenten que és un bon vi, un vi arriscat diu l’entesa, però bon vi. El segon vi servit és també un negre, un Denominació d'Origen Penedès 100% Shiraz, de viticultura ecològica. El vi agrada molt, i la concursant entesa diu, atenció tothom, que el primer vi tenia un toc de volàtil molt equilibrat. I es queda tan ample. Amb dos collons. Pels no iniciats, quan hom parla de volàtil, es refereix a l’acidesa volàtil (àcid acètic) que vindria a ser la reconeixible olor del vinagre. O sigui, que segons ella, el vi tenia una olor molt equilibrada de vinagre. Si aprofundim en el comentari, hem de tenir en compte que ella és una gran defensora dels vins naturals, vins que com que no porten sulfurós afegit, són vins fràgils, desprotegits, on sovint hi trobem volàtils molt altes, a les que ella deu estar habituada.
Contracorrent
Veiem les ampolles exposades sense climatitzar en una paret de la sala. Tot i ser un establiment especialitzat en vins naturals, la propietària, que ens ha dit que va estudiar sumilleria, no s’atreveix a servir-ne cap i opta per vins de Denominació d'Origen. O sigui, per vins que sí que es poden beure. Comença, ens diu, amb un vinet blanquet del Penedès, un xarel·lo passat per fusta. No explica res més. Ampolla oberta recolzada a la taula i càpsula ben tallada. El segon vi servit és un vi negre, de varietat trepat, de la Conca de Barberà, del que en destaca que està tapat amb cera. Ampolla oberta a l’aire, maraques-style. Diu que el trepat fa vins elegants, suaus, mediterranis i que és bastant especial. Els comensals troben el vi poc potent, massa suau.
I ja estaríem. En aquesta edició el vi ha tingut més protagonisme, durant moments m’ha semblat que fins i tot ens en podríem sortir. Sí que és cert, que els sumillers ens hem de replantejar seriosament com comunicar el vi. Veurem en les pròximes edicions com va la cosa. Visca el vi!
Notícies relacionades
Fa 229 setmanes
Joc de Cartes i els (mal servits) vins empordanesos
Fa 229 setmanes
Les crítiques més dures a Joc de Cartes i al guanyador més odiat
Fa 231 setmanes
El vi català a Joc de Cartes
Ara a portada
Com pot un ví ser el més adecuat a cuatre
plats tants diferents ?????????
Comparteixo la major part del que diu en Xavier Bassa. Vaig veure amb atenció el programa de "marras" i estic d'acord en que moltes vegades n'hi hauria prou per presentar un vi sinó tens uns mínims coneixements, n'hi hauría prou en explicar el celler, el territori, els varietals i recomanar-lo perquè pot anar bé per acompanyar tal o qual plat, o a la inversa que tal plat acompanyaré be aquest vi. Valdria més això que vesar-la amb alguna frase enginyosa mal apresa. És allò de què l'ignorant que sap tenir la boca tancada pot passar per savi, però el que obre la boca se li pot veure la llauna de seguida.
De totes maneres vull valorar positivament la intenció del programa en fer sobresortir els vins del país, tot plegat si mes no s'ha d'anar polint i a tots plegats ens cal un xic de humilitat i no pontificar excessivament, tots inclosos tots els comentaristes, sumillers i enòlegs, que cada dia es una oportunitat per aprendre.
I encara que Joc de Cartes és un reality show a l'ús, penso que difon una certa cultura de restaurant i vi que té una vessant aprofitable i que el paper d'en Marc Ribas com a showman te el seu mèrit també.
Es lamentable que alguns restaurants catalans encara recomanin vins fets amb varietats francesas.
Quina mandra que fots, Xavi. Quan escrius algú et va escobrant l'ego que et va vessant per les orelles. En saps l'hòstia... tant, que no sé què fas mirant aquest programes d'aprenentets. El teu canal no és "l'article" ni el periodisme, és el twitter, el "rajòmetre" per excel·lència. Els articles deixa'ls per a qui tingui amplitud de mires i retòrica periodística. Panflets i rajades sobre nosaltres mateixos ens en sobren.