5 aspectes nutricionals sobre el vi (sense entrar en polèmica)

No associaré el consum de vi amb patologies, ni en positiu ni en negatiu. Penso que és un dels errors habituals que facilita opinions polaritzades a favor o en contra, amb risc de desenfocar el missatge. Només parlaré d’algunes “obvietats” que no sempre es contextualitzen.
 
Impacte del vi en la salut

Dues característiques principals que s’han estudiat en el vi des de l’òptica de la salut són els components antioxidants i el contingut en alcohol. Desconec si respon a alguna estratègia, però és un fet que nodreix les xarxes socials de polèmica segons prevalgui un o altre argument. Cal dir, d’entrada, que ambdós ingredients no són exclusius del vi i que els elements amb propietats beneficioses que aquest ofereix són presents també en altres aliments.

Entre el 10 i el 15% d’alcohol

El vi en conté en una proporció considerablement superior a la cervesa i molt inferior a begudes com la ginebra, el whisky o el vodka. Si només valorem la ingesta d’alcohol cal conèixer que és un neurotòxic i que no hi ha un nivell de consum segur. Parlant de vi es pot dir que si no en prens no hi ha la necessitat de que comencis a consumir-ne. Però si ets major d’edat, no estàs embarassada, no tens un condicionant de salut que t’indiqui el contrari i vols introduir una copa de vi a la teva dieta, no veig l’argument per dir-te que no ho facis.

Efectes antioxidants

El vi té components que poden representar beneficis en el context d’una dieta equilibrada. Pot col·laborar, per exemple, a assolir una ingesta suficient d’antioxidants. En té de diferents tipus, sobretot el negre. Les procianidines i el resveratrol han evidenciat capacitat vasodilatadora i antiinflamatòria en diversos estudis.

No és ni un superaliment ni un verí

Els superaliments, val a dir, no existeixen. Però ja ens entenem. El vi no és imprescindible per mantenir una dieta saludable però tampoc és un assassí en sèrie. De fet, potser caldria parlar de nutrients i grups d’aliments i no pas de productes aïllats si volem referir-nos a una dieta equilibrada. És adient, també, recordar que el vi és un element nuclear de la dieta a les ribes mediterrànies des de fa vint-i-sis segles, com ho son els cereals o l’oli d’oliva. I l’equilibri d’una dieta també inclou el component cultural i hedònic.

Dues opcions: beure’n poc i gaudir-lo o no beure’n

La dosi és determinant. Si ens passem, el benefici es converteix en perjudici. I el context també hi té el seu què. El resveratrol, per exemple, sembla tenir efectes més consistents en una dieta on abundin fruites i verdures que no pas rica en ultra-processats. Coses de la sinergia.
 
Per cert, hi ha una tercera opció. El vi desalcoholitzat, que conserva part important dels beneficis i organolèpticament es defensa prou bé.