​III Lustros de Gramona, un precursor de les llargues criances

De vins i escumosos se n'elaboren centenars a Catalunya, però no és tan habitual poder tastar referències amb una llarga trajectòria. El celler penedesenc Gramona fa escumosos sota el segell de la marca col·lectiva Corpinnat -i vins amb l'empara de la DO Penedès-, i aquest 2021 el seu III Lustros ha complert 70 anys d'història. Aquest escumós ha estat un dels precursors de les llargues criances i d'emprar raïm xarel·lo per als vins amb bombolles. El III Lustros no és l'únic que està d'aniversari en el celler. En aquest any que ara s'acaba, Gramona ha complert un segle d'elaboració d'escumosos, una efemèride que espera poder celebrar finalment aquest 2022 amb l'esperança que la pandèmia vagi de baixa.

El III Lustros és un escumós brut nature amb set anys de criança. Els germans Bartomeu i Josep Lluís Gramona, quarta generació de cellerers, el van elaborar per primera vegada el 1951. Segons Xavier Gramona, un dels membres de la família que avui estan al capdavant del celler, "el III Lustros va ser un dels primers escumosos de llarga criança que pràcticament eren tot xarel·lo". Es va començar a elaborar "per un accident històric", recorda. Amb la Guerra Civil Espanyola primer, i la II Guerra Mundial després, es van acumular els estocs. Com amb el coronavirus, la vinya va seguir el seu curs per molt que el món estigués sotmès als conflictes bèl·lics durant anys, i va arribar el 1945, el final de la guerra, i els Gramona es van adonar que aquelles ampolles guardades durant anys estaven ben bones. "Van entendre que la raó per la qual el vi era tan interessant, complex i elegant era l'acció dels llevats", rememora Xavier Gramona. Així va ser com la família va fer-se seva la idea d'apostar per les llargues criances, i va transformar una de les conseqüències de les guerres en una oportunitat. El 1951 va sortir al mercat la primera ampolla del III Lustros, però llavors se'n deia Dos Lustros, perquè en un principi feia una criança de 10 anys. Ara bé, ja existia un cava d'un altre celler amb la mateixa denominació i, després d'arribar a un acord, el de Gramona es va convertir en III Lustros. Amb el temps, es va fer un altre canvi: el de Gramona era brut, com era habitual als anys 50, però el 1963 van decidir convertir-lo en brut nature, i la criança va començar a ser sensiblement menor (7-8 anys en comptes de 10).

El temps que fa que s'elabora aquest escumós ha fet que tingui el seu paper en la literatura i en la història vitivinícola del país. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán donava a beure III Lustros a Carvalho, un detectiu privat que va protagonitzar novel·les i altres relats de l'autor. També va ser una de les elaboracions que, segons ressalta Xavier Gramona, va permetre "un canvi de paradigma" pel que fa a la consideració que se'n té a Espanya i a tall internacional dels escumosos de proximitat. Ja en aquest segle, amb la contribució dels tastos verticals de III Lustros, va poder-se mostrar al món que els caves i escumosos catalans "podien estar entre els grans escumosos del món", com el xampany, assevera. El darrer pas que Gramona ha fet és practicar una viticultura biodinàmica, un canvi en la manera de treballar la terra que també ha aplicat a l'hora d'elaborar el III Lustros.

Un escumós versàtil i amb personalitat

Després de 70 anys des que aquest escumós va sortir a la venda, Gramona segueix insistint en la importància que tenen les llargues criances en les elaboracions amb bombolles. "Perllongant el temps de repòs de les ampolles, el vi guanya en expressivitat, alhora que conserva una encomiable frescor, donant lloc a sensacions més elegants, equilibrades i complexes", ha ressaltat el celler coincidint amb l'aniversari del III Lustros. Ara hi ha al mercat l'anyada 2013 (PVP: 30 euros). És recomanable treure'l de la nevera una mica abans de tastar-lo, ja que convé prendre'l quan no està tan fred (és preferible a uns 8-10 graus), i utilitzar una copa més ampla que la tipus flauta habitual del cava.

El III Lustros del 2013 porta un 65% de xarel·lo i un 35% de macabeu de la finca Font de Jui, i fa una criança en rima de més de 70 mesos en tap de suro. És un escumós amb personalitat que, un cop a la copa, anirà evolucionant, de manera que és bo gaudir-ne a poc a poc. S'hi poden percebre des de notes florals (pot recordar a les flors que comencen a obrir-se a la primavera) i els anisats del xarel·lo fins a fruita (com la taronja confitada que podem trobar al tortell de reis), a més de les pròpies de la criança (a fruita seca i a crema pastissera).
 
Al celler, el recomanen prendre amb múltiples plats (pernil, foie, carns fredes, mariscs, peixos, carns blanques, arrossos o un marmitako). Un rostit nadalenc de gall del Penedès o d'altres aus de gust refinat, com una pintada, o unes postres de músic poden ser algunes idees que poden anar-hi. Per a Xavier Gramona, és un escumós idoni per a una tertúlia, però que també pot "respectar molt" un menjar subtil i "fer créixer" aquell de gustos més forts.

Els orígens del celler es remunten al segle XIX

Gramona ha complert aquest 2021 el centenari des que va començar a fer escumosos, però la seva història es remunta a més enrere. A mitjans del segle XIX, la primera generació de la família, Josep Batlle, va començar treballant una vinya que, pocs anys més tard, el seu fill Pau va comprar i que es va convertir en la primera de propietat de la família. És la vinya La Plana i forma part de la finca de Font de Jui. El 1881 la família va construir el seu propi celler, el Celler Batlle, i va començar a exportar el seu propi vi a França durant la fil·loxera.
El 1921, la tercera generació, liderada per Pilar Batlle, que es va casar amb Bartomeu Gramona -de família de Sant Sadurní, propietària de tavernes a Barcelona i impulsors de la revista La Vid Catalana-, van construir les caves. Els seus fills, Bartomeu i Josep Lluís, van apostar per les llargues criances, mentre que avui dia estan al capdavant del celler la cinquena generació, formada pels cosins Jaume i Xavier, i la sisena, amb Roc i Leo Gramona.